El Beagle

El Beagle

Quan Darwin va tornar de la seva excursió pel país de Gal·les, en companyia d'Adam Sedgwick, va trobar a casa dels seus pares una carta del seu mentor Henslow, on l'informava d'una vacant per a un naturalista en un viatge d'investigació les despeses del qual corrien per compte del govern anglès. A part d'això no rebria cap estipendi, havent de pagar, fins i tot, la seva manutenció a raó de 30 lliures anuals. La seva missió era la d'acompanyar el capità del navili Beagle, l'hidrògraf i meteoròleg Robert Fitzroy (1805-1865), i realitzar estudis geològics i naturalistes que recolliria en un diari de viatge.

Robert Fitzroy	Plànol del Beagle

Malgrat les objeccions del seu pare, i amb la intercessió del seu oncle Josiah, va poder acceptar i marxar a Londres en companyia d'Henslow per entrevistar-se amb Fitzroy. Així, Darwin es va trobar, gràcies a la mediació del seu mestre i orientador Henslow, a les portes d'un viatge que anava a canviar el seu destí per sempre més.

Darwin va romandre dos mesos a Plymouth, en companyia del capità Fitzroy, abans que el Beagle es fes a la mar. Durant aquest temps, el difícil caràcter del capità, les condicions gairebé miserables del port i la certesa que anava a passar tres anys lluny de casa i els éssers estimats, li van produir una aguda depressió, la qual cosa el va fer afirmar, més tard, que aquests dos mesos havien representat el "pitjor període de la seva vida".

El viatge del Beagle

Finalment, el 27 de desembre de 1831, després de dues temptatives fallides de fer-se a la mar per culpa del mal temps, el Beagle va salpar de Plymouth amb destinació a les costes de la Patagònia i la Terra del Foc, per completar un estudi iniciat entre 1826-1830, aixecar uns plànols de les costes del Perú, Xile i algunes illes del Pacífic i realitzar una sèrie d'observacions cronomètriques. També es pretenia elaborar mapes i cartes marines més exactes, i recollir dades geològiques, botàniques i zoològiques, tot això motivat per interessos polítics i econòmics de la Corona anglesa. A més, es retornaven a la seva terra diversos nadius de la Patagònia, que per "civilitzar-los" el capità Fitzroy havia portat a Anglaterra en el seu viatge anterior. Les col·leccions que Darwin havia recopilat fins a aquell moment, entre elles les d'escarabats, van quedar a Cambridge a cura del seu professor i amic Henslow. Aquest darrer havia lliurat al jove Darwin, com a lectura instructiva per al viatge, el primer volum de l'encara no acabada obra de Charles Lyel (1797-1875) "Principles of geology", obra que seria de cabdal importància per a les idees evolucionistes del nostre home. Darwin tenia aleshores vint-i-tres anys d'edat; poc abans havia escrit al capità Fitzroy, amb relació al viatge: "la meva vida començarà amb ell per segona vegada, i serà per a la resta de la meva vida com un dia d'aniversari".

Charles Lyell	Portada del tercer volum de Principles of geology

 

El Beagle a la Terra del Foc

 

Els tres indígenes de la Terra del Foc que viatjaven a bord del Beagle

El començament del viatge no va sentar massa bé al jove naturalista. El constant mareig no el deixava dur a terme les seves tasques d'estudi i d'observació. Sempre va tenir un bon tracte amb la tripulació, i amb Fitzroy, amb qui compartia camarot, la relació va ser cordial, tret d'una dura discussió que van sostenir, quan eren al Brasil, a causa de l'esclavitud, de la qual el capità n'era defensor i a la que Darwin detestava profundament.

El Beagle, al llarg de la seva singladura, va visitar molts indrets del planeta, com Les Açores, Cap Verd, l'illa de San Fernando, Brasil, Argentina, l'Uruguai, Xile, el Perú, l'arxipèlag de Las Galápagos, Tahití, Nova Zelanda, el continent australià i moltes altres illes de l'oceà Pacífic. Darwin va tenir l'oportunitat d'observar i descriure la flora i la fauna de cada regió visitada, reunint-ne nodrides col·leccions dels diferents espècimens que hi trobava. També va ferdiversos estudis geològics. Va descobrir nombrosos fòssils, com petxines marines, plantes i grans mamífers, que van ser enviats a Anglaterra i que més tard li van servir per sostenir les seves teories evolutives.

Durant la seva estada a la Terra del Foc, Darwin, monàrquic fervent, va entendre que la igualtat regnant entre els nadius retardaria el seu ingrés en la civilització. Va anotar al seu Diari: "sembla impossible que l'estat polític de la Terra del Foc pugui millorar-se, mentre no sorgeixi un cap amb suficient poder com per assegurar les possessions adquirides. Actualment, si algú té una peça de tela, l'estripa en trossos i tothom en pren la seva part. Ningú no pot ser més ric que un altre. És difícil que hi hagi un cap mentre la tribu manqui del sentit de la propietat". Feia una defensa de la superioritat monàrquica per sobre de qualsevol altre mode de govern: "el poble Otaheiti, governat per reis hereditaris, era molt més civilitzat que el dels seus germans neozelandesos, el govern dels quals podia considerar-se republicà".

Durant la seva estada a Argentina, va conèixer el general Rosas, futur dictador del país, que el govern enviava a la zona de la Patagònia per imposar la pau. Pau que en realitat significava l'extermini sistemàtic dels indis, que vivien pacíficament en el seu territori.

El general Rosas	Indígenes patagons

El Beagle va tornar a Anglaterra el 2 d'octubre de 1836. Darwin es va dirigir a la seva casa a Shrewsbury, on va rebre una càlida benvinguda de la família, plena de curiositat per conèixer els avatars que havien acompanyat el viatge, que finalment havia durat molt més del que estava previst. El 13 de desembre va traslladar-se a Cambridge on va començar a recapitular i ordenar les seves notes per preparar la redacció del seu diari de viatge. En aquesta ciutat també va poder examinar la seva col·lecció de roques amb l'ajuda del professor de mineralogia William H. Miller (1809-1881).