![]() | ![]() | ![]() | ![]() | ![]() | ![]() | ![]() | ![]() | ![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() | ![]() | ![]() | ![]() | ![]() | ![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
|
Les terrasses fluvials són llibres de la història dels rius. L'estudi dels al.luvions ens proporciona informació sobre les succesives avingudes que han tenir lloc en el passat. Els sediments presenten laminacions de graves, sorres i llims. Quan el riu te més energia sedimenta graves, que poden assolir una mida de varios centímetres (còdols). A messura que l'avinguda va perdent força, el riu ha deixat de transportar graves, i diposita sorres. Finalment, el riu transcorre mansament i va dipositant llims. Cada un d'aquests cicles es pot interpretar com un episodi d'avinguda d'aigües.
|
Carretera de Balaguer a Tremp, pel Port d'Àger (C12), Km 212,2, pràcticament en la cruïlla amb la carretera del Doll (C13). Els alumnes poden intentar fer un tall del talús de la terrassa. Es homogènea tot ella? Es poden observar dues unitats: 1) A sota les laminacions pròpies dels al.luvions fluvials 2) A sobre uns materials fins que no presenten laminacions i que contenen blocs de pedres més gosses escampades de forma erràtica i amb les vores cantalludes. Es tracta d'un derrubi de pendent o esveldregall caigut a sobre de la terrassa. |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |