El Keuper és el pis superior del Triàsic (Mesozoic), i data de fa uns 210 milions d'anys.

Les roques magmàtiques hipoabissals s'originen quan un magma es cristal.lita en esquerdes o cavitats. No tenen un rofredament lent (com les roques plutóniques) ni massa ràpid (com les roques volcàniques). Les principals roques hipoabissals són les roques filonianes, que han cristal.litzat en esquerdes formant dics o filons.

Un contacte intrusiu s'origina quan una massa de roques magmàtiques arriba i es col.loca entre mig (talla) d'unes roques sedimentàries.

Les pelites són roques sedimentàries de tipus detrític, és a dir, s'han format per la erosió, transport i diposició de fragments d'altres roques.Comprenen les limolites i les argilites, és a dir, les roques de gra més fi.

Aflorament de lutites

Les margues són pelites que tenen un component carbonàtic.

Els guixos són roques sedimentàries de tipus salí o evaporític, s'ha format quan ha precipitat el sulfat de calci dissolt en la massa d'aigua que el contenia.

La meteorització química és l'alteració de les roques degut a l'acció de l'aigua i atmosfera. Aquesta acció sobre les roques ígnies l'efectua sobre la hidròlisi i es manifesta en una pèrduda de consistència i transformació progressiva i final en arena. Aquest producte final s'anomena sauló.

Meteorització química de roques granítiques. S'observen estructures esfèriques sense alterar envoltades de arena (sauló).

El talús de la carretera deixa gaudir d'un contacte intrusiu entre les ofites i materials sedimentaris (guixos, margues i pelites) del Keuper.

Les ofites són roques magmàtiques hipoabissals que es creu han tingut un origen subvolcànic, és a dir, s'han originat quan un magma ha cristal.litzat en esquerdes i cavitats just abans d'arribar a la superfície.

Són roques de composició bàsica (pobre en sílice) constituides per petits cristalls de piroxè i plagiòclasi. La seva textura o microestructura està formada per una interpenetració d'aquests petits cristalls

Es presenten en forma de petits afloraments (uns centenars de metres com a màxim) per tot el Prepirineu central. Aquesta ha pogut ser la història d'aquests afloraments:

1) En l'estret mar Pirinenc que separava la Península Ibérica de la Placa Europea, es dipositaven una alternància de guixos, margues i pelites. Els guixos ens indiquen que aquest mar era poc profund i que s'alternava amb etapes més lacustres o d'albufera.

2) Arriba una época en que s'inicïa un episodi volcànic. Magmes provinents de l'interior ascendeixen a través de l'escorça i s'encaixen entre els materials sedimentaris. No sabem si arriben a sortir a l'exterior i si van formar aparells volcànics o no. No hi ha restes de roques purament volcàniques, és a dir, laves cristal.litzades a la superfície.

Avui en dia aquests materials han aflorat a la superfície degut a l'acció dels agents erosius.

La fracturació que afecta les ofites ha facilitat la meteorització química i la roca ha perdut consistència, es desfà fàcilment. Només queden estructures en forma esfèrica que mantenen la cohesió.

Carretera de Balaguer a Tremp, pel Port d'Àger (C12), després de les Avellanes, Km 187,8

Una petita capella a mà dreta, on hi ha puesto de sobres per aparcar, marca perfectament l'enclavament. L'aflorament és a l'altre cantó de carretera

Es un bon moment per a iniciar els alumnes en el dibuix d'un perfil geològic. S'els indica que facin un tall del contacte.

Han de fixar-se en l'estructura de les ofites, que estan molt esquerdades. Les esquerdes es tallen de vegades, això ens indica que no són estrats, i per tant, no són roques sedimentàries. També han de parar compte en en la forma esfèrica que presenten de vegades, producte de la meteorització química.

En la massa de roques sedimentàries no s'observa clarament l'estratificació. L'erosió actuant sobre aquestes roques tan tobes ha creat un mantell de derrubis que impedeix observar bé la seva estructura.

Es aconsellable que observin -toquin- totes les roques presents a l'aflorament.