Són animals de cos tou, amb simetria bilateral i sense segmentació. Són el segon grup en importància quant a nombre d'espècies després dels artròpodes.

Inclou formes aparentment tant diferents com els cargols, de mar i de terra, llimacs, cloïsses, musclos i similars, pops, sípies i calamars i molts d'ells tenen una gran importància econòmica per a l'home.

Viuen en ambients aquàtics, fonamentalment marins, o terrestres ja que molts d'ells disposen de mecanismes per evitar la dessecació.

Les seves dimensions són molt variables i poden anar des d'exemplars quasi microscòpics fins a talles gegants (calamars gegants de més de 20 m de longitud).

Com que només disposen de musculatura llisa, de contraccions lentes, els associem a moviments lents, tot i que hi ha algunes formes que, mitjançant la utilització d'altres recursos, destaquen per ser uns excel·lents nedadors (per exemple, els calamars).

En el seu cos es poden diferenciar tres regions:

a) La regió cefàlica, en posició dorsal i anterior, on s'obre la boca i es situen generalment els òrgans sensorials (ulls, tentacles, osfradis, rinòfors).

b) La massa visceral, en posició dorsal, que inclou la major part dels òrgans interns.

c) El peu, situat ventralment, de naturalesa musculosa i que actua com a òrgan de locomoció.

Un replec a cada banda de la paret visceral forma el mantell que la recobreix totalment i, per la seva cara externa, s'encarrega de fabricar una closca de carbonat càlcic que actua com a esquelet extern.

La closca pot adoptar formes diverses (una sola peça recargolada en espiral, dues valves, vuit plaques,...) i fins i tot en algunes formes pot passar a ser interna (sípia) o estar absent (pops, llimacs, nudibranquis).

A cada costat del cos, sota del naixement del mantell queda una cavitat (cavitat pal·lial o cavitat del mantell) que comunica amb l'exterior i on s'allotgen les brànquies.