L'Educació Física per a cecs visuals

Generalitats:                      

Les persones cegues i deficients visuals tenen unes capacitats físiques de bon començament, iguals a les dels vidents. La gran diferència que podem trobar és la dificultat en l'aprenenatge degut a la mateixa deficiència.
Els nens petits aprenen observant els adults, en l'esport passa el mateix, és per això que haurem de buscar uns altres paràmetres d'aprenentatge, basats en l'experimentació.
Aquest nou concepte marcarà l'Educació Física en persones cegues i aquesta dependrà, en general, de cada individu en concret, encara que no hem d'estranyar-nos si ens trobem amb alumnes amb problemes motrius provocats per una falta d'experiències motores que poden influir en la seva evolució. Per tot això hem de ser capaços d'oferir aquesta varietat d'experiències, afegint-hi múltiples canals d'informació (tàctil, visual, auditiu i afectiu).
Tanmateix considerem que ha d'anar seguit per una motivació dirigida cap a l'activitat motriu, degut a que, en un primer moment, per la dificultat i la por, poden arribar a refusar l'Educació Física i l'esport. Aquesta motivació la podem aconseguir oferint èxits a l'activitat.

Objectius:                      

En general, podem afirmar que els objectius de l'Educació Física seran exactament els mateixos, encara que hi hauran alguns conceptes a considerar. L'alumne serà capaç de:

* Perdre la por a l'espai
* Orientar-se en L'espai
* Percebre auditivament el moviment
* Interpretar la resta visual que posseeix

Els continguts:                      

Els continguts en l'Educació Física per a alumnes amb deficiències visuals són els mateixos que per a la resta. Poques vegades haurem de canviar una programació per a l'alumne cec, el que farem ser adaptar-la per tal que aquest alumne pugui realitzar aquests mateixos continguts. S'ha de tenir en compte que no tot es pot arribar a realitzar i concienciar-nos de que el nostre alumne no podrà arribar a tot. Didàctica de l'Educació física integrada per a cecs.                      

Un mestre d'Educació Física amb un alumne cec o deficient visual ha de menester una sèrie de recursos didàctics per a poder integrar-lo a la classe.
En primer lloc s'ha de realitzar un acostament a aquest alumne coneixent el seu dèficit i que és el que produeix, per això tan sols serà necessari sol·licitar un informe oftalmol·lògic. No només es tracta de conèixer el dèficit, si no que també‚ s'ha de conèixer les seves implicacions i els seus riscos a l'hora de realitzar una activitat física.
Com hem dit abans ens podem trobar amb cecs totals o amb deficients visuals, en aquest últim cas, el mestre haurà de comprovar allò que pot veure l'alumne amb un simple test de camp determinant els següents paràmetres:

* Si veu llum
* Quins contrasts de colors percep
* A quina distància percep els objectes
* Per quina zona de l'ull té visió.
* Mitjançant el coneixement d'aquests conceptes sorgeixen les adaptacions concretes per ajudar aquest alumne .

La informació:                      

Per a un alumne amb dèficit visual la informació que dóna el mestre durant la classe d'Educació Física serà vital pel seu desenvolupament. Normalment els exercicis, jocs.... en Educació Física tenen un gran component visual, aquest haurà de canviar, en la mesura que sigui possible, per informació verbal i kinestèsica.
La paraula serà la principal via de comunicació entre el mestre i l'alumne, per això necessitarem tenir en compte una sèrie d'aspectes:

