Com
ja hem dit, Líbia
infantà de Posidó dos fills, Belos i Agènor. Belos
fou rei dels egipcis i pare dels fills mencionats abans. Agènor
se n'anà a Fenícia, on, havent-se casat amb Telefaassa,
tingué una filla, Europa, i els fills Cadme,
Fènix i Cílix; (...) Zeus, havent-se'n enamorat, es transformà
en un toro manso i, fent-la pujar damunt, se l'endugué a Creta
a través de la mar. Després d'unir-se amb Zeus, infantà
Minos, Sarpèdon
i Radamantis;
(...) Quan Europa desaparegué, el pare, Agènor, envià
als fills a la seva recerca, dient-los que no tornessin sense Europa.
També la cercaren la mare, Telefaassa i Tasos, fill de Posidó
(...).
recorda que Cadme és el fundador de la ciutat de Tebes
i el pare de Sèmele, la mare del déu Dionís. |
Recull dels mites grecs i de les llegendes heroiques que apareixen
a la literatura grega antiga. Aquesta obra ens ha arribat incompleta,
però en podem saber el contingut sencer, gràcies
als resums que es van fer posteriorment.
|
Va haver d'emigrar per desavinences amb
el seu germà Minos, quan aquest va esdevenir el rei de Creta.
Un cop mort, a l'Hades va formar part del tribunal que jutjava les
ànimes dels morts. |
Va disputar el tron de Creta al seu germà
Minos i, vençut, es va exiliar. Va participar a la guerra
de Troia com a aliat de Príam i va ser mort per Pàtrocle. |
Aquest és el nom que dóna la tradició a l'autor de la Biblioteca de relats mitològics, però no es tenen dades sobre la biografia d'aquest escriptor. |
Com que després d'una recerca intensa els fou impossible
trobar Europa, decidiren de no tornar a casa i s'establiren en diversos
llocs: Fènix a Fenícia, Cílix no gaire lluny de Fenícia,
i tota la regió que dominava prop del riu Píram, l'anomenà
Cilícia. Cadme i Telefaassa s'establiren a la Tràcia. Igualment
Tasos, després de fundar la ciutat de Tasos, prop de Tràcia,
l'habità.
APOL·LODOR, Biblioteca
de relats mitològics, llibre III, cap. 1
Traducció d'Àngela Carramiñana i Pérez.
Editorial Irina. Barcelona, 1990
|