Un animal solitari
 
  • Vida social

Els tigres adults, a diferència dels lleons, viuen i cacen sols, excepte quan un mascle i una femella s'ajunten breument per tal d'aparellar-se, o bé quan una femella s'ocupa de les seves cries. Aquests costums solitaris comporten certs avantatges, perquè un tigre sol es pot moure pel bosc sense fer soroll i pot sorprendre a la seva presa molt millor que si anés acompanyat per un grup format per diversos tigres.
   
 
 
  • Comportament territorial

Cada tigre adult controla un gran territori que pot oscil·lar entre els 10 i els 50 quilòmetres quadrats, depenent del nombre de preses disponibles. Els tigres siberians poden arribar a controlar territoris enormes, del voltant de 120 quilòmetres quadrats. A vegades es produeixen baralles entre tigres veïns si un d'ells intenta robar-li el menjar a l'altre, o bé quan un envaeix el territori de l'altre. Tot i així, els territoris de diferents tigres poden ésser compartits en part. Així, per exemple, és freqüent que un tigre comparteixi parcialment el seu territori amb diverses femelles del voltant.
  Els tigres marquen els seus territoris ruixant els arbusts i arbres amb una barreja d'orina i secrecions oloroses glandulars. També assenyalen el territori esgarrapant els arbres.
   
 
Els tigres marquen el territori esgarrapant els arbres i ruixant la vegetació amb orina i secrecions d'olor característica
Baralles per defensar el territori
   
 
  • Amants de l'aigua
El tigre necessita un clima humit, vegetació densa, caça abundant i un lloc on hi hagi aigua per poder banyar-se i beure. Els tigres són bons nedadors. Amb freqüència esperen a les seves preses a prop de l'aigua. Si la presa que han caçat es massa gran per tal de menjar-la sencera d'un sol cop, amaguen les restes sota els arbustos i les herbes altes, a prop de l'aigua, i tornen després per acabar de consumir-les i beure aigua. Quan fa molta calor, els tigres solen tombar-se en un corrent d'aigua per tal de refrescar-se.
   
 
Els tigres són bons nedadors i busquen l'aigua per banyar-se i beure.
   
 
  • Un caçador poderós

El tigre caça a l'aguait, ensumant i vigilant la seva presa, i llençant-se ràpida i sobtadament sobre ella quan la té a l'abast, però és incapaç de realitzar una llarga persecució. Pot apropar-se a la seva víctima sense fer cap soroll perquè camina sobre els seus dits encoixinats. Els tigres poden efectuar salts de llarga distància, fins de 10 m. Quan salta sobre el llom de la presa, la subjecta amb les fortes ungles esmolades i li clava les dents canines al coll; a vegades li trenca el coll a la presa en caure sobre ella.

   
 
El tigre sorprèn a la seva presa Es llença sobre el llom de la presa per tal de clavar-li al coll les seves dents canines.
  Les seves principals víctimes són els porcs senglars, els cérvols, els bòvids com els búfals i altres mamífers com el peresós. També caça petites preses com peixos, ocells, rèptils petits i grans (fins i tot cocodrils) i, a vegades, s'atreveix amb altres depredadors com els lleopards. Ocasionalment, el tigre pot atacar a les persones o bé als animals domèstics, però aquest fet només es dóna quan el tigre busca preses fàcils perquè es troba ferit o envellit, o bé en indrets on l'home ha alterat l'habitat natural del tigre.
  El tigre menja uns 10 quilograms de carn al dia, tot i que pot arribar a menjar 40 kg d'un sol cop. No obstant, una presa gran, com un búfal, aporta al tigre aliment per a tota una setmana. D'altra banda, cal tenir en compte que no sempre té èxit a les seves caceres: de cada vint intents d'atac, només una o dues vegades aconsegueix atrapar una presa.
   
 
Les cries del tigre neixen indefenses i depenen totalment de la seva mare
La tigressa viu amb els seus fills durant uns dos anys, fins que aquests esdevenen bons caçadors. Després, cada tigre jove abandona el grup format per la mare i els seus germans i estableix el seu propi territori.
 
  • Reproducció
L'època de zel dels tigres varia segons el clima de la zona on viuen. A les àrees més septentrionals, comença tres mesos després de l'nici de la primavera. En canvi, a les zones tropicals, la reproducció no depèn d'un període fix i, de fet, els naixements es produeixen a llarg de tot l'any. El mascle i la femella es reuneixen només uns dies per l'aparellament. Després d'una gestació que dura de 102 a 110 dies, neixen de dos a quatre tigres petits. La femella dóna a llum en llocs inaccessibles, entre la vegetació densa del bosc. Les cries pesen en néixer de 780 a 1100 kg, tenen els ulls tancats i no tenen dents. Son petits i indefensos, però durant les primeres setmanes la mare mai abandona als seus fills. Només els deixa per anar a caçar.
Els tigres petits aprenen a caçar i a lluitar mitjançant el joc. Generalment poden romandre amb la seva mare durant uns dos anys i esdevenen bons caçadors. Després cadascun dels seus fills abandona el grup i estableix el seu propi territori.
   
 
  • Longevitat

Els tigres viuen per terme mig uns 20 anys.