| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
| |
|
|
|
El
tigre és el felí vivent de
més grandària. Té un
cos imponent i musculós, i potes
poderoses. El pes normal d'un tigre és
de 110 a 225 kg. La seva alçada oscil·la
entre 90 i 100 cm. El tronc té una
llargada de 140 a 250 cm, i la cua fa uns
90 cm. Els tigres utilitzen la cua per a
mantenir l'equilibri quan corren o salten.
També la fan servir per tal de comunicar-se
amb altres tigres, atès que cada
moviment i posició de la cua té
un significat determinat.
|
|
Un
cos imponent i musculós
|
|
| |
|
| |
|
El
tigre té el pèl de color groc
rogenc amb ratlles fosques travesseres.
Aquesta coloració facilita el camuflament
del tigre entre la vegetació quan
vigila i s'apropa a la seva presa. Els tigres
que viuen al nord són més
grans i pàl·lids que les subspècies
tropicals. Cada tigre posseeix un disseny
únic i exclusiu de les ratlles del
seu pèl: no hi ha dos tigres amb
el mateix disseny del ratllat del seu pelatge.
Per tant, les ratlles dels tigres són
elements identificadors, com les empremtes
digitals dels éssers humans.
|
|
 |
|
Camuflament
perfecte
|
|
| |
|
| |
|
Els
tigres tenen les pupil·les rodones
i l'iris groc, exceptuant els ulls blaus
dels tigres blancs -una varietat rara del
tigre de Bengala-. Els tigres tenen una
capa de cèl·lules especials
que reflexa la llum i millora la visió
nocturna. Els seus ulls s'adapten als canvis
de llum dilatant-se o contraient-se molt
més ràpidament que les pupil·les
humanes. A la nit, la visió del tigre
és sis vegades millor que la dels
éssers humans. Gràcies a la
bona visió nocturna de què
gaudeixen poden restar a l'aguait i caçar
les seves preses quan arriba el crepuscle
i durant la nit.
|
| La
visió del tigre, com la de quasi tots
els grans animals caçadors, es dirigeix
al front; això li permet concentrar-se
en vigilar o perseguir la presa que té
al davant. Els tigres adults no tenen depredadors
i, per tant, no necessiten veure allò
que hi ha darrera d'ells. |
|
|
|
|
|
|
Els
tigres tenen visió frontal
|
Gaudeixen
de bona visió nocturna
|
|
|
| |
|
| |
|
Els
tigres es llancen de sobte sobre la seva presa,
la subjecten amb les seves ungles esmolades,
i de seguida li claven les dents
canines al coll per tal de matar-la. Per
tant, les arpes i les dents del tigre presenten
adaptacions per subjectar i matar les preses. |
| La
dentició del tigre està totalment
adaptada al règim carnívor,
de manera que permet tallar i esquinçar
la carn. Un tigre adult té 30 dents:
a la mandíbula superior té sis
incisives petites
que només li serveixen per rossegar
els ossos, dues canines molt desenvolupades
i punxegudes, lleugerament corbades, que funcionen
com a punyals, sis premolars
punxegudes i tallants i, finalment, dues molars
petites. A la mandíbula inferior té
sis incisives, dues canines, quatre premolars
i dues molars molt desenvolupades que reben
el nom de molars carnisseres i serveixen
per tallar la carn. A més, el tigres
tenen els maxil·lars curts i fortes
insercions musculars,
la qual cosa es tradueix en una gran força
mastegadora. |
| Els
tigres tenen cinc dits als membres davanters
i quatre dits als peus del membres posteriors.
Tots els dits tenen ungles fortes, poderoses,
falciformes i retràctils,
és a dir, gràcies a uns músculs
petits, els tigres poden retraure les ungles
a l'interior d'unes bosses especials; així
impedeixen que se'ls esmussin quan no les
han de fer servir. |
|
 |
Dentició
adaptada a un règim carnívor. |
|
Ungles
esmolades, falciformes i retràctils |
|
|
| |
|
| |
|
Els
mascles i les femelles tenen el mateix aspecte,
però els mascles tenen uns flocs
de pèl al voltant de la cara més
llargs i prominents. D'altra banda, la femella
és més lleugera que el mascle.
|
| |
 |
Mascle
amb els típics flocs de pèl
al voltant de la cara |
|
Femella
amb el pèl del voltant de la
cara més curt, i més lleugera
que el mascle. |
|
|
|
|
|
|
