|
La boca pot presentar peces mandibulars segons els tipus d'alimentació (mandíbules anteriors i ràdula - cinta proveïda de dents que actuen com un llima movent-se endavant i endarrere).
Figura 16.- Imatge de les dents de la ràdula al micrsocopi electrònic d'escombratge. Fotografia de L. De Vos, Biodic, Université Libre de Bruxelles |
 |
La resta de tub pot presentar diferents graus de complexitat en funció del règim alimentari. Hi ha una sèrie de glàndules complementàries que afavoreixen el procés digestiu (hepatopàncrees).
Estructures d'intercanvi gasós
Les formes aquàtiques respiren generalment a través de les brànquies situades a la cavitat pal.lial, on s'assegura la ventilació gràcies a l'acció de sifons.
Les formes
terrestres, substitueixen la respiració branquial per la
cutània, a través d'una zona del mantell convenientment
irrigada per vasos sanguinis que rep el nom de pulmó i que
comunica amb l'exterior a través d'un orifici anomenta pneumostoma.
Està format per un parell de ronyons (metanefridis), en forma d'embut, que s'obren a la cavitat interna i desemboquen, a l'exterior, a la cavitat pal·lial prop de l'anus.
 |
És de tipus obert, excepte en els cefalòpodes que és tancat. Hi destaca un cor, que actua com a òrgan de bombeig acompanyat de vasos i llacunes on s'efectua l'intercanvi de substàncies.
L'estructura
del sistema nerviós segueix el mateix patró que el dels
Anèl·lids:
- Una massa nerviosa a la regió cefàlica dorsal, que inerva els òrgans sensorials situats en aquesta zona,
- El collar periesofàgic que envolta el tub digestiu a nivell de la part més anterior (esòfag) i que connecta aquesta massa nerviosa amb la cadena nerviosa ventral.
- La cadena
nerviosa ventral formada per parells de ganglis connectats
per cordons nerviosos transversals, que inerva el peu i la massa
visceral. Llevat de les espècies més primitives de cargols
marins, la cadena s'ha reduït a un parell de ganglis anteriors
dels quals surten diversos nervis en forma de ventall.
En general està format per un parell de gònades que desemboquen a l'exterior a través de gonoductes. Si la fecundació és interna aquest aparell es pot complicar amb l'aparició d'altres estructures destinades a l'intercanvi i emmagatzematge de gàmetes o bé per a la fabricació de cobertes per als ous (postes).
