E51: Llançament de sis monedes

L'objectiu és construir un full de càlcul que simuli el llançament simultani de sis monedes, registrant el nombre de cares obtingudes. 

La filosofia de funcionament és similar a l'aplicada a la Pràctica 1 d'aquest mateix mòdul del llançament de dos daus. També aquí necessitareu dos gràfics per il·lustrar el resultat de la simulació. 

El resultat podria ser semblant a:
 

El rang C4:C9 és el reservat per al sorteig i pertany a la columna C que està amagada. A cada cel·la d'aquest rang haureu d'introduir la fórmula 

ENTERO(ALEATORIO()*2)

Aquesta fórmula generarà a l'atzar zeros o uns. Caldrà que al rang D4:D9 introduïu els condicionals adients per tal que es vegi la paraula "Cara" o la paraula "Creu", segons el sorteig de cada moneda.

En el rang B12:B18 apareixen els diferents nombres de cares que poden sortir. Les probabilitats estan calculades prèviament i per tant podeu introduir les dades del rang F12:F18 directament.

A les cel·les del rang D12:D18 caldrà introduir fórmules similars a

SI(A$1=0;" ";SI(SUMA(C$4:C$9)=B12;D12+1;D12) per comptar el nombre de cares de cada tirada, sempre que la cel·la A1 no tingui un zero.

A partir de l'estructura de la Pràctica 2 d'aquest mòdul, construïu-ne una altra que resolgui la situació següent: 

Fent un estudi de reproducció d'uns bacteris, hem arribat a la conclusió que es reprodueixen seguint la fórmula 

Població final = població inicial  ·  k^t

on k = factor de reproducció i t és el temps mesurat en hores. 

L'estructura proposada és utilitzar tres fulls interconnectats: E52_1 amb el quadre resum i els gràfics, E52_2 amb la taula de Bacteri 1 i E52_3 amb la taula de Bacteri 2 (és la mateixa estructura utilitzada a la Pràctica 2 d'aquest mòdul). 

Les cel·les C2, C3 i C4 del full són les destinades a introduir dades. La resta de l'estructura ha de variar a partir d'aquestes. A la cel·la C5 ha de sortir el resultat d'aplicar el percentatge de disminució de C4 sobre C3. És a dir, C3*(1-C4/100). 

Las taules Bacteri 1 i Bacteri 2 han d'estar connectades al contingut de les cel·les C2, C3 i C5 del primer full. 

Les cel·les C6 i C7 del primer full han de reflectir els càlculs finals de les taules  Bacteri 1 i Bacteri 2.

L'objectiu d'aquesta pràctica és realitzar una versió alternativa de l'exercici 4 del mòdul 4 fent ús de la recursivitat. El problema és el mateix: si es troben tres persones a l'atzar, es vol conèixer la probabilitat que al menys dues d'elles hagin nascut el mateix mes. Els càlculs que realitzareu seran molt similars (simulareu repetidament l'experiència) però l'estructura del full serà molt diferent. 

L'exercici del mòdul anterior realitzava el càlcul 1000 vegades. La formulació que aquí es demana és de tipus recursiu: cada vegada que s'actualitza el full es realitza una nova simulació i es recalcula el percentatge de coincidències. La proposta d'aquest exercici és molt similar a la realitzada a la pràctica 4 d'aquest mòdul, que oferia una solució recursiva al problema plantejat a la pràctica 6 del mòdul anterior. 

La proposta de full és la següent: 
 

Els càlculs de la fila 6 són anàlegs als realitzats a l'exercici E44: es calcula aleatòriament el mes de naixement d'A, B i C (cel·les ocultes C6, E6 i G6 ) i consultant una taula de mesos es tradueixen (cel·les D6, F6 i H6); es comprova si almenys dos coincideixen al mateix mes (cel·la I6); es porta el recompte de les vegades que hi ha hagut coincidència (J6) i es calcula el percentatge de coincidències (cel·la K6) respecte al total de simulacions. 

La cel·la I3 conté un comptador de tipus recursiu del nombre de simulacions realitzades. 

La cel·la A1 conté amagat el valor (0 o 1) que controla l'inici del procés de simulació. 

