Tots som diferents, tots som iguals


  

Poc a poc, l'animal humà es diferencia dels seus cosins simiescos. Poc a poc, els humans humanitzen la terra: es distancien de la natura, colonitzant-la, transformant-la. Els colors de la pell es modifiquen, però cada ésser humà porta els mateixos tipus de gens que el seu veí. Val més rebre sang d'un papú del mateix grup sanguini que no pas d'un veí d'escala del mateix origen però d'un altre grup.

De la mà de Dominique Simonnet, André Langaney, Jean Clottes i Jean Guilaine recreen en La història més bella de l'home. Com la Terra es va fer humana, la manera com els humans van conquerir el territori, com van conquerir un món mental des de l'art fins a la religió, com es va conquerir el poder amb l'agricultura i la domesticació d'ells mateixos. Però cada pas endavant ha implicat pagar un elevat preu!

La història més bella de l'home


 
  

      «Les poblacions humanes actuals s'assemblen genèticament les unes a les altres, tot i que tenen aspectes físics molt diversos. De fet, la «carrosseria» del cos, l'aspecte extern -color, forma, dimensió-, tot el que està en contacte directe amb l'entorn, tot això és molt inestable i va evolucionar ràpidament després de les primeres migracions. En canvi, el «motor», tot el que és interior, no canvia: els dos-cents onze ossos que formen l'esquelet humà no han canviat gaire des dels primers avantpassats primats; encara que la presència d'aquest gen o d'aquell altre difereixi una mica segons els pobles, el material genètic de tots els éssers humans actuals continua estant fet a partir del mateix estoc ancestral comú de l'espècie. Aquest patrimoni comú ens ve dels cinc o deu mil «reproductors» de la prehistòria. Amb el pas del temps ha augmentat fins als sis mil milions d'exemplars actuals, però és el mateix! D'altra banda, si ajuntem tots els gens actuals, trobem un patrimoni genètic semblant al que es troba a l'est de l'Àfrica, al Pròxim Orient i a la península índia.

«Hi ha persones que encara creuen en la possibilitat de dividir la humanitat en races ben diferenciades. És impossible. Totes les classificacions que es poden inventar són arbitràries per força. Dir que els humans no es poden classificar no significa que no tinguin diferències. Al contrari: la diversitat dels humana és immensa, extrema. És desconcertant. Tots plegats formem una sola espècie, tots tenim el mateix repertori de gens, tots hem sortit dels mateixos avantpassats, tots parlem llengües diferents derivades d'una mateixa llengua. I, com a individus, cadascun de nosaltres és únic. En realitat, l'espècie humana és composta de casos particulars. Tothom és diferent de tothom. Des dels nostres primers avantpassats, vuitanta mil milions d'éssers humans s'han succeït a la Terra. I tanmateix no hi ha hagut mai ningú com vostè ni com jo en tota la historia de l'home. O sigui que tots som diferents. I tots som parents...»

LANGANEY, André, CLOTTES, Jean; GUILAINE, Jean; SIMONNET, Dominique. La història més bella de l'home. Com la Terra es va fer humana. Barcelona: Edicions 62, 1998.



[Guia] [Anterior] [Següent]