La llibertat, com a concepte històric

En el món clàssic, especialment entre els grecs, ser lliure vol dir ser ciutadà. És a dir, participar en el món de la política, en les decisions de govern de la ciutat. És l'oposat a ser esclau. Un esclau té propietari; una persona lliure pot participar en la presa de decisiona col·lectives.

En l'actualitat, tot seguint la tradició lliberal que prové de la Revolució Francesa de 1789, la llibertat és un bé individual.
En el plànol dels valors, ens porta al concepte abstracte de llibertat, aquella éssencia de l'ésser humà que el dota d'autonomia, de capacitat de decisió.
En la vessant de la justícia i la llei, ens porta a la defensa de les llibertats d'acció individuals, les llibertats concretes.