L'època sonora
El 6 d'octubre de 1927 succeí un fet revolucionari per a la història del cinema: començava a parlar! "El cantor de jazz", d'Alan Crosland, deixava escoltar a l'actor Al Jolson cantant.
S'encetava una nova era per a la indústria del cinema. També per als actors: molts d'ells van desaparèixer com a tals en conèixer el públic la seva vertadera veu, desagradable o ridícula, que no corresponia a l'aparença física. Desapareixien els intertítols!
Els estudis van haver de replantejar-s'ho tot i fer importants
inversions per reconvertir-se en sonors. També els tècnics i els
cineastes van haver de canviar de forma de fer i de pensar. I
els actors i actrius van haver d'aprendre a vocalitzar
correctament. A l'Estat Espanyol, els primers estudis sonors,
els Orphea, es van inaugurar a Barcelona el 1932.
La implantació del sonor va coincidir amb el crack econòmic del
1929 que ocasionà una Gran Depressió als EEUU. Milers de
ciutadans trovaben en el cinema moments per fugir dels problemes
quotidians. Hollywood es dedicà a produir títols basats en els
gèneres fantàstic, la comèdia, el musical o el cinema negre, per tal d'exhibir
productes escapistes.
És el moment de directors com Lubitsch -autor de "Ser o no ser"
(1942)-; Capra -mestre de la comèdia americana, amb títols com
"Succeí una nit" (1934) o "Viu com vulguis" (1938); Hawks -director
d'"Scarface" (1932)-; Cukor, autor d'"Històries de Filadèlfia"
(1940)-; John Ford -conegut sobretot pels seus "westerns" èpics,
com ara "La diligència" (1939); o Josef von Sternberg -cineasta
alemany que dirigí "L'àngel blau" (1930)-. Aquest cinema
d'entreteniment general té l'excepció amb el fet per King Vidor,
cineasta sensible als problemes de les capes populars, com ho
reflectí a "El pa nostre de cada dia" ( 1934). A Alemanya és en
G.W.Pabst qui conrea un cinema social.
Aquest compromís estètic amb els menys afavorits va ser més
forta a Europa. A França, coincidint amb el Front Popular, Jean
Renoir mostrava la vida quotidiana i laboral dels treballadors,
fins i tot emprant-ne d'autèntics com a protagonistes d'alguns
dels seus films, com a "La regla del joc" (1939), títol que, a
més de la seva càrrega de naturalisme, suposà noves aportacions
estètiques. Altres cineastes enquadrats en el que s'anomena
"realisme poètic" foren Jacques Feyder, Jean Vigo, Marcel Carné
i René Clair.
Moltes de les noves estrelles de cinema procedeixen del teatre o
del musical. Noms com Marlene Dietrich, Greta Garbo, Claudette
Colbert, Olivia de Havilland, Gary Cooper, Clark Gable, Errol
Flynn, Jean Gabin, Edward Robinson o Humphrey Bogart han
esdevingut mites del cinema.
El cinema en color arriba el 1935 amb la pel.lícula "La fira de les vanitats", de Rouben Mamoulian, encara que artísticament la seva plenitud s'aconsegueix en el film de Victor Fleming, "Allò que el vent s'endugué" ( 1939).
El cinema d'animació es va implantant entre els gustos del públic, especialment els més menuts. Walt Disney és el creador americà predilecte fins i tot més enllà del propi país.
Els trucatges és una de les especialitats més estimades pel públic. La ubicació de castells en paisatges on no han existit, a partir de vidres pintats, o la recreació d'un goril.la gegant a partir d'un de simi petit o de maquetes, són mostres de la màgia del cinema, a la qual acaben de donar el toc la decoració, el maquillatge o el vestuari.
Enfront de directors amb plantejaments principalment comercials, fan aparició d'altres amb nous neguits estètics. És el cas de Von Stroheim, Hitchcock o Orson Welles; aquest darrer realitzà les obres mestres "Ciutadà Kane" (1941) i "El quart manament" (1942).
Mentrestant a Europa les cinematografies dels països amb governs
totalitaris s'orienten cap a un cinema políticament
propagandístic, sovint fallit artísticament en el cas dels
feixismes.
Pel que fa a l'Estat soviètic, segueix essent una excepció el
cinema de S.M.Eisenstein,
com ho demostren els films "Alexander Nevski" (1938) i "Ivan el
terrible" (1945).
Quan la Segona Guerra Mundial esclata, el cinema es basa en la
propaganda nacionalista, el documental de guerra o el producte
escapista.
El cinema a Catalunya, 1930-1939
Els estudis de rodatge cinematogràfics a Catalunya
| Portada | Pre-cinema | Època muda | Mestres del Mut | Postguerra | Darreres dècades | Mediateca | Links | Anàlisi de films |