REGLAMENT DE NATACIÓ

1. Direcció de les competicions

1.1 El comitè de direcció, nomenat per l'òrgan rector, tindrà jurisdicció sobre totes les qüestions no assignades, per les normes, al jutge àrbitre, jutges o altres oficials, i tindrà poder per ajornar proves i donar direccions compatibles amb les normes adoptades per dur a terme qualsevol prova.

1.2. En els jocs olímpics i campionats del món, el Bureau de la FINA designarà el següent nombre mínim d'oficials per el control de les competicions:

1.2.1. Jutge àrbitre (1), supervisor sala de control (1), jutges d'estils (4), jutges de sortida (2), caps d'inspectors de viratges (2, 1 a cada extrem de la piscina), inspectors de viratges (1 a cada extrem de cada carrer), cap secretaria (1), adjunts del jutge de sortida (2), personal de la corda de sortida falsa (1), locutor (1).

1.2.2. Per a totes les altres competicions internacionals, l'òrgan rector nomenarà un nombre d'oficials igual o menor, que estaran subjectes a l'aprovació de la respectiva autoritat regional o internacional quan s'escaigui.

1.2.3. Quan no hi hagi sistema oficial automàtic disponible, aquest ha de ser substituït per un cap de cronometradors, 3 cronometradors per carrer i 2 cronometradors addicionals.

1.2.4. Quan no hi hagi sistema automàtic i/o tres cronòmetres digitals per carrer, serà obligatori un cap de jutges d'arribada i jutges d'arribada.

1.3. La piscina i l'equip tècnic per als jocs olímpics i campionats del món serà inspeccionat i degudament aprovat abans de les competicions de natació, pel delegat de la FINA, junt amb un membre del Comitè Tècnic de Natació.

1.4. Si s'utilitza equip de vídeo subaquàtic per a la televisió, aquest equip haurà d'ésser operat per control remot i no obstruir la visió o el pas dels nedadors; tampoc no pot canviar la configuració de la piscina o tapar els senyals requerits per la FINA.

2. Oficials

2.1. Jutge àrbitre

2.1.1. El jutge àrbitres tindrà ple control i autoritat sobre tots els altres oficials, aprovarà les seves tasques i els instruirà respecte a totes les característiques o regles especials referents a les competicions. Farà complir totes les normes i decisions de la FINA i decidirà totes les qüestions relacionades amb l'encontre, prova o competició l'establiment final de les quals no quedi prevista de manera diferent per les normes.

2.1.2. El jutge àrbitre pot intervenir en qualsevol moment de la competició per assegurar-se que s'observen les regles de la FINA, i decidirà en totes les protestes relacionades amb la competició en curs.

2.1.3. Quan es disposi de jutges d'arribades sense tres (3) cronòmetres (per carrer), el jutge àrbitre determinarà els llocs, quan calgui. Es consultarà el sistema automàtic, tal com consta a 13., si aquest està disponible i funciona.

2.1.4. El jutge àrbitre s'assegurarà que tots els oficials necessaris es trobin en els seus llocs respectius per a dur a terme la competició. Pot nomenar substituts per a oficials que es trobin absents, incapaços d'actuar o que hagin resultat ineficaços. També pot nomenar oficials addicionals, si es considera necessari.

2.1.5. En començar cada prova, el jutge àrbitre farà un senyal a tots els nedadors mitjançant una sèrie de tocs de xiulets curts convidant-los a treure's la roba, fora del banyador, seguits d'un xiulet llarg que indicarà que han d'ocupar les seves posicions al bloc de sortida (o, per a natació d'esquena i relleus estils, que entrin immediatament a l'aigua). Un segon xiulet llarg portarà immediatament el nedador d'esquena o de relleus estils a la posició de sortida. Quan els nedadors i oficials estiguin preparats per a la sortida, el jutge àrbitre farà un senyal amb el braç estirat al jutge de sortida, cosa que indicarà que els nedadors es troben sota el control del jutge de sortida. El braç estirat romandrà en aquesta posició fins que s'hagi donat la sortida.

2.1.6. El jutge àrbitre desqualificarà qualsevol nedador per qualsevol violació de les regles que ell observi personalment. El jutge àrbitre pot també desqualificar qualsevol nedador per qualsevulla violació que li sigui denunciada per altre oficial autoritzat. Totes les desqualificacions estan subjectes a la decisió del jutge àrbitre.

2.2. Supervisor sala de control (cronometratge automàtic)

2.2.1 Supervisarà l'operació del cronometratge automàtic, incloent la revisió dels temps de les cambres (vídeo).

2.2.2 El supervisor és responsable de controlar els resultats que surten de la impressora.

2.2.3 El supervisor és el responsable de supervisar els canvis en els relleus i informar al jutge àrbitre de les sortides anticipades (detectades per l'aparell automàtic).

2.2.4 El supervisor pot utilitzar el vídeo enregistrat per les càmeres per confirmar les sortides anticipades.

2.2.5 El supervisor controlarà les baixes després de les eliminatòries i finals, introdueix els resultats en els formularis oficials, registra la llista de nous rècords i manté, quan cal, les puntuacions.

