Les darreres dècades


A finals dels anys 70, i després d'uns anys de cinema espectacular basat en el catastrofisme -potser com a reflex del retorn del perill atòmic-, s'imposa la recuperació de la superproducció des del punt de vista de la qualitat i de la rendibilitat. Concretament de la mà de Georges Lucas -autor de "La guerra de les galàxies" (1977)- i de Steven Spielberg, realitzador de "Trobades en la tercera fase" (1977)-. Paral.lelament, altres directors aposten per un cinema igualment comercial però tractat amb un estil de realització molt personal i creatiu, com ara Ford Coppola, Scorsese, Brian de Palma,Burton, Lynch... Són uns anys en què o es qüestiona tot -com en el cas dels films sobre Indoxina- o es retorna al passat amb nostàlgia; hi abunden els remakes i el fantàstic.

Els anys 80, l'aparició i introducció del vídeo, i l'augment dels canals televisius per vies diferents, fan que el públic vegi més cinema que mai, sense sortir de casa. Cal cercar de nou espectacularitat: pel.lícules amb força efectes especials assagen d'atreure els espectadors cap a la sala fosca. Actors musculosos esdevenen herois de la pantalla en títols violents quan no reaccionaris. Enfront d'aquest cinema consumista apareixen autors més preocupats pels temes polítics i, sobretot, per la ingerència dels EEUU en altres zones. La globalitzaciˇ de l'economia afecta al cinema nordamericÓ que s'alia amb la ind˙stria electr˛nica oriental.També són temps de grans melodrames i de recuperació de la comèdia. Woody Allen hi destaca.

A Espanya, la transiciˇ polÝtica possibilitÓ un cinema sense censura que influÝ en l'apariciˇ de l'anomenada "moguda madrilenya". Pedro Almodˇvar enriqueix l'escena cinematogrÓfica per mitjÓ del seu cinema postmodern i d'esperpent, gŔnere tambÚ conreat per Berlanga. El cinema basc aportÓ nous autors al cinema espanyol.

Encetada la dècada dels 90, la crisi d'idees s'apoderà del cinema nordamericà; així que decidí inspirar-se en els herois del còmic, aprofitant-se dels nous procediments per a la creació d'efectes especials. També algunes sèries històriques de televisió seran objecte de versions per a la gran pantalla. Gèneres com la comèdia clàssica, els grans drames, els dibuixos animats, el fantàstic o el western han retornat amb força; gèneres tradicionals als quals se'ls ha de sumar la sexualitat com a ingredient important en diversos films i l'aparició d'un nou grup d'actors joves coneguts com a la "generació X", a més d'actors infantils intèrprets de pel.lícules familiars. D'altra banda, la comèdia espanyola i el resurgiment del cinema latinoamericà han marcat durant aquests anys la cinematografia hispanoparlant.

Alguns pa´sos europeus reaccionen contra la gran presŔncia comercial del cinema nordamericÓ, mitjanšant lleis que afavoreixin els seus propis mercats. A Espanya, continuen sorgint nous realitzadors, com ara Julio Medem, Alejandro Amenßbar, Fernando Leˇn, Benito Zambrano, IcÝar BollaÝn, Isabel Coixet...

Arribats als cent anys de cinema, el procediment basat en la fotoquímica s'alia amb les noves tecnologies electròniques i dels estudis surten pel.lícules on l'ordinador ha tingut molt a veure en el procés d'obtenció o manipulació de les imatges.Homes de carn i ossos transformant-se en homes cibernètics, els grans saures passejant-se en ple segle XX, protagonistes donant la mà a personatges morts fa dècades...
De la mà de l'electrònica apareix la realitat virtual: ens convertirem aviat en espectadors individuals de les pel.lícules?

El cinema a Catalunya, 1960-1970/ 1970-1980/ 1980-1995
 
 

Portada Pre-cinema ╚poca muda Mestres del Mut ╚poca sonora Postguerra Mediateca Links AnÓlisi de films