SUBORDINADES I ALTRES CONSTRUCCIONS AMB VALOR FINAL
1. Subordinades adverbials
Les subordinades finals expressen la finalitat o la intenció de l'acció de l'oració principal. El verb de les subordinades finals sempre va amb subjuntiu. Les conjuncions introductores són ut / ne i quo.
a) ut: introdueix subordinades adverbials finals. La negació es fa amb ne. De vegades hi ha un demostratiu o adverbi com a element correlatiu en l'oració principal. Se sol traduir 'perquè, per tal que' (o ' per + infinitiu' si el subjecte de la subordinada i el de la principal coincideixen:).
- eo, ideo, idcirco, ea causa, 'per això' ...ut 'perquè, per tal que'
- ea mente, eo consilio 'amb la intenció' ...ut 'que'
| Germani Rhenum transierunt, ut Galliam occuparent. | |
| Els germànics van travessar el Rin per envair la Gàl·lia. | |
| Claudius Neronem delegit ne successor in incerto esset. | |
| Claudi va elegir Neró perquè la seva successió no quedés en la incertesa. | |
b) quo: se sol usar quan en la subordinada hi ha un comparatiu. Exemple:
Adiuta me quo fiat facilius (Terenci). Ajuda'm per fer-ho més fàcil.
2. Subordinades de relatiu amb el verb en subjuntiu
Una subordinada de relatiu amb el verb en subjuntiu en comptes de l'indicatiu no es limita a complementar un element concret de l'oració principal (l'antecedent) sinó que, a més, expressa un matís adverbial, que pot ser final. En la traducció se sol optar per expressar aquest matís i, per tant, per usar la conjunció corresponent en comptes del relatiu.
Mago locum monstrabit quem insideatis (Livi). Magó us mostrarà un lloc perquè us hi instal·leu / per instal·lar-vos.
3. Construccions de formes nominals del verb que indiquen finalitat
a) el gerundi
Diversos casos del gerundi poden expressar finalitat. Traducció: 'a, per, per a' + infinitiu.
- L'acusatiu, sempre precedit de la prep. ad, Ex: Ad consolandum litterae ualuerunt. La carta va servir per consolar-me.
- El genitiu amb les preposicions causa i gratia. Ex: Chrysippus (...) praeter mundum cetera omnia aliorum causa esse generata, ut (...) animantes autem hominum, ut equum uehendi causa, arandi bouem, uenandi et custodiendi canem (Ciceró). Crisip (va dir) que llevat del món tota la resta ha estat generat en interès d'altres, com els animals en interès dels éssers humans, com el cavall per transportar, el bou per llaurar, el gos per caçar i vigilar.
- El datiu (molt rar). Ex: Aptat habendo ensemque clipeumque (Virgili). S'ajusta l'espasa i l'escut per subjectar-los bé.
b) el gerundiu
El gerundiu presenta els mateixos valors que el gerundi amb CD. Traducció: 'a, per, per a' + infinitiu + CD.
Ad + acusatiu
Gerundi: Gerundiu: |
ad libertatem defendendum ad libertatem defendendam |
 |
per defensar la llibertat |
Datiu (sense preposició)
Gerundi: Gerundiu: |
Vrbem condendo Vrbi condendae |
|
locum elegerunt. | Van escollir un lloc per fundar la ciutat. |
Genitiu
El genitiu, amb les preposicions causa o gratia. Ex:
Legati uenerunt pacis petendae causa. Van venir un legats a demanar la pau.
c) El supí (en acusatiu)
L’acusatiu és la forma més freqüent del supí, malgrat que el seu ús està limitat a un cert nombre de verbs, especialment els que expressen accions de la vida quotidiana (1) o militar (2) i els que expressen petició (3). Indica finalitat amb verbs de moviment i pot dur un CD (3). Es tradueix amb infinitiu precedit de la preposició a.
(1) BAL. Si nusquam is coctum, quidnam cenat Iuppiter? COC. It incenatus cubitum (Plaute). BAL·LIÓ: Si no vas enlloc a cuinar, què sopa Júpiter? CUINER: Se’n va a dormir sense sopar.
(2) Remiges (...) aquatum e nauibus exierant (Cèsar). Els remers havien sortit de les naus a proveir-se d’aigua.
(3) Mittit rogatum uasa ea quae pulcherrima apud eum uiderat (Ciceró). Envia a demanar aquells vasos tan bells que havia vist a casa seva.
d) El participi de futur
Multi ex Bithynia uolentes accurrere falsum filium arguituri (Sal·lusti). Molts van afanyar-se a presentar-se des de Bitínia voluntàriament per acusar el fals fill.
A manera de resum, una frase com "Van arribar uns legats per demanar la pau" (amb un verb de moviment) es podria construir de les maneres següents:
|
 |
 |
|
 |
||