APLICACIÓ DEL MÈTODE 
HIPOTÈTICO-DEDUCTIU 
		(El mestre Galileu) 
 
 
Primer pas: Formulació d’hipòtesis. 
 
Observació: Un tros de fusta sura a l’aigua  
Conjectures (explicacions hipotètiques sobre aquest fet)  
   - L’objecte sura perquè és de fusta. 
   o bé: 
- L’objecte sura perquè és 
cilíndric.  
 
 
Requisits perquè una hipòtesi sigui científica 
Ben formada (sense contradiccions formals)  
Ha de servir per explicar el fet del que tracta.  
Ha d’estar fundada, d’alguna manera, en coneixements previs.  
Ha de ser empíricament contrastable.  
 
No obstant, hi ha casos en els que el científic formula hipòtesis fruit 
d’intuïcions genials que no encaixen amb el tercer requisit. En aquests casos es 
donen “revolucions” dins la ciència: per exemple, en astronomia, la concepció 
heliocèntrica suposà una hipòtesi revolucionària respecte del geocentrisme; tal 
hipòtesi no es podia seguir dels coneixements previs existents sobre 
l’estructura de l’univers. Altres exemples podrien ser: la teoria de la 
relativitat, la teoria de l’evolució, etc.. 
 
Les hipòtesis no són la conclusió d’un raonament inductiu a partir de 
l’observació repetida d’una sèrie de fets, sinó que poden ser formulades tot 
partint de l’observació d’un sol fet. 
 
L’acceptació d’una hipòtesi queda en suspens, hipotecada (d’aquí que el mètode 
s’anomeni hipotètic-deductiu), i només quedarà justificada quan es contrastin 
empíricament els enunciats que se’n dedueixen de la mateixa (d’aquí que el 
mètode s’anomeni hipotètico-deductiu). 
 
 
Segon pas: (deductiu). Enunciats conseqüents de la formulació d’una hipòtesi. 
 
La hipòtesi és un enunciat provisional de caràcter universal que prediu el que 
succeirà entre tots els objectes de la classe a que es refereix. 
 
La hipòtesi roman encara sense confirmar. D’acord amb el mètode 
hipotètico-deductiu, el que es comprova directament no és la hipòtesi mateixa, 
sinó certes conseqüències que se’n deriven lògicament d’ella.. Aquest segon pas 
consisteix, per tant, en deduir conseqüències de la hipòtesi formulada: 
 
“Un tronc d’arbre surarà a l’aigua”. 
 
 
Tercer pas: Contrastació empírica dels enunciats 
 
Si l’experiència comprova que les conseqüències deduïdes de la hipòtesi es 
compleixen efectivament, la hipòtesi quedarà reforçada. Per contra, si les 
conseqüències no es compleixen realment, la hipòtesi haurà de ser abandonada i 
substituïda per una altra de la que se’n deduiran novament conseqüències a 
comprovar. 
 
 
(Verificar si els troncs d’arbre suren o no a l’aigua) 
		   | 
		  |