Cal afegir una taula amb els noms dels mesos per tal que apareguin a la pantalla els noms dels mesos en lloc del nombre del mes. 

Els botons Iniciar i Avançar funcionen de la mateixa forma que els utilitzats a les pràctiques d'aquest mòdul: situen un 0 o un 1 a la cel·la A1 per controlar l'inici del procés de simulació. En aquest cas volem que feu servir la notació presentada com a mètode alternatiu en la  pràctica 3 d'aquest mateix mòdul .
 

• Afegiu un botó (Avançar +) similar a l'utilitzat com a suggeriment a la pràctica 4 d'aquest mòdul que permet realitzar la simulació un nombre determinat de cops cada vegada que es premi el botó.

 

L'objectiu és construir un full de càlcul que permeti el canvi d'unitats de longitud. Les unitats previstes, expressades en metres, són: 

m             1 
cm           0,01 
mm          0,001
micró        0,000001 
àngstrom  0,0000000001 
km           1000 
polzada    0,0254 
peu          0,3048 
iarda        0,9144 
milla        1609,3 

L'exercici, similar a la pràctica 5 d'aquest mòdul, utilitza una llista desplegable en lloc del botó de selecció. Les llistes desplegables s'obtenen també de la barra d'eines Formularios mitjançant el control  anomenat Cuadro combinado. S'han de configurar dos aspectes: Rango de entrada, que indica el rang que conté els noms que apareixen en el desplegable, i Vincular con la celda, que indica la cel·la on s'escriu el resultat de l'elecció realitzada.
 

Es proposa com a exercici opcional, no obligatori,  la generalització de l'exercici anterior i de la pràctica 5 d'aquest mòdul: un full que realitzi el canvi d'unitats i que permeti escollir la magnitud. El full de càlcul proposat podria ser similar al següent:
 

Per construir el full caldrà disposar de les taules de conversió de cada una de les unitats situades en columnes diferents. Els desplegables d'unitats faran referència a un rang de contingut variable depenent de l'elecció realitzada amb el desplegable de magnituds. Per tant, caldrà fer servir la funció INDICE relacionada amb el desplegable de magnituds, de manera que segons la magnitud triada, aparegui en el rang relacionat amb els desplegables d'unitats la taula de conversió corresponent. Si el nombre d'unitats no és el mateix per a cada magnitud, els desplegables d'unitat inclouran opcions en blanc sense cap significat.
 

Aquest exercici és una variant de la pràctica 6 d'aquest mòdul. S'utilitza el mateix full Dades  Catalunya inclòs dins del llibre DADES5.XLS que conté dades socio-econòmiques de les comarques de Catalunya. 

Si no ho heu fet abans, cal que recupereu l'esmentat arxiu per tal de realitzar la pràctica i que llegiu les consideracions prèvies incloses dins de la pràctica 6. 

Cal que genereu diferents fulls de càlcul amb les dades necessàries i els gràfics reflectits a les figures. La comarca de referència (Garraf a la figura) podeu canviar-la per qualsevol altra que desitgeu. 

Els gràfics demanats són els següents:
 

Es proposa com a exercici opcional, no obligatori,  un gràfic que relacioni la natalitat i la mortalitat de cada comarca:
 

Les tasques demanades a aquest exercici són similars a les realitzades a la pràctica 7 d'aquest mòdul. 

La pràctica utilitza les dades del full "Activitat econòmica"

contingut al llibre DADES5.XLS ja utilitzat a l'exercici anterior. La taula ha estat elaborada a partir de dades publicades per l'Institut d'Estadística de Catalunya a la taula Ocupats per grans sectors d'activitat i sexe obtinguda del servidor d'Internet de l'Institut (http://www.idescat.es/). La taula descriu l'activitat econòmica de Catalunya a l'any 1966: indica el nombre de persones classificades per activitat, província i sexe. 

L'objectiu de la pràctica és obtenir el següent quadre resum: 

que ofereix el total de persones de Catalunya classificades per activitat, província i sexe.
 

La mecànica a seguir està descrita en detall a la pràctica 7. Cal utilitzar les eines d'Excel accessibles mitjançant l'opció Datos | Asistente para tablas dinámicas.