SUBORDINADES I ALTRES CONSTRUCCIONS AMB VALOR FINAL 1. Subordinades adverbials Les subordinades finals expressen la finalitat o la intenció de l'acció de l'oració principal. El verb de les subordinades finals sempre va amb subjuntiu. Les conjuncions introductores són ut / ne i quo. a) ut: introdueix subordinades adverbials finals. La negació es fa amb ne. De vegades hi ha un demostratiu o adverbi com a element correlatiu en l'oració principal. Se sol traduir 'perquè, per tal que' (o ' per + infinitiu' si el subjecte de la subordinada i el de la principal coincideixen:).
b) quo: se sol usar quan en la subordinada hi ha un comparatiu. Exemple: Adiuta me quo fiat facilius (Terenci). Ajuda'm per fer-ho més fàcil. 2. Subordinades de relatiu amb el verb en subjuntiu Una subordinada de relatiu amb el verb en subjuntiu en comptes de l'indicatiu no es limita a complementar un element concret de l'oració principal (l'antecedent) sinó que, a més, expressa un matís adverbial, que pot ser final. En la traducció se sol optar per expressar aquest matís i, per tant, per usar la conjunció corresponent en comptes del relatiu. Mago locum monstrabit quem insideatis (Livi). Magó us mostrarà un lloc perquè us hi instal·leu / per instal·lar-vos. 3. Construccions de formes nominals del verb que indiquen finalitat a) el gerundi Diversos casos del gerundi poden expressar finalitat. Traducció: 'a, per, per a' + infinitiu.
b) el gerundiu El gerundiu presenta els mateixos valors que el gerundi amb CD. Traducció: 'a, per, per a' + infinitiu + CD. Ad + acusatiu
Datiu (sense preposició)
Genitiu El genitiu, amb les preposicions causa o gratia. Ex: Legati uenerunt pacis petendae causa. Van venir un legats a demanar la pau. L’acusatiu és la forma més freqüent del supí, malgrat que el seu ús està limitat a un cert nombre de verbs, especialment els que expressen accions de la vida quotidiana (1) o militar (2) i els que expressen petició (3). Indica finalitat amb verbs de moviment i pot dur un CD (3). Es tradueix amb infinitiu precedit de la preposició a. (1) BAL. Si nusquam is coctum, quidnam cenat Iuppiter? COC. It incenatus cubitum (Plaute). BAL·LIÓ: Si no vas enlloc a cuinar, què sopa Júpiter? CUINER: Se’n va a dormir sense sopar. (2) Remiges (...) aquatum e nauibus exierant (Cèsar). Els remers havien sortit de les naus a proveir-se d’aigua. (3) Mittit rogatum uasa ea quae pulcherrima apud eum uiderat (Ciceró). Envia a demanar aquells vasos tan bells que havia vist a casa seva. d) El participi de futur Multi ex Bithynia uolentes accurrere falsum filium arguituri (Sal·lusti). Molts van afanyar-se a presentar-se des de Bitínia voluntàriament per acusar el fals fill.
|