Les darreres dècades
A finals dels anys 70, i després
d'uns anys de cinema espectacular basat en el catastrofisme -potser com
a reflex del retorn del perill atòmic-, s'imposa la recuperació
de la superproducció des del punt de vista de la qualitat i de la
rendibilitat. Concretament de la mà de Georges Lucas -autor de "La
guerra de les galàxies" (1977)- i de Steven Spielberg, realitzador
de "Trobades en la tercera fase" (1977)-. Paral.lelament, altres directors
aposten per un cinema igualment comercial però tractat amb un estil
de realització molt personal i creatiu, com ara Ford Coppola, Scorsese,
Brian de Palma,Burton, Lynch... Són uns anys en què o es
qüestiona tot -com en el cas dels films sobre Indoxina-
o es retorna al passat amb nostàlgia; hi abunden els remakes i el
fantàstic.
Els anys 80, l'aparició
i introducció del vídeo, i l'augment dels canals televisius
per vies diferents, fan que el públic vegi més cinema que
mai, sense sortir de casa. Cal cercar de nou espectacularitat: pel.lícules
amb força efectes especials assagen d'atreure els espectadors cap
a la sala fosca. Actors musculosos esdevenen herois de la pantalla en títols
violents quan no reaccionaris. Enfront d'aquest cinema consumista apareixen
autors més preocupats pels temes polítics i, sobretot, per
la ingerència dels EEUU en altres zones. La globalització de l'economia afecta al cinema nordamericà que s'alia amb la indústria electrònica oriental.També són
temps de grans melodrames i de recuperació de la comèdia.
Woody Allen hi destaca.
A Espanya, la transició política possibilità un cinema sense censura que influí en l'aparició de l'anomenada "moguda madrilenya". Pedro Almodóvar enriqueix l'escena cinematogràfica per mitjà del seu cinema postmodern i d'esperpent, gènere també conreat per Berlanga. El cinema basc aportà nous autors al cinema espanyol.
Encetada la dècada dels 90, la crisi d'idees s'apoderà del cinema nordamericà; així que decidí inspirar-se en els herois del còmic, aprofitant-se dels nous procediments per a la creació d'efectes especials. També algunes sèries històriques de televisió seran objecte de versions per a la gran pantalla. Gèneres com la comèdia clàssica, els grans drames, els dibuixos animats, el fantàstic o el western han retornat amb força; gèneres tradicionals als quals se'ls ha de sumar la sexualitat com a ingredient important en diversos films i l'aparició d'un nou grup d'actors joves coneguts com a la "generació X", a més d'actors infantils intèrprets de pel.lícules familiars. D'altra banda, la comèdia espanyola i el resurgiment del cinema latinoamericà han marcat durant aquests anys la cinematografia hispanoparlant.
Alguns països europeus reaccionen contra la gran presència comercial del cinema nordamericà, mitjançant lleis que afavoreixin els seus propis mercats. A Espanya, continuen sorgint nous realitzadors, com ara Julio Medem, Alejandro Amenábar, Fernando León, Benito Zambrano, Icíar Bollaín, Isabel Coixet...
Arribats als cent anys de cinema,
el procediment basat en la fotoquímica s'alia amb les noves tecnologies
electròniques i dels estudis surten pel.lícules on l'ordinador
ha tingut molt a veure en el procés d'obtenció o manipulació
de les imatges.Homes de carn i ossos transformant-se en homes cibernètics,
els grans saures passejant-se en ple segle XX, protagonistes donant la
mà a personatges morts fa dècades...
De la mà de l'electrònica apareix la realitat virtual:
ens convertirem aviat en espectadors individuals de les pel.lícules?
El cinema a Catalunya, 1960-1970/ 1970-1980/
1980-1995
| Portada | Pre-cinema | Època muda | Mestres del Mut | Època sonora | Postguerra | Mediateca | Links | Anàlisi de films |