Júpiter i Sèmele, segons Ovidi |
||||||||
|
||||||||
A les Metamorfosis d'Ovidi
es recrea d'una manera més frívola la venjança de Juno
sobre Sèmele. Assabentada d'aquesta nova infidelitat de Júpiter
amb la princesa tebana, la dea reacciona airadament. Llegeix el fragment
d'Ovidi que ho explica i elabora les activitats següents:
|
||||||||
|
||||||||
Va desfermar la llengua cercant una discussió: Què he aconseguit amb discussions un i altre cop?, va dir finalment. He datacar-la a ella; lhe de perdre, si és que tinc dret a ser anomenada la poderosa Juno, si sóc digna de dur a la mà dreta un ceptre de pedres precioses, si sóc la reina, i la germana i lesposa de Júpiter, almenys la germana segur que ho sóc!. A mi em sembla que ella ja va quedar contenta amb laventura i que linsult al meu llit va ser cosa dun moment. Però ha quedat embarassada! Només faltava això! La seva panxa grossa fa ben evident la falta i pretén ser mare només gràcies a Júpiter, cosa que amb prou feines he aconseguit jo; a tals extrems arriba la confiança en la seva bellesa. Ja mencarregaré jo que sigui la seva perdició. O jo no sóc filla de Saturn o el seu Júpiter la llançarà de cap a les aigües de lEstix.
Després dhaver parlat així, saixeca del seu tron i es dirigeix, coberta per un núvol de color safrà a casa de Sèmele; abans de dissipar el núvol va disfressar-se de vella, va omplir-se les temples de cabells blancs, va solcar el seu rostre darrugues i va posar-se a caminar amb els membres corbats i el pas tremolós; va començar a parlar també amb veu de vella, precisament la mateixa de Bèroe dEpidaure, la dida de Sèmele. Començaren a xerrar i, quan després duna llarga estona de conversa, van mencionar el nom de Júpiter, va sospirar i va dir: ja magradaria que fos Júpiter, però tot això em fa por; molts homes han fet veure que eren déus per ficar-se en el llit de dones castes. Que sigui Júpiter no és suficient; si ho és de veritat, que doni prova del seu amor; demana-li que tabraci amb la mateixa aparença i revestit de la mateixa grandesa que té quan el rep la gran Juno, que abans de visitar-te sabilli amb tots els seus atributs. |
|
|||||||
|
||||||||
Amb aquestes paraules havia instruït Juno la ignorant filla de Cadme, i ella va demanar un do a Júpiter sense dir-li de què es tractava. El déu li respongué: Tria, res no et serà refusat. Perquè nestiguis més segura, prenc per testimoni el riu de lEstix, el déu que temen els altres déus. Contenta del que serà la seva ruïna, massa poderosa, i a punt de ser destruïda per la complaença del seu amant, Sèmele va dir: Amb la mateixa aparença que tens quan tabraça la filla de Saturn i us uniu amb els lligams de Venus, així vull que et presentis a mi. El déu va voler tapar-li la boca mentre parlava, però la seva veu ja shavia escampat ràpidament per laire. Va gemegar; ella no podia ja fer-se enrere del seu desig, ni ell del seu jurament.
Aleshores, ple de tristesa, va pujar dalt del cel, amb un gest va aplegar els núvols, que van seguir-lo, i hi va afegir pluja, llampecs, barrejats amb vent, trons i, inevitablement, el llamp. Tanmateix, fa el que pot per treures forces i no pren el foc que havia utilitzat per atraure Tifoeu, el gegant de cent braços; hi havia massa violència. Hi ha un altre llamp més lleuger, que les mans dels ciclops van dotar de menys virulència i foc, i també de menys còlera; els déus lanomenen larma de segona. Pren aquesta i entra a la casa dAgènor. El seu cos mortal no va poder suportar aquell cataclisme celestial i va cremar-se a causa del do del seu espòs. Linfant en gestació és arrabassat del ventre de la mare i, fràgil com era, cosit a la cuixa del pare si és que això es pot creure- fins a completar el temps de lembaràs. Ino, germana de la seva mare, va tenir cura dell damagat en els primers moments, després va ser lliurat a les nimfes de Nisa, perquè locultessin a les seves coves i lalletessin. |
|
|||||||
|
||||||||
|