Al llarg del segle XIX, i lligat en alguns aspectes amb el liberalisme i el romanticisme, es desenvolupa el nacionalisme. Aquest sentiment nasqué a l'Alemanya romàntica. Considera que la nacionalitat es basa en la llengua, les tradicions populars i la comunitat històrica. L'art romàntic es cenyeix a les particularitats nacionals. En tots els països disgregats o subjectes a una cultura forana, el romanticisme aviva la flama nacionalista i liberal. Es tracta de les anomenades renaixences.

En un primer moment, el nacionalisme fou un fenomen cultural, però després prengué un caràcter polític, fins a evolucionar cap a un plantejament revolucionari, on participà tant la burgesia com les masses populars.

Arreu, el triomf del romanticisme coincidí amb un rebrot dels factors revolucionaris, liberals i nacionals. L'auge del romanticisme correspon al període en què s'inicia l'apogeu de la burgesia com a classe social dirigent de la política i de l'economia. La cultura romàntica és una cultura burgesa.

El romanticisme sorgí com un moviment conservador, però acabà sent revolucionari,  s'alineà  junt al liberalisme.
 

Glossari
Mediateca