2.3. Jutge de sortida

2.3.1. El jutge de sortida tindrà ple control sobre els nedadors des del moment que el jutge àrbitre els hi cedeix ( 2.1.5.) fins que la cursa hagi començat. La sortida es donarà d'acord amb 4.

2.3.2. El jutge de sortida denunciarà al jutge àrbitre un nedador per endarrerir la sortida, per desobeir deliberadament un ordre o per qualsevol altra mala conducta que hagi tingut lloc a la sortida, però només el jutge àrbitre pot desqualificar un nedador per un tal endarreriment, desobediència deliberada o mala conducta.

2.3.3. El jutge de sortida tindrà poder per a decidir si la sortida és correcta, només estarà subjecta a la decisió del jutge àrbitre.

2.3.4. Quan es comenci una prova, el jutge de sortida s'estarà dret al costat de la piscina a uns cinc metres aproximadament de la vora de sortida, des d'on els cronometradors puguin veure i/o sentir el senyal de sortida i els nedadors el puguin sentir.

2.4. Adjunt del jutge de sortida

2.4.1. L'adjunt del jutge de sortida aplegarà tots els nedadors abans de cada esdeveniment.

2.4.2. L'adjunt del jutge de sortides informarà al jutge àrbitre de qualsevol infracció que apreciï a la indumentària (GR.6) i tanmateix, si el nedador no es presenta en ser cridat.

2.5. Cap d'inspectors de viratges

2.5.1. El cap d'inspectors de viratges s'assegurarà que els inspectors de viratges compleixen les seves tasques durant la competició.

2.5.2. El cap d'inspectors de viratges rebrà els informes dels inspectors de viratges si té lloc alguna infracció i els presentarà immediatament al jutge àrbitre.

2.6. Inspectors de viratges

2.6.1. S'assignarà un inspector de viratges a cada carrer a tots dos extrems de la piscina.

2.6.2. Cada inspector de viratges s'assegurarà que els nedadors compleixin les normes de viratges, començant des de l'inici de l'última braçada abans de tocar i acabant amb el

final de la primera braçada després del viratge. L'inspector de viratges de l'extrem de sortida de la piscina s'assegurarà que els nedadors compleixen les regles importants des de la sortida fins l'acabament de la primera braçada. Els inspectors de viratges de l'extrem d'arribada de la piscina s'asseguraran que els nedadors acabin la cursa d'acord amb les normes vigents.

2.6.3. En les proves individuals de 800 i 1.500 metres, els inspectors de viratges de l'extrem de viratges de la piscina anotaran el nombre de llargs que ha completat el nedador del seu carrer. I mantindran informat el nedador del nombre de llargs que li queden mostrant els “comptavoltes”. Pot utilitzar-se un equip semiautomàtic incloent un marcador (comptavoltes) subaquàtic.

2.6.4. Els inspectors de l'extrem de sortida faran una senyal d'avís quan al nedador del seu carrer li faltin dos llargs més cinc (5) metres per acabar, en proves individuals de 800 i 1.500 metres. El senyal es pot repetir després del viratge fins que el nedador arribi a la marca de cinc (5) metres de la surada. El senyal d'avís pot ser un xiulet o una campana.

2.6.5. Els inspectors de l'extrem de sortida determinaran, en les proves de relleus, si el nedador que surt està en contacte amb el bloc de sortida quan el nedador precedent toca la paret de sortida. Quan hi hagi equipament automàtic per a jutjar les sortides de relleus, es farà servir d'acord amb 13.1

2.6.6. Els inspectors de viratges denunciaran qualsevol violació sobre una targeta signada que detallarà la prova, número de carrer i infracció, i que serà lliurada al cap d'inspectors de viratges, el qual immediatament portarà l'informe al jutge àrbitre.

2.7. Jutges d'estil

2.7.1. Els jutges d'estil estaran situats a cada costat de la piscina.

2.7.2. Tots els jutges d'estil s'asseguraran que s'observin les normes que fan referència a l'estil de natació designat per a la prova i observaran els viratges i les arribades per ajudar els inspectors de viratges.

2.7.3. Els jutges d'estil denunciaran qualsevol violació al jutge àrbitre sobre una targeta signada que detallarà la prova, el número de carrer i la infracció.

2.8. Cap de cronometradors

.2.8.1. El cap de cronometradors assignarà les posicions dels seients de tots els cronometradors i els carrers dels quals són responsables. Hi haurà tres (3) cronometradors per a cada carrer. Si no s'utilitza el sistema de cronometratge automàtic, es designaran dos (2) cronometradors addicionals, a qualsevol dels dos se li pot manar que substitueix un cronometrador si el cronòmetre d'aquest no s'ha posat en marxa o se li ha aturat durant una prova, o si per qualsevol altre motiu no ha pogut registrar el temps. Quan s'utilitzin tres (3) rellotges digitals per carrer, el temps final i el lloc es determinarà pel temps.

2.8.2. El cap de cronometradors recollirà dels cronometradors de cada carrer una targeta que mostrarà el temps registrat i, si cal, inspeccionarà els seus cronòmetres.

