«Actualment la cultura no solament està tallada en peces soltes, sinó també dividida en dos blocs. La gran disjunció entre la cultura de les humanitats i la cultura científica, iniciada el segle XIX i agreujada al llarg del segle XX, comporta greus conseqüències per a totes dues. La cultura humanística és una cultura genèrica que, mitjançant la filosofia, l'assaig, la novel·la, nodreix la intel·ligència general, afronta els grans interrogants humans, estimula la reflexió sobre el saber i afavoreix la integració personal dels coneixements. La cultura científica, de naturalesa ben diferent, separa els camps del coneixement; produeix admirables descobertes, teories genials, però no pas una reflexió sobre el destí humà i sobre el futur de la mateixa ciència. La cultura de les humanitats tendeix a tornar-se com un molí mancat del gra dels descobriments de la ciència sobre el món i sobre la vida, que haurien d'alimentar-ne els grans interrogants; la ciència, privada de reflexió sobre els problemes generals i globals, es torna incapaç de plantejar-se a si mateixa i de concebre els problemes socials i humans que suscita.

El món tècnic i científic veu la cultura de les humanitats només com un ornament o un luxe estètic, quan, de fet, aquesta afavoreix el que Simon anomena el general problem solving, és a dir, la comprensió general que la ment humana aplica als casos particulars. El món de les humanitats només veu en la ciència un conjunt de sabers abstractes o amenaçadors.»