El Museu de la Conca Dellà d'Isona, en la seva secció de paleontologia, exposa algunes de les restes fòssils de dinosaures trobades a la Conca Dellà.

Ossos de Pararhabdodon isonensis, el dinosaure més comú del Cretaci de la Conca Dellà.

Es tractava d'un dinosaure hadrosaure d'uns 3 metres d'altura i que podia caminar a dues potes. Els hadrosaures eren dinosaures herbívors que tenien la boca en forma de bec d'ànec.

 

 

Les formacions continentals del Cretaci Superior de la Conca Dellà són riques en fauna fòssil, sobre tot de dinosaures. S'han trobat ossos, petjades i ous.

1) Jaciment de la Posa Es tracta de gresos formats en un ambient sedimentari de badia propera al mar, és a dir, un ambient continental amb influència marina. També hi ha nivells carbonosos que indiquen l'existència de vegetació i capes de margues grises i calcàries.

El contingut fòssil és extraordinari: gasteròpodes, bivalves, restes vegetals, dents de peixos, dents i ossos de dinosaures...

2) Sant Romà d'Abella S'observen roques formades en un ambient fluvial, amb canals, dipòsits de desbordament i plana d'inundació, en síntesi, una plana creuada per rius.

En un canal antic d'un riu es troba aquest fòssil d'os de dinosaure, segurament es tracta d'una vèrtebra.

1. Jaciment de la Posa. Carretera d'Isona a Coll de Nargó, Km 3,5

2. Molí del Baró, a Sant Romà d'Abella. Cal seguir el camí que hi ha al final del poble durant 1 Km.

Al Jaciment de la Posa trobem uns extranys clots que han estat interpretat com petjades de grans dinosaures herbívors. Els alunes podrien argumentar a favor i en contra

  • On són les marques de les urpes dels peus?
  • No es troben senyals de les cues?
  • Es pot seguir la trajectoria d'algun animal en concret?

Tot són respostes negatives. Tant que s'han donat d'altres hipòtesis sobre l'origen d'aquestes marques: Poden ser els clots que fan peixos com les rajades al enterrar-se en la sorra, o inclús s'ha indicat que podrien ser simples marques de les arrels de vegetació tropical tipus manglar