Les nostres plantes
Com són
Com s'estudien
Els grans grups
Angiospermes
 
Famílies de les dicotiledònies

Família Brasicàcies o crucíferes
Plantes herbàcies anuals o plurianuals. 
Fulles esparses, simples i de formes molt diverses. 
Flors reunides en raïms. La flor té 4 sèpals, 4 pètals, 6 estams (4 de llargs i 2 de curts). El fruit acostuma a ser silíqua o silícula.

Els representants més habituals són:

  • Col
  • Enciam
  • Caps blancs


Família ericàcies
Arbusts de fulles simples i enteres. 
Flors hermafrodites amb 4 o 5 sèpals i 4 o5 pètals que poden estar soldats. 
El fruit acostuma a ser càpsula, baia o drupa. 
Tenen importància en la composició de les nostres comunitats vegetals mediterrànies.

Els representants més habituals són:

  • Bruc d'hivern
  • Bruc d'estiu
Fabàcies o papilionàcies
Poden ser arbres, herbes o arbusts. 
Gran varietat pel que fa a les fulles. 
Les flors tenen simetria bilateral (zigomorfes), amb el calze format per 5 peces que poden estar soldades i la corol·la també. Els pètals són molt característics i de 3 formes diferents: 1 de gran que rep el nom d’estendard, 2 laterals que es diuen ales, i 2 d’inferiors que es diuen carena. Androceu format per 10 estams que poden estar soldats. 
Les flors acostumen a estar reunides en corimbes o en raïms.

Els representants més habituals són:

  • Ginesta
  • Trèvol
  • Userda
  • Argelaga
  • Acàcia
  • Robínia


Fagàcies
Són arbres i arbusts. 
Fulles enteres amb la forma de la vora molt diversa i esparses. 
Les flors són femenines o masculines, però mai hermafrodites, encara que es troben sobre la mateixa planta (plantes monoiques). 
Els fruits són aquenis i poden estar reunits per cúpules. 
Són importants per les arbredes que formen i per la seva fusta.

Els representants més habituals són:

  • Faig
  • Castanyer
  • Roure
  • Alzina
  • Alzina surera


Lamàcies o labiades
Herbes de tiges de secció quadrangular. 
Fulles oposades i simples. 
Flors de simetria bilateral (zigomorfes). Calze i corol·la formats cadascun per 5 peces soldades i androceu de 4 estams. 
Les flors s’agrupen en inflorescències cimoses. 
Acostumen a ser plantes aromàtiques emprades en medicina, cosmètica i com espècies per cuinar.

Els representants més habituals són:

  • Romaní
  • Farigola
  • Menta
  • Orenga
  • Espígol
  • Sàlvia
  • Caps d’ase


Papaveràcies
Herbes de fulles simples més o menys dividides.
Flors aïllades i hermafrodites, amb 2 sèpals, 4 pètals i molts estams.
El fruit pot ser una càpsula. 
Aquestes plantes tenen un làtex que conté alcaloides, unes substàncies d’ús medicinal, que en alguns casos són usades com a drogues.

Els representants més habituals són:

  • Rosella
  • Cascall


Rosàcies
Poden ser arbres, arbusts o herbes. 
Flors que tenen 5 sèpals soldats per la base, fins a 5 pètals i 10 o més estams. 
Gran varietat de fulles i fruits.
Tenen importància en agricultura i jardineria.

Els representants més habituals són:

  • Roser
  • Maduixera
  • Ametller
  • Cirerer
  • Arç blanc
  • Esbarzer


Salicàcies
Arbres o arbusts de fulla caduca. 
Fulles simples i alternes. 
Les plantes d’aquesta família són mascles o femelles, doncs les flors són unisexuades i no es troben flors de sexes diferents sobre la mateixa planta (plantes dioiques). Cap de les 2 classes de flors presenten periant.

Els representants més habituals són:

  • Salze
  • Desmai


Ulmàcies
Arbres caducifolis, de fulles simples, amb la vora dentada i asimètriques. Flors hermafrodites amb un periant format per 4 o 5 peces i 5 estams. El fruit és sàmara o drupa. Apreciats per la seva fusta.

Els representants més habituals són:

  • Om
  • Lledoner