2.8.3. El cap de cronometradors anotarà o examinarà el temps oficial de la targeta per a cada carrer.

2.9 Cronometradors

2.9.1. Tots els cronometradors prendran el temps que fan els nedadors del carrer que els ha estat assignat d'acord amb 11.3. Se certificarà la correcció dels cronòmetres a satisfacció del comitè de direcció de la competició.

2.9.2. Tots els cronometradors posaran en marxa el seu cronòmetre quan soni el senyal de sortida, i l'aturaran quan el nedador del seu carrer hagi completat la cursa. El cap de cronometradors pot demanar als cronometradors que registrin els temps de distàncies intermèdies en les curses de més de 100 metres.

2.9.3. Immediatament després de la cursa, els cronometradors de cada carrer anotaran en una targeta els temps que marquen els seus cronòmetres, donaran la targeta al cap de cronometradors, i, si se'ls demana, presentaran els cronòmetres per a una inspecció. No esborraran la informació dels cronòmetres fins que rebin el senyal “ cronos a zero “ del cap de cronometradors o del jutge àrbitre.

2.9.4. Si no es fa servir un sistema de suport de vídeo, pot ser necessari utilitzar tot l'efectiu de cronometradors fins i tot si es fa servir un equip automàtic.

2.10 Cap de jutges d'arribada

2.10.1. El cap de jutges d'arribada assignarà a cada jutge d'arribada la seva posició i el lloc a determinar.

2.10.2. Després de la cursa, el cap de jutges d'arribada recollirà de cada jutge d'arribada els fulls d'arribada signats i establirà el resultat i els llocs, que seran enviats directament al jutge àrbitre.

2.10.3. Quan es faci servir un equip automàtic per a jutjar el final d'una cursa, el cap de jutges d'arribada ha d'informar de l'ordre d'arribada registrat per l'equip després de cada cursa.

2.11 Jutges d'arribada

2.11.1. Els jutges d'arribada estan col·locats en unes plataformes elevades alineades amb l'arribada, des d'on en tot moment podran veure sense obstacles el recorregut i la línia d'arribada, tret del cas que facin funcionar un equip oficial automàtic en els carrers que els han estat assignats respectivament, pitjant un botó a l'acabament de la cursa.

2.11.2. Després de la cursa, els jutges d'arribada decidiran el lloc dels nedadors i n'informaran d'acord amb les instruccions que se'ls han donat. Els jutges d'arribada, tret dels que facin funcionar un aparell en què es pitja un botó, no faran de cronometradors en la mateixa prova

2.12 Control de la taula de secretaria

2.12.1. El cap de secretaria és responsable de comprovar els resultats en els llistats d'impressora o en els resultats de temps i llocs de cada prova que li passa el jutge àrbitre. El cap de secretaria serà testimoni quan el jutge àrbitre signi els resultats

2.12.2. El supervisor controlarà les baixes després de les eliminatòries i finals, introdueix els resultats en els formularis oficials, registra la llista de nous rècords i manté, quan cal, les puntuacions.

2.13 Decisions dels oficials

2.13.1. Els oficials prendran les seves decisions de manera autònoma i independentment l'un de l'altre, tret que les normes de natació estipulin el contrari.

3. Preselecció de sèries, semifinals i finals

Els llocs de sortida per a totes les proves dels jocs olímpics, campionats del món, jocs regionals i altres competicions de la FINA es faran per preselecció de la manera següent:

3.1. Sèries

3.1.1. Es presentaran en fulls d'inscripció els millors temps de competició que tots els inscrits han fet en el darrers dotze mesos anteriors a la data de tancament d'inscripció, i el comitè de direcció en farà una relació per ordre de temps. Els nedadors que no presentin els seus temps seran considerats els més lents i seran col·locats al final de la llista sense cap temps. La col·locació de nedadors que tinguin temps idèntics, o de més d'un nedador sense temps, serà determinada per sorteig. Els nedadors seran col·locats en els carrers d'acord amb el procediment explicat més endavant a 3.1.2. Els nedadors seran col·locats en sèries d'acord amb els temps presentats de la manera següent:

3.1.1.1. Si hi ha una sèrie, ha d'ésser preseleccionada com a final i disputada només durant la sessió final.

3.1.1.2. Si hi ha dues sèries, el nedador més ràpid serà preseleccionat a la segona sèrie, el següent més ràpid a la primera sèrie, el següent més ràpid a la segona sèrie, el següent a la primera sèrie, etc.

3.1.1.3. Si hi ha tres sèries, el nedador més ràpid serà situat a la tercera sèrie, el següent més ràpid a la segona, el següent més ràpid a la primera. El quart nedador més ràpid serà situat a la tercera sèrie, el cinquè a la segona sèrie, el sisè més ràpid a la primera sèrie, el setè més ràpid a la tercera sèrie, etc.

3.1.1.4. Si hi ha quatre o més sèries, les últimes tres de qualsevol prova es preseleccionaran d'acord amb 3.1.1.3. anterior. La sèrie que precedeix les últimes tres sèries consistirà en els següents nedadors més ràpids; la sèrie que precedeix les últimes quatre sèries consistirà en els següents nedadors més ràpids, etc. S'assignaran els carrers en ordre descendent dels temps presentats dins de cara sèrie, d'acord amb l'esquema explicat més endavant a 3.1.2.

