Per la influència dels colonitzadors els ibers van incorporar la moneda aquest fet ens explica la força del comerç  i de la recaptació d'impostos. S’imita la moneda grega però amb la diferència que portaven el nom de la seca, lloc on es fa la moneda, Iltirta. N'hi han de bronze i de plata. En una cara hi ha  el llop, animal totèmic dels ilergets, i la inscripció en alfabet ibèric  (ILTIRTA/ILTIRDA).  Les monedes són les úniques referències a Iltirda, ja que les fonts escrites no parlen mai d'Iltirda i les restes arqueològiques son minses.

L’enterrament

El sistema d’enterrament utilitzat pels ibers va ser el de la incineració dels cadàvers i la col·locació de les cendres i les restes òssies dins de recipients ceràmics que per la seva funció es denominen urnes cineràries.
La incineració era el costum, procedent de la cultura dels camps d'urnes centroeuropea, que adoptaran els pobles ibers dins la seva romanització. Al costat de les urnes amb les cendres, en un forat fet a la terra o a la roca s’enterraven també els objectes personals i les ofrenes fetes pels familiars.
La necròpolis dels ilergetes que més informació ens ha aportat ha estat la de La Pedrera de Vallfogona on s’han trobat armes, arnès de cavall i objectes ornamentals.
Al mateix poblat de la Pedrera hi ha una estela antropomorfa, curiosament d’influència cèltica. Aquesta estela, situada damunt d’un túmul d’urnes d’incineració, només té marcat el contorn de la cara i el nas.
Coneixem dins del tema de l’espiritualitat la planta d’un possible temple datat en el segle IV aC. al Molí de l’Espígol (Tornabous).