Les esponges no mostren una simetria definida i creixen en formes molt diverses, de manera que sovint el seu aspecte recorda el d'un vegetal.
 
Figura 5.- Imatge d'una esponja del gènere Mycale. Fotografia cortesia d'Erling Svensen
 

Les condicions ambientals, especialment la sedimentació i els corrents, influeixen especialment en la seva forma: en superfícies horitzontals profundes, on la sedimentació és considerable, predominen les formes erectes, perquè això evita que el sediment n'obturi els porus per on penetra l'aigua. En aquest cas, poden presentar formes ramificades, tubulars, de copa, de ventall. En llocs batuts per les onades, creixen formant fines làmines incrustants que revesteixen el substrat.

Una mateixa espècie pot presentar formes diferents segons l'hàbitat on es trobi però generalment, cada espècie presenta una tendència cap a una forma preferent, adequada a les condicions ambientals més propícies per a l'espècie en qüestió. Les tres tendències principals són:

Forma
Imatge
a) Forma ramificada, pròpia d'ambients amb abundant sedimentació i aigües calmades (la base de subjecció acostuma a ser petita).

 

Fotografia d'Encyclopedia of Marine Life of Britain and Ireland

b) Forma globular, pròpia d'ambients amb una bona circulació d'aigua (per poder mantenir tot el volum corporal de l'esponja), amb sedimentació moderada o nul·la.

 

Fotografia d'Erling Svensen.

c) Forma incrustant, pròpia d'ambients amb una forta hidrodinàmica o d'aigües pobres.

Fotografia d'Encyclopedia of Marine Life of Britain and Ireland

 

Les esponges intercanvien gasos amb l'aigua que filtren, en retenen les partícules de què s'alimenten i hi alliberen productes residuals. Han de tenir, doncs, un mecanisme per bombar l'aigua cap al seu interior i tornar-la al medi un cop filtrada. El cos d'una esponja conté una sèrie d'orificis i conductes de diferents diàmetres que es coneix amb el nom de sistema aqüífer.

 

L'aigua entra en aquest sistema per uns orificis microscòpics (ostíols o porus inhalants) dispersos per tota la seva superfície (o a vegades agrupats en zones determinades) i surt a través d'un orifici més gran anomenat òscul.

Figura 6.- Imatge dels ostíols d'una esponja al microcopi electrònic d'escombratge.Fotografia de L. De Vos, Biodic, Université Libre de Bruxelles.

 
Figura 7.- Situació dels porus inhalants i l'òscul en una esponja. En blau esta marcada la circulació de l'aigua a través de l'esponja (en línia discontinua es marca la circulació per l'interior de l'esponja). Fotografia cortesia d'Erling Svensen.
 
Si la teva puntuació és inferior al 50%
 
Si la teva puntuació és superior al 50%