3.1.1.5. Excepció: En el cas que hi hagi dues o més sèries en una prova, es preseleccionaran un mínim de tres nedadors per a qualsevol sèrie preliminar, però el nombre de nedadors d'aquestes sèries pot quedar reduït a menys de tres per baixes posteriors.

3.1.2. Menys en les proves de 50 metres en piscines de 50 metres, l'assignació de carrers es farà (tenint en compte que el número 1 és a la dreta de la piscina mirant el recorregut des de l'extrem de sortida) col·locant el nedador o equip més ràpid en el carrer del centre en les piscines que tinguin un nombre senar de carrers, o en el carrer 3 o 4, respectivament, en piscines que tinguin 6 o 8 carrers. El nedador que tingui el següent temps més ràpid serà col·locat a la seva esquerra, i després els altres alternativament a la dreta i la l'esquerra segons els temps presentats. Els nedadors amb temps idèntics se'ls assignaran a sorts les posicions dels carrers seguint l'esquema esmentat.

3.1.3. Quan tinguin lloc proves de 50 metres en piscines de 50 metres, les curses es poden disputar, a discreció del comitè de direcció, o bé des de l'extrem de sortida habitual fins a l'extrem de viratge, o bé des de l'extrem de viratge fins l'extrem de sortida, depenent de factors tals com l'existència d'un equipament automàtic adequat, la posició del jutge de sortida, etc. El comitè de direcció hauria d'informar els nedadors de la seva decisió abans del començament de la competició. Independentment de la direcció en què es disputi la cursa, els nedadors seran preseleccionats en els mateixos carrers en què serien preseleccionats si comencessin i acabessin a l'extrem de sortida.

3.2. Semifinals i finals

3.2.1. Les sèries semifinals seran assignades segons 3.1.1.2.

3.2.2. Quan no calguin sèries preliminars, els carrers seran assignats d'acord amb

3.1.2. anterior. En el cas que hagin tingut lloc sèries preliminars o semifinals, els carrers seran assignats amb 3.1.2., però basant-se en el temps aconseguit en aquestes sèries.

3.2.3. En el cas que nedadors de la mateixa o de diferent sèrie tinguin registrat temps iguals fins a 1/100 de segon per al vuitè o bé per al setzè lloc, es farà un desempat per determinar quin nedador té dret a participar a les finals adequades. Aquest desempat tindrà lloc no menys d'una hora després que tots els nedadors que hi han de prendre part hagin completat la seva sèrie. Es farà una altra prova de desempat en el car que es tornin a registrar temps idèntics.

3.2.4. En el cas que un o més nedadors siguin baixa d'una prova semifinal o final (final A o B), es convocaran substituts per ordre de les seves classificacions a les sèries o a les semifinals. La prova o proves s'hauran de tornar a preseleccionar i s'hauran de treure fulls suplementaris detallant els canvis o substitucions, tal com es prescriu a 3.1.2.

3.3. En altres competicions es pot fer servir el sistema de sorteig per assignar les posicions del carrers.

4. Sortida

4.1. En les curses d'estil lliure, braça, papallona i estils individual, la sortida es farà amb un salt. Quan el jutge àrbitre faci un toc de xiulet llarg ( 2.1.5.), els nedadors es col·locaran sobre el bloc de sortida i s'hi quedaran. Quan el jutge de sortides doni l'ordre de “ preparats”, prendran immediatament la posició de sortida, amb al menys un peu a la part anterior dels blocs de sortida. La posició de les mans és indiferent. Quan tots els competidors estiguin immòbils, el jutge de sortida donarà el senyal de sortida.

4.2. En les curses d'esquena i de relleus estils, la sortida es farà des de l'aigua. Quan el jutge àrbitre faci el primer toc de xiulet llarg ( 2.1.5.). els nedadors entraran immediatament a l'aigua. Al segon toc de xiulet llarg del jutge àrbitre tornaran sense demora indeguda a la posició de la sortida (6.1.). Quan tots els nedadors hagin pres les seves posicions de sortida, el jutge de sortida donarà la veu de “preparats”. Quan tots els nedadors estiguin immòbils el jutge de sortida donarà la senyal de sortida.

4.3. En els jocs olímpics, campionats del món i altres proves de la FINA l'ordre de “preparats” serà en anglès (take your marks) i la sortida es donarà per múltiples altaveus, muntats un a cada bloc de sortida.

4.4. Qualsevol nedador que surti abans que el senyal de sortida s'hagi donat, serà desqualificat. Si el senyal de sortida sona abans que es declari la desqualificació, la cursa continuarà i el nedador o nedadors seran desqualificats en acabar-se la cursa. Si la desqualificació es declara abans del senyal de sortida, el senyal no es donarà, sinó que es farà tornar enrera els nedadors restants, i es tornarà a començar el procés de sortida.

5. Estil lliure

5.1. Estil lliure vol dir que en una prova que porti aquest nom el nedador pot nedar en qualsevol estil, excepte que en proves d'estils individuals o de relleus estils, estil lliure vol dir qualsevol estil tret d'esquena, braça o papallona.

