Els noms de Dionís  
  • A Grècia:
    • Dionysos, "Nisa de Zeus": el nom fa referència a la nimfa que a la muntanya del mateix nom va criar el déu; també s'ha proposat com a origen etimològic Diós noûs, "la ment de Zeus".
    • Bacchos, "el que està posseït pel deliri".
  • A Roma:
    • Bacchus, nom pres de la denominació grega.
    • Liber Pater, "el déu alliberador".
Dionís, el nascut dos cops.
Els noms de Dionís
Atributs de Dionís
Aventures de Dionís
Els seguidors de Dionís
Culte de Dionís
Atributs de Dionís  
  • A l'art antic és presentat com un déu de llarga barba, coronat amb heura o pàmpols de vinya; acostuma a portar un càntar per al vi i va vestit de llarg.
  • A partir del segle V aC acostuma a ser representat com un déu jove i imberbe; en algunes ocasions se'l representa begut i va acompanyat del seu seguici.
  • Al Renaixement i al Barroc sovintegen les representacions del déu jove i gras, amb el rostre envermellit per l'ebrietat.
  • El ceros i el càntar: Sovint Dionís porta a la mà un got de vi, amb la forma d'una banya (ceros), o bé una gerra amb dues nanses (càntar).
  • Els pàmpols de vinya: Ja adult, Dionís va descobrir la vinya i la va oferir als homes. Per aquest motiu se'l representa amb el cap cenyit amb una corona feta de fulles de vinya.
  • El tirs: és una llarga vara, coronada per una pinya. El déu i les mènades acostumen a dur-lo. Aquest bastó sembla haver estat l'arma de les dones enfollides que Dionís va captar en el seu viatge per l'Àsia.
  • Les panteres apareixen acompanyant el déu, -en algunes ocasions només es veu la seva pell-, i recorden l'estada de Dionís a l'Índia.

 
Dionís amb càntar a la mà. Detall d'una àmfora àtica de figures negres (530aC). Antikensammlung. Munic.