Podem trobar escriptura ibèrica en diferents suports com la ceràmica, les monedes, les planxes de plom,.... Segons les zones s'escrivia d'esquerra a dreta o en altres de dreta a esquerra. 
Tot i que Gómez-Moreno, l'any 1922, va classificar en aquestes taules fonètiques els dos grans grups de llengua ibèrica ( el llevantí i el meridional) no es possible la traducció de les inscripcions ibèriques.
Una característica comuna de tots els grups, es un alfabet mixt format per signes que són sil·làbics i d'altres que són fonemes sols.
En quan al seu origen es una questió complexa, ja que s'apunta cap a un origen fenici, etrusc i grec. També cal apuntar el possible origen tartèssic de l'alfabet ibèric.