5.2. En els viratges i en l'arribada el nedador ha de tocar la paret amb qualsevol part del cos.

5.3. El nedador haurà de trencar la superfície de l'aigua amb alguna part del seu cos durant la cursa, excepte als viratges on li estarà permès romandre completament submergit, i en una distància no superior a quinze metres després de cada viratge i de la sortida. Des d'aquest punt, el cap ha d'haver trencat la superfície.

6. Esquena

6.1. Abans del senyal de sortida els nedadors s'alinearan a l'aigua de cara a l'extrem de sortida, amb les dues mans col·locades en els estreps de sortida. Està prohibit posar-se damunt del sobreeixidor, o doblegar els dits dels peus sobre la vora del sobreeixidor.

6.2. Quan soni el senyal de sortida i després del viratge, el nedador s'impulsarà i nedarà d'esquena durant tota la cursa, excepte en efectuar un viratge, com s'estableix a 6.4. La posició normal de l'esquena pot incloure un moviment rotatiu del cos sense arribar als 90 graus de l'horitzontal. La posició del cap no té importància.

6.3. Durant tota la cursa, alguna part del cos del nedador ha de trencar la superfície de l'aigua. És permissible que el nedador resti completament submergit durant el viratge, a l'arribada i una distància màxima de 15 metres desprès de la sortida i cada viratge. En aquest punt el cap ha d'haver sortit de l'aigua.

6.4. En executar el gir, cal que qualsevol part del cos del nedador toqui la paret. Durant el viratge les espatlles es poden girar més enllà de la vertical del pit, i aleshores es pot fer un moviment continu de tracció amb un braç o un moviment continu de tracció simultani amb els dos braços, per tal de començar el viratge. El nedador haurà d'haver retornat a la posició d'esquena en deixar la paret.

6.5. En finalitzar la carrera el nedador ha de romandre en tot moment en posició d'esquena fins a tocar la paret.

7. Braça

7.1. Des de l'inici de la primera braçada després de la sortida i després de cada viratge, el cos es mantindrà sobre el pit. No està permès girar sobre l'espatlla en cap moment. Durant tota la cursa el cicle ha de ser d'un moviment de braços i un cop de peus, en aquest ordre.

7.2. Tots els moviments dels braços seran simultanis i en el mateix pla horitzontal sense moviments alternats.

7.3. Les mans es tiraran endavant juntes des del pit, arran, per sobre o per sota de l'aigua. Els colzes han d'estar sota l'aigua, excepte l'última braçada abans del viratge, durant el viratge i l'última braçada a l'arribada. Les mans es tiraran enrera arran o per sota de la superfície de l'aigua. Excepte en la primera braçada després de la sortida i de cada viratge, les mans no arribaran més enrera que la línia dels malucs.

7.4. Durant cada cicle complet, alguna part del cap del nedador trencarà la superfície de l'aigua. Després de la sortida i de cada viratge, el nedador pot fer una braçada que arribi fins a les cames. El cap ha de trencar la superfície de l'aigua abans que les mans girin endins en la part més ampla de la segona braçada. Es permet un sol moviment de peus de dofí seguit d'un moviment de peus de braça mentre el cos està completament submergit. Des d'aquest moment tots els moviments de les cames seran simultanis i en el mateix pla horitzontal, sense moviments alternats.

7.5. Els peus han d'estar girats enfora durant la part propulsada del cop de peu. No són permesos els moviments de tisora, d'aleteig o de dofí excepte el previst en 7.4. És permès de trencar la superfície de l'aigua amb els peus, mentre no segueixi un cop descendent de dofí.

7.6. A cada viratge i en acabar la cursa, el contacte es farà amb les dues mans simultàniament, arran, per sobre o per sota del nivell de l'aigua. El cap es pot submergir després de la darrera tracció de braços abans de tocar, sempre que trenqui per algun lloc la superfície de l'aigua durant l'últim cicle complet o incomplet que precedeix el toc.

8. Papallona

8.1. Des del començament de la primera braçada després de la sortida i després de cada viratge, el cos s'ha de mantenir sobre el pit. Estan permesos moviments laterals de peus sota l'aigua. No es permet girar sobre l'esquena en cap moment.

8.2. Els dos braços s'han de fer anar endavant junts per sobre de l'aigua i s'han de fer anar enrera simultàniament durant tota la cursa, subjecte a la 8.5.

8.3. Els moviments amunt i avall de les cames han de ser simultanis. No cal que les cames i els peus estiguin al mateix nivell, però no podran alternar la posició relativa d'un amb l'altre. No estan permesos els moviments de cop de peu de braça.

8.4. A cada viratge i al final de la cursa, el contacte es farà amb les dues mans simultàniament, o bé al nivell de l'aigua, o bé per sobre o bé per sota.

8.5. A la sortida i en els viratges, al nedador se li permet de fer sota l'aigua un o més cop de peu i una braçada que l'han de fer arribar a la superfície. És permissible que el nedador resti completament submergit durant la distància màxima de 15 metres després de la sortida i cada viratge. En aquest punt el cap ha d'haver sortit de l'aigua. El nedador ha de romandre a la superfície fins el pròxim viratge o fins l'arribada.

