Les noies deixen d'estudiar als dotze anys i la majoria es queden tancades a casa dedicant-se a filar. A aquesta edat moltes ja estan atorgades a un marit i als catorze ja estaran casades. Només algunes tenen la sort de seguir, sense sortir de casa, les lliçons d'un preceptor, si el pare o el marit ho consideren convenient.

La vida per a un noi és completament diferent. Dels divuit als quinze anys -segons l'època-, en una solemne cerimònia per celebrar l'entrada en l'edat adulta durant la festa dels Liberalia (16 de març), canvia la toga praetexta, toga brodada amb una franja porpra, i la bulla per la toga virilis, desprovista de tot ornament, és presentat al fòrum i inscrit en el cens dels ciutadans. Llavors, si és de família noble, ja pot començar la carrera política o militar, ocupant càrrecs públics o sent oficial de l'exèrcit. Aprendrà a exercir el seu càrrec amb la pràctica, dels seus subordinats.

Durant uns anys, fins que es casi, un jove de casa bona gaudeix d'un període d'indulgència, en el qual es perdonaven fàcilment els actes més esbojarrats: es tolerava que empaitessin esclaves, que freqüentessin prostitutes, que tinguessin una amant o que les colles en les quals s'agrupaven per practicar esport (equitació, caça, esgrima) fessin bretolades, per exemple aprofitant la foscor de la nit per apallissant algun vianant.

Noi, British Museum, Londres (S.G.).