Enllaços

2. Quin paper té Zeus a l’Olimp?
Zeus, Júpiter en la mitologia romana, era el déu suprem de la mitologia grega. Era qui governava i impartia justícia a l’Olimp i a la Terra. Zeus es va casar amb Era. La seva arma principal era l’arpó, era el déu dels fenòmens atmosfèrics ( la pluja, el vent, les tempestes, la successió del dia i la nit...). Se’l representa gairebé sempre amb una barba, assegut en un tro, empunyant el llamp i acompanyat d’una àliga. Zeus va tenir un munt d’amants amb aparença de: una pluja d’or (Dànae), una densa boira (Lo), Calist (Artèmis), Alcmena (Amfitrió), un cigne (Leda), un àguila (Ganímedes) i un toro(Europa). Un dels seus objectius era protegir els privilegis dels Déus.

3. Alguns diaris es diuen “El Mercurio de...”, per què?
Mercuri era el déu dels mercats, els mercaders i els guanys però la seva principal feina a l’Olimp era ser el missatger dels Déus. Per això, es relaciona Mercuri amb els missatgers o, altrament dit, amb la comunicació. Així, el nom de Mercuri és emprat per anomenar alguns diaris.

4. Què en saps de Prometeu i Èdip?
Prometeu era fill de Jàpet i Clímens (titans). Va crear a partir d’aigua i fang a la humanitat juntament amb el seu germà i, Zeus els va donar la vida. A canvi els humans havien de donar la carn del animal sagrat a Zeus. Els humans no li van donar la carn sinó els ossos de l’animal, així que Zeus els va imposar una sanció: la restricció del foc sagrat (la raó) i privà els homes del seu aliment (l’aliment del conreu). Més tard Prometeu robà a Zeus i, com a resposta a aquest fet, Zeus envià a Pandora acompanyada de tot els mals existents fins aquells moments i Zeus encadenà Prometeu a una roca durant 400 anys on un àguila enviada per Zeus li devorava el fetge dia rere dia.
Èdip era fill de Laios i Iocasta, Reis de Tebes, va ser un heroi grec. Un oracle d’Apol•lo profetitzà a Laios que un dels seus fills l’assassinaria i es casaria amb Iocasta. Dit això, Laios va decidir donar al seu fill a un home de confiança per que se’n desfés d’ell. Aquest, dubitatiu entre l’honor del rei o l’assassinat que cometria, va decidir lligar al nen pels peus en un arbre a la muntanya. Èdip va ser recollit per un pastor i va ser adoptat per Pòlib, rei de Corint. Pòlib i Peribea, la reina de Corint, van rebre aquest nen com una ofrena dels déus. El van batejar com a Édip que significa el que té els peus inflats. Al cap d’uns anys, Èdip parlà amb l’oracle i es pensà que parlava dels seus pares adoptius, però en realitat l’oracle esmentava la profecia dels reis de Tebes. Així, Édip fugí ja que no volia cap mal els seus pares, reis de Corint. En la seva fugida, es trobà amb Laios i la seva comitiva, pensà que eren lladres i els matà. Quan arribà a Tebes, va matar l’Esfinx i va alliberar la ciutat d’aquesta bèstia. Èdip va ser rebut com a un heroi i com a premi rebé el tro i es va casar amb Iocasta, la seva veritable mare. Va ser rei durant setze anys, fins que en una terrible pesta que aterrà la ciutat, Èdip decidí consultar l’oracle. Aquest respongué que la pesta acabaria matant l’assassí de Laios. Édip conegué que ell era fill de Laios i Iocasta i fugí de la ciutat. Iocasta es va suïcidar.

5. D’on prové el nom d’arts marcials?

Mart era el déu romà de la guerra i també era rei dels guerrers. El nom de Mart es pot relacionar amb les arts marcials.

6. Què vol dir “Has fet diana!”? Quin pot ser l’origen de l’expressió?

Diana, filla de Júpiter i Latona, era la deessa romana de la caça i de la lluna; també era guardiana de les corrents, de les fonts d’aigua i protectora dels animals salvatges.
Sempre representada amb un arc i varies fletxes.

7. Saps què és una bacanal?

Sí, és una orgia tumultuosa o turbulenta.

Per què es diu així?

Aquest nom, bacanal, prové del déu del vi Bacus, que era fill de Júpiter i Semele. Es refereix als forts crits amb els que s’adorava als déus en les bacanals, frenètiques celebracions en els que els participants dansaven i bevien unes grans quantitats de vi; aquestes festes es feien en l’honor de Bacus. Cada cop es feien més desenfrenades. Aquestes festes, estaven inspirades als cultes orgàsmics.

8. Què vol dir energia eòlica? Quin és l’origen d’aquest mot?
L’energia eòlica és la que aprofita l’energia cinètica del vent i que després es pot transformar en treball o electricitat mitjançant un aerogenerador. L’energia eòlica és una de les fonts renovables i no contaminants del nostre planeta. Eol era el déu dels vents i tenia el poder de provocar-los i calmar-los. Així, l’origen d’aquest mot es relaciona amb el déu Eol.