9. Natació estils

9.1. En proves d'estils individuals, el nedador cobreix els quatre estils de natació en l'ordre següent: papallona, esquena, braça i estil lliure.

9.2. En les proves de relleus estils, els nedadors cobriran els quatre estils de natació en l'ordre següent: esquena, braça, papallona i estil lliure.

9.3. Cada secció (estil) haurà d'acabar d'acord amb les regles aplicables a l'estil corresponent.

10. La cursa

10.1. Un nedador que faci sol el recorregut ha de cobrir tota la distància per classificar-se.

10.2. Un nedador ha d'acabar la cursa en el mateix carrer en què l'ha començada.

10.3. En totes les proves, un nedador en fer un viratge, ha de fer contacte físic amb l'extrem de la piscina o recorregut. El viratge s'ha de fer des de la paret, i no és permès de prendre impuls o de fer un pas sobre el fons de la piscina.

10.4. Un nedador no serà desqualificat per posar-se de peus sobre el fons durant les proves d'estil lliure o durant la part d'estil lliure de les proves d'estils, però no pot caminar.

10.5. No està permès estirar-se de les surades.

10.6. El fet d'obstruir un altre nedador nedant per un altre carrer o interferint-hi de qualsevol altra manera farà que es desqualifiqui l'infractor, i si la falta fos intencionada, el jutge àrbitre informarà del fet el membre de la FINA que promou la cursa i el membre de FINA del nedador infractor.

10.7. No es permetrà als nedadors de fer servir o de portar cap mecanisme que faci augmentar la seva velocitat, flotabilitat o resistència durant la cursa (com per exemple mans o peus de granota, aletes, etc.). Es poden portar ulleres de natació.

10.8. Qualsevol nedador no inscrit en una cursa que entri a l'aigua mentre s'hi dugui a terme una prova, abans que tots els nedadors participants l'hagin completat, serà desqualificat de la propera cursa de l'encontre en què estigui programada la seva participació.

10.9. Hi haurà quatre nedadors a cada equip de relleus .

10.10. En les proves de relleus, serà desqualificat l'equip d'un nedador que perdi el contacte dels peus amb el bloc de sortida abans que el company d'equip precedent toqui la paret.

10.11. Qualsevol equip de relleus serà desqualificat d'una cursa si un membre de l'equip, que no sigui el nedador designat per fer aquell recorregut, entra a l'aigua quan s'està duent a terme la cursa, abans que tots els nedadors de tots els equips l'hagin acabat.

10.12. Els membres d'un equip de relleus i l'ordre en què competiran han de ser nomenats abans de la cursa. Qualsevol membre d'un equip de relleus pot competir en una cursa una sola vegada. La composició d'un equip de relleus es pot canviar entre les eliminatòries i les finals d'una prova, sempre que aquest estigui integrat per nedadors inscrits adequadament per un membre de la FINA per a aquella prova. Nedar en un ordre diferent del de la llista tindrà com a conseqüència la desqualificació. Les substitucions poden fer-se únicament amb la certificació d'una emergència mèdica.

10.13. Qualsevol nedador que hagi acabat la seva cursa o la distància que li toca en una prova de relleus ha de sortir de la piscina tan ràpidament com pugui, sense obstruir cap altre nedador que encara no hagi acabat la cursa. Si no es fa així, el nedador que cometi la falta, o el seu equip de relleus, seran desqualificats.

10.14. Si una infracció posa en perill les possibilitats d'èxit d'un nedador, el jutge àrbitre tindrà poder per permetre-li competir en la pròxima sèrie o, si la infracció tingués lloc en una prova final o a l'última sèrie, pot ordenar que aquesta es torni a disputar.

10.15. No és permès la utilització d'un nedador llebre, ni es pot utilitzar cap mecanisme ni adoptar cap pla que tingui aquest efecte.

11. Cronometratge

11.1. El funcionament del sistema de cronometratge automàtic estarà sota la supervisió d'oficials nomenats. Els temps registrats pel sistema automàtic es faran servir per a determinar el guanyador, tots els llocs i els temps aplicables a cada carrer. Els llocs i temps així determinats tindran preferència sobre les decisions dels cronometradors. En el cas que s'espatlli clarament l'aparell o que el nedador no l'activi, els temps dels cronometradors seran declarats oficials (Vegeu 13.3.).

11.2. Quan es fa servir un sistema automàtic, els resultats es registraran només fins a 1/100 de segon. Quan hi hagi disponible un cronometratge de fins 1/1000, el tercer dígit no es registrarà ni es farà servir per determinar temps ni lloc. En cas de temps iguals, es concedirà el mateix lloc a tots els nedadors que hagin registrat el mateix temps fins a 1/100 de segon. Els temps mostrats en el marcador automàtic només mostraran fins a 1/100 de segon.

