Documento sin título

	OBSERVACIÓ DELS RESULTATS ANÀLISI I DISCUSIÓ
A. I A VOSTÉ QUÈ LI PASSA?: SIMPTOMATOLOGIA DE LA MALALTIA B. OBSERVANT LES CÈL·LULES DE LA SANG: CITOLOGIA C. ARRIBEM AL NIVELL MOLECULAR: BIOQUÍMICA D. ESTUDI DE L’HERÈNCIA: GENÈTICA MENDELIANA E. LLEGINT LES INSTRUCCIONS DE LA VIDA: GENÈTICA MOLECULAR

A. I A VOSTÈ, QUÈ LI PASSA: SIMPTOMATOLOGIA

La taula següent, reflexa els resultats amb els símptomes que cada un dels pacients pateix.

Símptomes

Pacient 1 (Jesús)*

Pacient 2 (Eva)

Astènia (fatiga)	*	*
Pal·lidesa	*	*
Anèmia	*	*
Inflament de peus i mans
Problemes de creixement		*
Palpitacions		*
Icterícia (coloració groguenca de la pell)	*	*
Dificultat respiratòria		*
Insomni	*
Risc de taquicàrdies		*
Cefalées	*
Coagulació intravascular

Taula 3. Taula amb els diferents símptomes que presenten les persones amb beta talassèmia minor.

* A més dels símptomes que s’expressen a la taula, també pateix d’insuficiència venosa. També creiem important el fet que des del primer mes de vida fins els 14 anys, va patir de descomposició crònica, fet que podria tenir relació amb la malaltia.

Imatge 20: La icterícia. www.nlm.nih.gov

Imatge 20: La icterícia. www.nlm.nih.gov

Parlant amb les dues persones amb talassèmia minor amb les que contem, i basant-nos en els resultats de la taula, podem veure que hi ha certs símptomes que comparteixen. Per començar, coincideixen i remarquen com a símptoma més notori la fatiga, aspecte curiós, ja que en tots dos casos, es tracten de persones molt actives.

Per altra banda tots dos són força blancs de pell i acostumen a tenir un cert color groguenc durant algunes temporades de l’any

Imatge 21: Individu amb talassèmia minor (pateix icterícia).
Eduard Cámara Anadón

Per últim, un altre símptoma que tenen en comú són les anèmies, que poden ser de diferents graus d’intensitat, però generalment, cal dir, que el nivell de ferro en la sang acostuma a ser força baix, ja que els globus vermells talassèmics acostumen a tenir errades en les cadenes d’hemoglobina.

B. OBSERVANT LES CÈL·LULES DE LA SANG: CITOLOGIA

Problema B1

De cada una de les tècniques (Hematoxilina i Giemsa), vam fer de dues a tres mostres diferents per a no haver de repetir tot el procés un altre cop, en el cas de que el resultat no fos satisfactori.

De cada mostra vam prendre diverses fotografies per a poder mesurar-les i comparar-les entre elles, i poder determinar el seu diàmetre. Les següents imatges són tres de les moltes que es van fer. Cada una, pertany a un individu diferent.

Sang normal (Eduard)

Sang talassèmica (Jesús)

Sang talassèmica (Eva)

Imatge 23. Eritròcits normals
400x
Eduard Cámara Anadón

matge 25. Eritròcits microcítics
400x
Eduard Cámara Anadón

Imatge 27. Eritròcits microcítics
400x
Eduard Cámara Anadón

Detall:

Imatge 24. Eritròcits normals (detall)

Detall:

Imatge 26. Eritròcits microcítics (detall)

Detall:

Imatge 28. Eritròcits microcítics (detall)

Taula 5: Taula amb les imatges resultants.

Amb les imatges observem que els eritròcits no afectats tenen una mida superior a la dels eritròcits afectats amb talassèmia (microcitosi). Per altra banda la poiquilocitosi la observem en els globus vermells de la sang del Jesus, on a part de ser més petits tenen formes més irregulars. En canvi la diferència en el color, ja que haurien de ser més pàl·lids (hipocròmics), no l’observem degut segurament a alguna cosa relacionada amb la tinció.

Problema B2.

La taula següent mostra les mesures del diàmetre dels 150 eritròcits corresponents a cada persona. La mitjana aritmètica i la desviació poblacional es troben a les dos últimes caselles de la taula.

Nº mostra	Mida sang normal (Æ) Individu A [Eduard] ( μ)	Mida sang talassèmica (Æ) Individu B [Jesús] (μ)	Mida sang talassèmica (Æ) Individu C [Eva] (μ)
1	6.0	4.7	4.7
2	6.7	4.3	4.7
3	5.6	4.8	5.9
4	6.1	4.3	4.0
5	6.5	4.3	4.8
*
......	......	.....	......
*
145	5.6	1.7	3.1
146	5.0	2.9	3.0
147	5.3	5.0	4.4
148	4.8	4.2	3.0
149	7.0	3.1	3.4
150	7.2	3.7	4.3
Mitjana	6.116	3.4526	3.9286
Desviació	0.7820	0.9842	0.9521

Taula 6: Taula que recull part de les dades sobre els eritròcits.
* La resta de la taula es troba als annexes.

La taula ens mostra els diàmetres dels eritròcits de tres individus diferents, un de sa, i dos portadors de talassèmia. Una característica de tots els talassèmics és que els seus glòbuls vermells són més petits, i si comparem les mitjanes dels individus portadors amb la de l’individu amb sang normal, veiem la diferència que hi ha.

Si comparem les mitjanes dels tres diàmetres, observem que la mitjana del diàmetre de la sang normal, gairebé duplica el diàmetre dels eritròcits de la sang talassèmica.

Tot i això, durem a terme les operacions adients per a poder demostrar estadísticament que uns eritròcits són més grans que els altres.

Per a demostrar-ho, repetirem les mateixes operacions dos cops, la primera comparant la sang normal (individu A) amb la talassèmica de l’individu B. La segona consta en el mateix, tot i que en aquest cas les dades seran de la sang talassèmica de l’individu C.

Individu A (sa) – Individu B (talassèmic)

μA = 6.116

σA = 0.7820

μB = 3.4526

σB = 0.9842

Calculem la desviació poblacional de cada un dels individus. Per a calcular-la, es fa una arrel quadrada de la divisió entre el número total de mostres i el número total de mostres menys u. Aquest resultat es multiplica per la desviació mostral de cada individu.

Es fa el test d’hipòtesis segons les nostres intencions. El nostre test d’hipòtesis diu que la mitjana de la mostra 1 (individu A) és més gran que la de la mostra 2 (individu B), i al mateix temps la resta de les mitjanes de les dues mostres és més gran que zero.

H0: M1≥ M2 M1 – M2 ≥ 0

Càlcul de la desviació estandaritzada. Es tracta d’una simple suma de fraccions englobada en una arrel quadrada.

Elecció del nivell de confiança. Per a saber quin és el nivell de confiança que elegim l’hem de buscar en la taula 4. En el nostre cas hem elegit un nivell de confiança del 2%. Es tracta d’una dada que ens servirà per a determinar la regió crítica.

α = 2% Z= 2.05

Determinació de la regió crítica i compovació del tests d’hipòtesis. Segons la campana de Gauss de la imatge 22, determinem la regió crítica del nostre problema. Per altra banda, per a comprovar el test d’hipòtesis, tan sols és necessari fer els càlculs en què esbrinem el valor de Z, i comprovem si compleix els paràmetres determinats anteriorment en la regió crítica.