Aquestes cambres vibràtils estan entapissades d'unes cèl·lules proveïdes d'un flagel (coanòcits) que són les encarregades de capturar l'aliment. L'aigua és conduïda a continuació cap a un altre sistema de conductes més o menys desenvolupat (conductes eferents), cada cop més amples i que desemboquen en una cavitat més o menys gran (atri) i finalment a l'orifici principal de sortida (òscul).

El manteniment de la circulació d'aigua es dóna gràcies a l'efecte de succió que es produeix en l'òscul de l'esponja pel moviment de l'aigua que circula per damunt d'ells (efecte Venturi).