11.3. Qualsevol mecanisme cronometrador accionat per un oficial serà considerat un cronòmetre. Els temps manuals d'aquest tipus han de ser presos per tres cronometradors nomenats o aprovats pel membre de la FINA del país en qüestió. Se certificarà la precisió de tots els cronòmetres a satisfacció de l'òrgan rector interessat. El cronometratge manual serà registrat en centèsimes de segon. En el cas que no es faci servir un sistema automàtic, els temps manuals oficials es determinaran de la manera següent:

11.3.1. Si dos dels tres cronòmetres registren el mateix temps i el tercer no hi coincideix, els dos temps idèntics seran el temps oficial.

11.3.2. Si cap dels tres cronòmetres coincideix, el cronòmetre que registri el temps intermedi serà el temps oficial.

11.3.3. Quan només funcionin dos (2) dels tres (3) cronòmetres, el temps oficial serà la mitjana dels dos temps.

11.4. Si un nedador fos desqualificat durant o a continuació d'una prova, la desqualificació s'haurà de registrar en els resultats oficials, però no es registrarà ni s'anunciarà cap temps ni lloc.

11.5. En el cas de desqualificació d'un relleu, els parcials legals fins el moment de la desqualificació es registraran en els resultats oficials.

11.6. Tots els passos de 50 i 100 metres seran registrats per a orientació dels nedadors durant els relleus i publicats en els resultats oficials.

12. Rècords de món

12.1. Per als rècords del món en piscina de 50 metres es reconeixeran les distàncies i estils següents per als dos sexes:

Estil lliure: 50, 100, 200, 400, 800, 1500 metres

Esquena: 50, 100 i 200 metres

Braça: 50, 100 i 200 metres

Papallona: 50, 100 i 200 metres

Estils individual: 200 i 400 metres

Relleus estil lliure: 4 x 100 i 4 x 200 metres

Relleus estils: 4 x 100 metres

12.2. Per a rècords del món en piscina de 25 metres, es reconeixeran les distàncies i estils següents, per als dos sexes:

Estil lliure: 50, 100, 200, 400, 800 i 1500 metres

Esquena: 50, 100 i 200 metres

Braça: 50, 100 i 200 metres

Papallona: 50, 100 i 200 metres

Estils individual: 100, 200 i 400 metres

Relleus estil lliure: 4 x 100 i 4 x 200 metres

Relleus estils: 4 x 100 metres

12.3. Els membres dels equips de relleus han de ser de la mateixa nacionalitat.

12.4. Tots els rècords s'han de fer en una competició o bé en una cursa individual contra rellotge, disputada en públic i feta saber públicament mitjançant anuncis com a mínim tres dies abans que s'hagi de fer l'intent. En el cas de la prova individual contra rellotge que hagi estat autoritzada per un Membre (Federació Nacional) com a prova d'assaig dins una competició, no caldrà anunciar-lo amb l'antelació de tres dies.

12.5.1 La llargada de cada carrer del recorregut ha de ser certificada per un agrimensor o per un altre oficial qualificat, designat o aprovat pel membre de la FINA del país en què es trobi.

12.5.2 On s'utilitza una plataforma mòbil, el recorregut de cada carrer s'ha de confirmar a la finalització de cada sessió durant la qual s'hagi aconseguit el temps.

12.6. Els rècords del món seran acceptats només quan els temps siguin donats per un sistema de cronometratge automàtic, o per un sistema de cronometratge semiautomàtic en cas de fallida del sistema automàtic.

12.7. Els temps que siguin iguals fins a 1/100 de segon seran reconeguts com a rècords iguals i els nedadors que assoleixin aquests temps iguals seran anomenats “recordistes conjunts”. Només es presentarà a rècord del món els temps del guanyador d'una cursa. En el cas d'un empat en una cursa en què es bati un rècord, cadascun dels competidors que ha empatat serà considerat un guanyador.

12.8. El primer nedador d'un relleu pot sol·licitar una homologació de rècord del món. Si el primer nedador d'un equip de relleus completa la seva distància en un temps rècord d'acord amb les provisions d'aquesta subsecció, la seva actuació no serà anul·lada per cap desqualificació posterior del seu equip de relleus per infraccions que hagin tingut lloc després que ell hagi completat la seva distància.

12.9. Un nedador d'una prova individual pot sol·licitar una homologació de rècord del món d'una distància intermèdia si ell o el seu entrenador o manager demanen específicament al jutge àrbitre que la seva actuació sigui cronometrada especialment, o bé si el temps de la distància intermèdia és registrat pel sistema de cronometratge automàtic. Aquest nedador ha de completar la distància programada de la prova per a optar a un rècord de la distància intermèdia.

12.10. Les sol·licituds d'homologació de rècords del món han de ser fetes en impresos oficials de la FINA per l'autoritat responsable del comitè d'organització o de direcció de la competició, i han de ser signades per qualsevol representant autoritzat pel membre de la FINA del país del nedador, si creu que s'han observat totes les regles, incloent-hi un certificat de control antidopatge negatiu (DC 5.3.2). L'imprès de sol·licitud serà lliurat el Secretari General de la FINA dins dels 14 dies després de l'actuació.

12.11. La comunicació de consecució d'un rècord del món serà feta provisionalment per telegrama, tèlex o fax al Secretari General de la FINA dins del 7 dies després de la consecució.

