història de la coeducació a Catalunya

Antònia Adroher

Va néixer a Girona el 22 de juny de 1913 al si d'una família de la petita burgesia gironina. Va assistir a una escola pública de la ciutat de Girona dirigida per Carme Huguet. Als disset anys va començar els estudis de magisteri a l’Escola Normal de Girona, seguint les passes del seu germà Enric cinc anys més gran que ella i també mestre.

L'any 1934, en acabar els estudis de mestra, s'afilià al sindicat de la Federació Espanyola de Treballadors d’Ensenyament (FETE) i començà la seva carrera docent a l'escola Ultramor on exercí de mestra fins a l'inici de la guerra civil.

Al 1935 inicià la seva militància política al POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) prenent part del Secretariat de la Dona d'aquesta organització. Des del 21 d’octubre del 1936 fins al 16 de febrer de 1937 va ser regidora municipal de Cultura i Propaganda de l’Ajuntament de Girona, encarregant-se de l'escolarització i la creació de cantines escolar per a la població infantil de la ciutat.

El 27 de gener de 1939, acompanyada d'altres dirigents del POUM, sortia de Girona i dos dies més tard travessava la frontera camí de l’exili. Els primers anys després de la guerra viurà a Tolosa de Llenguadoc, als anys 50 es trasllada a París amb la seva família on va poder exercir com a mestra de castellà.
L’any 1977 va retornar a Catalunya després de 38 anys d’exili.

Antònia Adroher

«vaig veure com feien caure la paret que separava els nois de les noies. La coeducació va donar un aire fantàstic a la Normal»