1. Donar més informació sobre el moviment, per tal que l'alumne sigui més autònom i pugui realitzar l'activitat per si mateix.
2. Explicació més detallada dels jocs, per tal que entengui millor el joc global adaptant el seu rol.
3. Estructura clara dels jocs i exercicis. Crear ‚estructures no massa completes i ben definides per que sàpiga en cada moment els components de l'activitat.
4. No abusar de gestos o reforçar-los amb la paraula, per tal que l'alumne no decideixi inconscientment, que les informacions del mestre no li són útils i per que no requereixi, després de la informació per a tots, una d'especial per a ell.
5. Verbalitzar les accions a realitzar, per que en tot moment sàpiga que ha de fer i que han de fer els altres, d'aquesta forma s'integra més en l'activitat.
6. Procurar que el vocabulari sigui concret, per facilitar una millor comprensió de l'alumne, un exemple és tenir un codi fix, com posar-li nom a certs exercicis que es repeteixen.
7. Informació inicial d'allò que es farà durant la sessió, per tal que ho conegui i pugui anticipar-se. Alhora que s'aconsegueix que es perdí la por que produeix realitzar noves activitats.
8. Informar d'allò més específic cap a allò més general. Perquè pugui arribar a entendre la globalitat d'una activitat es necessari primer ensenyar les parts, ja que sense la visió es més difícil globalitzar activitats físiques.

Un aspecte important a desenvolupar es el to de veu. A través de la vista els alumnes vidents poden percebre els estats d'ànim del professor, per exemple si està content o no amb ells, en canvi haurem de tenir en compte que amb els alumnes cecs, serà el to de veu el que marcarà aquest estat d'ànim i si estem pendents de la seva evolució o no. Amb el to de veu podrem animar-los a realitzar una activitat o frenar-los.

Orientació en l'espai:                      

Per augmentar la participació de l'alumne cec en la classe d'Educació Física seran fonamentals una sèrie d'indicacions sobre l'orientació en l'espai. Els alumnes vidents coneixen l'espai de treball només entrar en el gimnàs, l'alumne cec no. Si no realitzem sessions específiques de reconeixement, posteriorment tindrà por per desconeixement.
Aquestes sessions poden consistir en el reconeixement tàctil de l'estructura i els elements de treball acompanyades de reforços verbals. Amb alumnes deficients visuals es reconeixerà l'espai i aquells elements visuals que puguin servir d'orientació, com punts de llum, fluorescents, contrasts de colors, etc... per reforçar aquesta orientació en l'espai podem utilitzar una sèrie d'estratègies:

* Orientació a través del professor: La veu del professor pot ser punt d'orientació al llarg d'una sessió. Sempre es donarà la informació inicial des del mateix punt; indicació de final de la classe des de la sortida; per recollir el material es dirà des de la posició on es trobi el material i, el més important, al realitzar activitats de cursa rectilínia es cridarà l'alumne des de l'arribada perque pugui tenir referències continues de quin és el lloc al que s'ha de dirigir, alhora que la veu del mestre li servirà per tranquil·litzar i perdre temors.
* Estructura de l'espai: És important que mostrem com és l'espai en el que hauran de moure's una vegada. Hem de mantenir-lo amb la mateixa estructura perque l'alumne localitzi en tot moment els elements que conté. En resum hem de mantenir més encara l'ordre.
* Estratègies per aprofitar l'espai visual: Pels deficients visuals es important aprendre a aprofitar el màxim la resta visual que posseeixen. Orientar-se amb la llum d'una finestra...
* Reforços d'orientació: en exercicis o activitats concretes es podran utilitzar alguns reforços per a la orientació, com poden ser les línies tàctils que són unes cintes adhesives.

El material:                      

Per a realitzar una sèrie d'activitats, l'alumne cec necessitar l'adaptació de­ material. Primerament definirem els criteris generals d'aquesta adaptació:

1. Alló estrictament necessari.
2. Sense adaptacions complicades.
3. Que el material permeti realitzar més activitats.

L'alumne cec necessita conèixer a la seva manera el material que ha d'utilitzar. Haurem de mostrar-li-ho tàctilment, per a percebre el pes, tamany, elements que els componen i la seva funció. Com ja hem dit anteriorment, el coneixement de l'entorn ens ajudarà a que perdi la por a allò desconegut.
Un altre punt important és la col·locació a l'espai d'aquest material, si aconseguim emmagatzemar-lo sempre en el mateix ordre, l'alumne cec serà autònom i podrà agafar-lo, utilitzar-lo i després guardar-lo. Alhora, aquest ordre li evitarà experiències dolentes com ensopegar o xocar amb elements que siguin fora delseu lloc i que li
provocaran inseguretat al moure's en l'espai.
Dins dels materials específics podem destacar:

* Les pilotes sonores: permetran a l'alumne participar en activitats que es realitzin en el pla del terra, com Futbol Sala, multillançaments, jocs, etc...
* Les cordes d'acompanyament: per a alumnes cecs totals aquestes cordes els permetran desenvolupar uns moviments motriument correctes al participar en activitats que no puguin realitzar sols.
* En alumnes amb deficiències visuals, l'adaptació se centrarà en el tipus de visió concreta: buscarem el color que pugui veure millor, utilitzarem material més gran del que és habitual o elements amb contrastos de colors, com una simple armilla que destaqui per els jocs de persecució.
* Unes altres possibles adaptacions dependran dels continguts sobre els que s'estigui treballant.

En general, amb petites adaptacions es poden aconseguir grans resultats. A continuació comentarem una sèrie d'exemples demostratius:

* Voleibol: Treballar amb globus gegants.
* Hockei: Posar un picarol al puc.
* Marcar amb algun material tàctil el terra per a col·locar-se.

Formes d'organització:                      

Per a integrar millor un alumne cec en la classe d'Educació Física es requereix que l'estructura sigui clara i organitzada en tots aquells moments en que sigui possible.
Un exemple pot ser que al saltar el poltre es realitzi en ordre i els alumnes tornin sempre per la mateixa banda. Això comporta una conscienciació per part de tots els alumnes, per això, recomanem que en alguna ocasió es realitzin activitats de sensibilització, tapant-els-hi els ulls per a que puguin veure les dificultats amb que s'enfronta l'alumne cec.
En les activitats de dispersió o en curses en corba, l'alumne cec necessita d'un altre alumne que l'acompanyi amb una corda d'acompanyament anteriorment citada. En aquests moments es crea la necessitat de col·laboració amb el company, essent beneficiós que tots realitzin l'acompanyament. L'ajuda per part del mestre tan sols es realitzarà quan busquem una major eficàcia o vulguem ensenyar conceptes concrets.
L'acompanyament per part dels alumnes tindrà un component de sociabilitat més gran, que no deficiència.
Al llarg dels programes ens trobem nombroses activitats competitives, que poden crear frustracions per falta d'èxits. Per solucionar aquest problema intentarem introduir activitats no competitives que faciliten la participació i adaptarem algunes activitats competitives per a igualar la diferencia.

Sistema de crides:                      

Qualsevol activitat que tingui un desenvolupament lineal pot tenir com a adaptació el sistema de crides. L'alumne es situa amb un peu avançat amb els dits senyalant a la direcció de la carrera, les mans amb els palmells junts, els braços estirats i el pit perpendicular a la direcció de la carrera, de manera que quedi un triangle entre els braços i el pit.
El professor ha de cridar a l'alumne cec des del lloc on vol que arribi ( si és una cursa a la línia d'arribada). Colocarà les dues mans al costat de la boca com per fer un megàfon, i anirà parlant de forma continuada amb una paraula curta i clara ( com pot ser va, bé, etc ... ). També podem intercalar informacions sobre el moviment ( aixeca el cap, aixeca els genolls, etc...
Aquest seria el sistema quan un alumne és capaç de córrer en línia recta, però no sempre és així, i hem d'introduir instruccions per modificar la trajectòria. Si l'alumne es desvia cap a la dreta treurem de la boca la mà dreta, amb el que aconseguim que el so es propagui cap a L'esquerra. Si l'alumne es desvia encara més, li indicarem verbalment que vagi cap a l'esquerra. Si l'alumne es desvia cap a l'esquerra farem el procediment contrari.

Sistema d'acompanyament:                      

Quan hi ha una activitat en que‚ l'alumne cec no pot participar sol, s'utilitza el sistema d'acompanyament. Consisteix en que un dels seus companys realitzi la funció de guia per mitjà d'una corda de 50 cm de longitud lligada pels dos extrems formant un cercle.
L'alumne cec i el seu company agafen la corda amb la mà contraria i a la mateixa alçada fent els moviments de cursa coordinats però alternatius. D'aquesta manera el moviment del guia i el de l'alumne cec són correctes.