12.12. El membre de la FINA del país del nedador ha de donar a conèixer aquesta consecució per carta al Secretari General de la FINA per informar-se perquè, si cal, s'asseguri que la sol·licitud oficial ha estat lliurada correctament per part de l'autoritat adequada.

12.13. En rebre la sol·licitud oficial, i si creu que la informació que conté la sol·licitud és acurada, incloent-hi un certificat de control antidopatge negatiu, el Secretari General de la FINA proclamarà el nou rècord del món, procurarà que la informació sigui publicada i que es lliurin certificats a les persones les sol·licituds de les quals han estat acceptades.

12.14. Tots els rècords obtinguts durant els jocs olímpics, campionats del món i copes del món seran automàticament aprovats.

12.15. Si no s'ha seguit el procediment de 12.10., el membre de la FINA del país d'un nedador pot fer una sol·licitud d'homologació de rècord del món en el seu defecte. Després de la deguda investigació, el Secretari General de la FINA està autoritzat a acceptar aquest rècord si la reivindicació ha resultat correcta.

12.16. Si la FINA accepta la sol·licitud d'homologació de rècord del món, el Secretari General de la FINA farà arribar un diploma, signat pel President i pel Secretari General, al membre de la FINA del país del nedador perquè li sigui lliurat en reconeixement de la seva actuació. Es lliurarà un cinquè diploma de rècord del món a tots els membres de la FINA, els equips de relleus dels quals hagin establert rècords del món. El membre de la FINA ha de conservar aquest certificat.

FEDERACIÓ INTERNACIONAL DE NATACIÓ AMATEUR

SOL.LICITUD D'HOMOLOGACIÓ DE RÈCORD DEL MÓN

1 Estil (lliure, esquena, papallona, braça)

2 Distància de la prova

3 Llargada de la piscina (indiqueu-la) 25 metres 50 metres

4 Nom i nacionalitat del nedador

5 Noms de l'equip de relleus 1. En l'ordre que van competir 26 Data de la prova

7 Temps

8 Fabricant de l'equip electrònic

9 Ciutat en què es va celebrar la prova i nom de la piscina

10 Nom de la Federació que homologa aquesta sol·licitud

11 Va ser mesurada la piscina per una persona qualificada, d'acord amb 12.5.1 i 12.5.2?

(indiqueu el seu nom)12 Estava quieta l'aigua?

13 Es tracta d'una piscina d'interior o a l'aire lliure?

14 S'ha sotmès el nedador al control antidopatge dins les vint-i-quatre hores posteriors a la prova?

On ha tingut lloc el control?

Qui ha supervisat el control (Escriu el nom)

15 En la meva opinió s'han complert les regles de la FINA.

Nom del jutge àrbitreSignatura de l'àrbitre

La sol·licitud de qualsevol rècord s'ha d'enviar al Secretari Honorari de la FINA d'acord amb la regla 12 de la FINA.

NOTA: Perquè el rècord sigui aprovat, s'ha d'adjuntar el certificat del negatiu de la prova de dopatge.

13. Procediment de cronometratge automàtic

13.1. Quan en qualsevol competició es faci servir un sistema de cronometratge automàtic (vegeu FR 4) els llocs i els temps així determinats i les sortides de relleus jutjades per haches sistema tindran preferència sobre els (temps dels) cronometradors.

13.2. Quan el sistema automàtic no arribi a registrar el lloc i/o el temps d'un o més competidors en una cursa donada:

13.2.1. Es registraran tots els temps i llocs disponibles del sistema automàtic;

13.2.2. Es registraran els temps i llocs humans;

13.2.3. El lloc oficial es determinarà de la manera següent:

13.2.3.1. Un nedador que tingui temps i lloc del sistema automàtic conservarà l'ordre relatiu al costat dels altres nedadors que tinguin temps i lloc de l'aparell automàtic dins d'aquella cursa;

13.2.3.2. Un nedador que no tingui lloc del sistema automàtic, però que tingui temps del sistema automàtic establirà el seu ordre relatiu mitjançant la comparació del seu temps automàtic amb el temps del sistema automàtic dels altres nedadors.

13.2.3.3. Un nedador que no tingui ni lloc ni temps del sistema automàticestablirà el seu ordre relatiu pel temps registrat pel sistema semiautomàtic o per tres rellotges digitals.

13.3. El temps oficial es determinarà com segueix

13.3.1. El temps oficial de tots els nedadors que tinguin temps del sistema automàtic, serà aquest temps.

1.3.2. El temps oficial de tots els nedadors que no tinguin temps del sistema automàtic serà el temps humà de tres rellotges digitals o del sistema semiautomàtic.

13.4. Per determinar l'ordre relatiu d'arribada del conjunt de sèries d'una prova, esprocedirà de la manera següent:

13.4.1. L'ordre relatiu de tots els nedadors serà establert comparant els seus tempsoficials.

13.4.2. Si el temps oficial d'un nedador està empatat amb el temps oficial d'un omés nedadors, tots els nedadors que tinguin aquest temps estaran empatats en el seu ordre relatiu d'arribada en aquesta prova.