9. Repassa els ossos del cos humà. Localitza l’Atles i digues perquè es diu així?

Atles, era un tità, és a dir, un déu jove, que segons Hesíode explica, va ser condemnat a aguantar el cel perquè havia pres part en la guerra dels titans contra els déus. Així, relacionem la funció del tità Atles amb la funció de l’os Atles. Aquesta vèrtebra, que és la primera de la columna vertebral de tots els tetràpodes, està destinada a aguantar el pes del crani i manté el cos recte.

10. Què vol dir plutocràcia?

És una forma de govern en què el poder resideix en un grup social minoritari o reduït, privilegiat pel seu poder econòmic, on el qual el criteri d’elecció dels governants o dels qui participen en l’elecció, són mesurats segons la riquesa que posseeixen. Una persona plutòcrata, és una persona que té molt de poder o d’influència a causa de la seva riquesa.

11. A què ens estem referint quan emprem expressions com “és un pot hermètic”, “zona hermètica”, “és una persona molt hermètica”. Quin és l’origen d’aquesta expressió?
Hermètic prové del déu Hermes. Hermes, conegut com a Mercuri pels romans, és el missatger dels déus, el del comerç i dels lladres. La relació entre el déu i la paraula hermètica està en què els carters, és a dir, els missatgers, no poden obrir les cartes ja que aquestes són personals i a més, tenen un codi el qual els prohibeix fer-ho. Llavors, un missatger ha de ser una persona hermètica, una persona que sigui segura per a guardar els secrets.

12. Has sentit parlar mai de “l’Orfeó Mataroní”? I del “Orfeó Donostiarra”? Què vol dir? Quin pot ser l’origen d’aquest mot?
L’orfeó Mataroní és una societat o agrupació de cant coral de Mataró. L’Orfeó Donostiarra és una agrupació de cant coral de Sant Sebastià. El grup fundador de l’Orfeó Donostiarra es va constituir el 1897, a Donòstia. El cor té caràcter amateur i els seus membres estan units per l’amor comú a l’art i l’harmonia.

Orfeu, fill d’Apol•lo i de la musa Caliope, era el déu de la música i el cant. Va aprendre música amb el seu pare i compartia amb ell el gust per la música i el cant. Un dia anava pel bosc cantant acompanyant-se de la Lira d’Apol•lo, quan de cop va veure a una nimfa dels arbres anomenada Euridice. Aquesta en sentir-lo se’n va enamorar. Un dia, Euridice, passejava per la vora d’un riu i es va trobar amb el pastor Aristeu. Captivat per la seva bellesa, Aristeu, es va enamorar d’ella i la va perseguir pel camp. Euridice va intetnar de fugir, però en la seva fugida desesparada va ensopegar amb una serp que la mossegà i la matà amb el seu verí. Desconsolat per la seva pèrdua, Orfeó va viatjar fins l’infern per aconseguir que Euridice tornés a la vida. A Persèfone, la reina del món subterrani, li commogué tant la seva pena, que va accedir a la seva petició a canvi de no mirar a Euridice durant el camí. Orfeó no va poder evitar comprovar que la seva estimada seguia amb ell i va mirar. Quan ho feu, Euridice va desaparèixer i la va perdre per sempre.

Va influir molt en el pensament grec mitjançant les sectes mistèriques religioses (Orfisme) i en la filosofia, atès que representa que en baixar a l'hades és capaç de véncer la mort.

13. Probablement alguna vegada criticaràs a algú molt presumit tot dient-li “Ets un narcisista”. Esbrina l’origen d’aquest significat.

L’origen d’aquesta paraula prové de la mitologia grega, d’un home anomenat Narcís, el qual totes les noies empaitaven pel seu atractiu físic. La nimfa Eco n’estava enamorada i un dia Narcís li va ferir els sentiments, per això Nemesis, la deessa de la venjança va fer que s’enamorés d’ell mateix. Un dia que mirava el seu propi reflex en una font i es va llençar a l’aigua. A l’actualitat, trastorn de la persona caracteritzat per l’amor cap a un mateix.

14. Saps què és una malaltia venèria? Esbrina l’origen d’aquest mot.

Nom donat tradicionalment a les malalties de transmissió sexual, que afecten principalment als òrgans sexuals, com la sífilis, la blennorràgia, etc. L’origen d’aquest nom prové de la deessa de l’amor i la sensualitat, Venus.

15. A vegades parlem d’algunes begudes i aliments afrodisíacs. Esbrina el significat i l’origen de l’expressió.

Són begudes i aliments que desperten o exciten l’apetit o el desig sexual.
L’origen d’aquesta expressió prové de la deessa de l’amor, Afrodita, ja que com el seu nom diu, excitava els desitjos sexuals dels homes.



(N.P. 1DD. Curs 2004-05)