IMPERI MITJÀ Correspon a l'època dels Antonins i dels Severs: des de lemperador Adrià (117 dC.) fins a Sever Alexandre (235 dC.). La decadència de les lletres llatines coincideix amb el període més pròsper de lImperi: letapa de la dinastia antonina. Leix de gravetat de la literatura llatina es desplaça al nord dÀfrica, un temps abans que la família dels Severs, dorigen africà, arribi al tron imperial. Roma deixa de ser lúnic centre cultural i napareixen de nous com Cartago. Allà és on fa la seva carrera literària Apuleu, orador i lautor de lobra més destacada de tot el període: la novel·la de les Metamorfosis. Alhora la literatura grega experimenta un renaixement tot al llarg del s. II (Galè, Ptolemeu, Plutarc, Llucià), que atrau fins i tot alguns emperadors com el filohel·lènic Adrià o Marc Aureli, filòsof en llengua grega. La branca de la literatura que arriba a un nivell superior a les etapes precedents és la jurídica, amb la creació dun llenguatge precís i clar i autors com Ulpià. També a lÀfrica apareixen els primers autors cristians en llatí, perquè fins llavors el cristianisme shavia propagat en grec. En destaca el polemista cartaginès Tertul·lià. Es forma el llatí cristià sota la doble influència semítica i grega.
|
|||||||