-
El calze, format pels sèpals,
que generalment són de color verd. És important a l’hora
de fer la descripció determinar:
-
Quantitat
-
Si estan lliures (dialisèpals)
o estan soldats (sinsèpals)
-
La corol·la, formada pels pètals.
Acostumen a ser de colors i constitueixen la part més “vistosa”
de les flors. És important a l’hora de fer la descripció
determinar:
-
Quantitat
-
Si estan lliures (dialipètales)
o estan soldats (sinpètales)
-
Els estams, formats per un filament
que acaba en un engruiximent on es forma el pol·len i que
se’n diu antera. El conjunt dels estam forma l’Androceu.
Són la part masculina de la flor. És important a l’hora de
fer la descripció determinar:
-
Quantitat
-
Els filaments poden estar lliures (poliadelf),
tots soldats excepte 1 (dialidelf) o tots soldats (monoadelf)
-
També pot ser que els estams creixin
sobre els pètals (epipètals)
-
Els carpels són les fulles on
es formen els primordis seminals o òvuls. En les angiospermes
es tanquen i formen els ovaris (cavitats on creixeran les llavors)
que s’allarguen en un tub, l’estil, que acaba en un petit receptacle,
l’estigma,
on hauran d’anar a parar els grans de pol·len perquè es produeixi
la fecundació. Cada carpel o conjunt de carpels soldats rep
el nom de pistil El conjunt dels carpels forma el Gineceu.
Són la part femenina de la flor.
A més a més les flors poden
presentar altres estructures com el receptacle (base en la que creixen
les estructures anteriors), les bràctees (fulles modificades
amb funció protectora) i el peduncle (petita branca que les
uneix a la tija).
|
