Aparell digestiu
L'aparell digestiu consisteix en un tub que comença a la boca (anterior i ventral) i acaba en l'anus situat a l'extrem oposat, tot travessant l'animal.
|
Estructures d'intercanvi gasós
Alguns anèl·lids aquàtics (marins o d'aigua dolça) poden presentar unes prolongacions externes, de forma variable (ramificades, laminars, plomoses) que els permeten millorar l'intercanvi (brànquies).
Figura 8.- Brànquies en forma de plomall d'un poliquet (Sabella sp.) d'hàbits sedentaris. L'animal viu dins d'un tub del qual només surten les brànquies. Fotografia d'Erling Svensen. |
 |
Aparell circulatori
Els anèl·lids tenen un aparell circulatori tancat, format per un seguit de tubs pels quals circula la sang.
Hi destaquen dos grans vasos, el dorsal i el ventral, que es disposen en sentit longitudinal.
La sang circula pel vas dorsal en sentit anterior, impulsada per les pròpies contraccions del vas. D'aquest vas dorsal surten un sèrie de vasos laterals a nivell de cada segment que es ramifiquen en les diferents parts del cos. Es tornen a reunir en el vas ventral per on la sang circula en sentit posterior.
Aparell excretor
L'aparell excretor està format per un parell d'estructures per segment, en forma d'embut (nefridis) que filtren les substàncies residuals i les aboquen a l'exterior pels corresponents porus (porus excretors).
Sistema nerviós
El sistema nerviós també està molt desenvolupat. Està format per:
- la massa cefàlica, en posició dorsal, de desenvolupament variable segons la quantitat d'òrgans sensorials presents a la regió cefàlica (i per tant dependent del tipus de vida que porti l'animal),
- el collar periesofàgic, que surt de la massa cefàlica i envolta el tub digestiu fins a la regió ventral,
- els
cordons nerviosos ventrals longitudinals, amb una parell de ganglis
per segment, connectats transversalment en cada un d'ells, en forma
d'escala de corda. El parell de ganglis de cada segment poden estar
parcialment fusionats i d'ells surten els nervis metamèrics
que inerven les diferents regions del segment.
A les formes amb sexes separats (poliquets) les gònades (ovaris o testicles), poc diferenciades, es situen, per parelles, en diversos segments. En la majoria de casos, els productes sexuals (òvuls i espermatozous) són abocats al celoma i expulsats a l'exterior a través dels porus excretors o per simple ruptura de la paret del cos.
A les formes hermafrodites (oligoquets i hirudinis), les gònades, més complexes, tenen una localització concreta en alguns dels segments (segments genitals) . Normalment hi ha un sol parell d'ovaris mentre que de testicles n'hi ha dos o més parells. La sortida dels productes sexuals a l'exterior s'efectua a través de conductes especials (gonoductes) que poden desembocar en orificis separats o en un de sol.
A més de les gònades i els gonoductes, presenten unes estructures que actuen com a receptacles seminals per guardar l'esperma de l'altre mascle amb el qual s'acoblen. Entre les sangoneres, algunes formes poden desenvolupar un penis per facilitar la còpula.
