Les bacants d'Eurípides: un fragment.

Eurípides és un dels poetes tràgics grecs amb més projecció a la literatura universal. Tot i ser atenès, va representar una bona part de la seva obra a Macedònia, ja que a la seva ciutat el públic no va entendre el seu inconformisme amb la tradició. Hem conservat unes 17 peces dramàtiques de les 90 que va escriure, entre elles Medea, Hipòlit, Electra o Les troianes, abastament representades i reelaborades a la dramatúrgia europea.

A les Bacants d'Eurípides, Dionís arriba a Tebes, victoriós de l'Índia, per venjar els qui van difamar la seva mare, quan va morir fulminada per Zeus. Efectivament, les seves germanes van escampar el rumor que aquesta havia tingut un amant vulgar, però que es vanava d'haver obtingut els favors de Zeus, i per això, el déu l'havia fulminat per castigar-la.

Dirce va ser l'esposa del rei de Tebes, Licos. Els dos van turmentar Antíope, després que ella va parir els dos bessons fills de Zeus, d'Amfíon i Zetos. Els nois van venjar la mare, lligant Dirce a un brau i llençant després el seu cadàver a una font, anomenada Dirce des d'aleshores. Per a més informació, visita la pàgina Zeus i Antíope. [X]

Vinc a la terra dels tebans, jo, el fill de Zeus,
Dionís, que un dia la cadmea Sèmele
parí, llevada per un foc centellejant.
Mudat de forma, de divina en la mortal,
sóc a la font de Dirce, a l’aigua de l’Ismèn;
i veig la tomba de la mare, la del llamp,
no lluny d’aquesta casa, i l’enrunat palau,
que fuma de la flama encara vivent de Zeus
-eterna injúria d’Hera a la qui em va infantar.
I lloo Cadme, que el terreny aquest ha clos
per temple de la filla; i jo l’he recobert
tot ell de parra, amb el seu verd ple de raïms.
...

La va deixar morta.

Numen és un terme amb què designem qualsevol divinitat pagana.

Tebes és una ciutat grega de la comarca de la Beòcia, que a l'antiguitat, va ser la més important d'aquest territori.

es mostraven satisfetes, orgulloses.

Perquè les germanes de la mare, amb ben poc dret,
no admetien que Dionís fos nat de Zeus:
no, Sèmele, esflorada per algun mortal,
atribuïa a Zeus la culpa del seu llit
-ardits de Cadme; i per això Zeus l’atuí,
se n’estufaven, per haver falsat l’amor.
...
car Tebes ha d’aprendre, fins si no li plau,
que, iniciada no ho està, en els meus transports;
i que defenso la meva mare Sèmele
mostrant-me un numen, que ella concebé de Zeus.

EURÍPIDES, Les Bacants, versos 1-12, 26-31, 39-42.
Traducció de Carles Riba. Clàssics Curial. 1990