«L'altre costat de la discussió ve representat per aquells que no neguen l'existència de la llibertat, sinó que, al contrari, l'accentuen i reclamen respecte a la diversitat. Aquest és un concepte avui molt acceptat en el llenguatge polític, cultural o social. De vegades, però, se'n fa una defensa retòrica i acrítica, com si es tractés d'un valor absolut, incontestable, com si la diversitat, paradoxalment, fos d'una peça i s'hagués d'entendre sempre de la mateixa manera. Es passa per alt que la diversitat presenta matisos molt interessants. Sovint no ens adonem que amb aquesta paraula tapem i dissimulem una distinció important entre la diversitat que és, de fet, una diferencia, i la diversitat que és una desigualtat. Així, la diversitat que hi ha entre un nen i una nena, un blanc i un negre, un jove i un vell, un homosexual i un heterosexual, un creient i un ateu, o un comunista i un capitalista, és la diversitat de la diferència: i és que les diferències que hi ha entre ells tenen el seu origen o bé en la naturalesa mateixa o bé en l'elecció que ha fet algú i que no perjudica els altres. En canvi, la diversitat que hi ha entre un pobre i un ric, un lletrat i un analfabet, un mal educat i una persona respectuosa, un violent i un pacífic, és la diversitat de la desigualtat: les relacions que s'estableixen entre ells són relacions de desigualtat, que tenen el seu origen en condicions de vida, en relacions socials o en opcions personals que beneficien els uns i perjudiquen els altres.

     La distinció entre diferència i desigualtat és important, però no sempre hi ha coincidència a l'hora d'aplicar-la. Pot passar que, davant els mateixos fets -d'experiments amb animals, de mala educació o d'ablació de clítoris, posem per cas-, uns vegin els fets com a exemples de diferències -culturals, socials o ètniques- que s'han de respectar i uns altres, en canvi, els considerin casos de desigualtats injustes que convé superar. La distinció ajuda a fer evident que no n'hi ha prou de constatar que en el món hi ha diversitat. Sempre convé veure encara de quina diversitat es tracta: una societat que defensi els valors de la llibertat i la igualtat, sembla que també hauria de preciar i respectar les diferències, que enriqueixen, però que, en canvi, hauria de fer el possible per superar les desigualtats, que condicionen greument la llibertat de molts.

     De fet, la igualtat només es incompatible amb la diversitat quan identifiquem igualtat amb uniformitat. En canvi, el dilema desapareix quan es vol plantejar la igualtat en llibertat. Aquestes opcions -tant de persones com de grups-, no acostumen a ser només teòriques, sinó que, quan van de debò, sempre arriben a la pràctica. I és que la història de la humanitat també és la historia de la lluita d'interessos i de poders. Per això, les qüestions en què hi ha implicades la llibertat, la igualtat o la justícia no són mai fàcils.»