LA PEDRERA
CRONOLOGIA
Gaudí neix durant
el regnat d'Isabel
II (1852). De molt jove coneix els moments revolucionaris de la primera
república, la restauració monàrquica i el moviment
de la renaixença amb les Bases
de Manresa, la demanda d'autonomia, la Setmana
Tràgica, la Mancomunitat
i la Dictadura
de Primo de Rivera. De profunda mentalitat catalana i religiosa, tot
i que es relacionà amb altres "modernistes" de la seva època,
visqué tancat en el seu món. La seva amistat amb Eusebi
Güell, el Comte Güell, el portaren a treballar per a ell
i per a molts dels burgesos del moment com és el cas de Pere
Milà. La seva obra culminant serà, però, La Sgda.
Família que havia d'ésser, segons Gaudí, la futura
catedral de la ciutat.
ASPECTES
FORMALS
-
Materials.
El
modernisme, com a Art Nouveau que és, utilitza tota mena de materials.
Destaca el ferro a les bigues i el marbre en els acabats exteriors on s'apliquen
tota mena d'arts aplicades amb els materials específics de cada
una d'elles; així tenim el trencadís, la forja, els mobles,
les làmpares, els vidres,..., que formen part d'un tot. Gaudí
participava en totes aquestes arts aportant la seva creativitat personal.
-
Elements
de suport. Utilitza
la façana autosostinguda, independent de la resta. L'edifici es
manté mitjançant parets mestres, bigues i columnes.
-
Elements
suportats. Els
elements sostinguts són els pisos i un terrat amb diferents nivells
connectats per escales que donen al visitant diferents punts d'observació
sobre la ciutat, alhora que l'envolten de tota la fantasia gaudiniana.
representada per les màscares, que en realitat són els ventiladors,
la part superior de les escales i les xemeneies.
-
Aspecte
exterior. La
casa té set pisos: entre-sol, principal, primer, segon, tercer,
quart i les golfes, on avui hi ha l'Espai Gaudí. La façana
apareix força despullada de decoració en la pedra, que només
és present al principal en els balcons. La resta de balcons estan
decorats en la forja que contribueix a resaltar el conjunt. Des de terra
també s'observen les màscares del terrat que han portat polèmica
en la interpretació del seu simbolisme.. No hi ha iconografia: la
Verge del Roser que havia d'estar a la façana del xamfrà
no es col·locà pels fets de la Setmana Tràgica, només
en resta, una ""R"" de Roser.
-
Aspecte
interior.- Malgrat
la seva unitat exterior, són en realitat dues cases de pisos per
a habitatges. Cada casa té un pati que actua com a element distribuïdor,
a part de les escales de servei. La distribució interna de cada
pis és diferent en tots els casos i sempre evita les línies
rectes utilitzant les formes corbes en les diferents habitacions i en els
passadissos. Els propietaris de la casa varen viure al Principal, que té
el balcó decorat en pedra. Els inquilins en els altres pisos amb
balcó de forja. Cap al 1950 les golfes foren subdividides en apartaments;
avui, amb les últimes obres s'ha tornat a la puresa inicial (Espai
Gaudí)
-
ESTIL.És
una variació del modernisme.
A aquest estil derivat de l'Art Nouveau que fusíona tots els estils
arquitectònics del S. XIX, Gaudí introdueix la seva personalitat
en la decoració dels seus edificis (gaudinisme).
Els motius vegetals seran com correspon al modernisme català interiors
i exteriors, però Gaudí era una persona profundament religiosa
i fantasiosa i expressava aquestes concepcions en els seus edificis (expressionisme
arquitectònic). A més la manera de concebre els plànols
amb bossetes de sorra i el seu demini de totes les arts aplicades el fa
un arquitecte diferent. Dos conceptes van inherents al modernisme de l'època:
La creació d'espais i de sòl (verticalment), concepte present
ja a Grècia, però que generalitza l'arquitectura contemporànea
i la dimensió humana dels espais. Tant l'un com l'altre els trobem
en el racionalisme
arquitectònic del S.XX..
INTERPRETACIÓ
-
Funció.És
una casa d'habitatges.
-
Causalitat.
Ve
donada per les noves tendències que la burgesia imposa a tota Europa.
Unes cases habitables, alhora que solemnes, fetes a la mida humana
-
Significació
La
creació d'un ambient natural i religiós a l'interior i a
l'exterior de les cases porta a la unió del modernisme amb l'expressionisme
i el simbolisme. El Modernisme, socialment fou identificat per la societat
catalana com a propi enfront del classicisme més propi de Madrid.
-
Altres.
La
Casa Milà inicialment no encaixà amb els ambients
cultes de la ciutat i fou despectivament anomenada "La Pedrera". Gaudí
s'entregà sempre en cor i ànima a les seves obres i sovint
se'l veia fent vida entre els seus elements constructius
Més
sobre La Pedrera:
