El cos té forma de sac, amb simetria radial.

Els ostíols o porus inhalants comuniquen a través de conductes amb una cavitat central o atri on es troben els coanòcits.

L'atri comunica directament amb l'òscul.

És el tipus més primitiu.

Els ostíols comuniquen amb unes cambres vibràtils on es troben els coanòcits i d'aquí l'aigua és dirigida cap a un atri.

Igual que en el tipus àscon, hi ha un sol òscul.

És el de màxima complexitat i normalment perd la seva simetria radial.

Les cambres vibràtils són globulars comunicades amb l'exterior pels ostíols i entre elles per una munió de conductes inhalants i eferents.

La sortida de l'aigua a l'exterior es pot efectuar per més d'un òscul. No s'hi aprecia un atri ben diferenciat i es multiplica la circulació per l'interior dels conductes.

La majoria d'esponges presenten aquest tipus d'organització.