Enllaços

Observació i experimentació són els dos procediments metòdics més usats pels investigadors i investigadores.

Observació és el procediment metòdic en que l’investigador/a segueix el desenvolupament d’un fenomen natural, sense intervenir en llur origen o desenvolupament per raons d’impossibilitat física o per raons morals.

En l’observació l’investigador/a pot comptar amb els seus propis sentits o auxiliar-se amb procediments tècnics. Per exemple, en l’astronomia un eclipsi sols pot ser observat amb l’auxili de telescopis. Experimentalment i en el laboratori pot recrear-se les condicions ambientals d’un eclipsi, amb objectes, llums, etc., però no es pot provocar un eclipsi “real”.

L’experimentació és aquell procediment en el qual l’investigador/a recrea artificialment un fenomen o, almenys controla una de les variables que intervenen en l’origen o desenvolupament del fenomen. En l’observació l’investigador/a és un espectador/a, un espectador/a actiu que enregistra i mesura, però un espectador/a; en l’experimentació l’investigador/a és un element actiu, a vegades integrant del fenomen mateix (Heisenberg).

En aquelles ciències relacionades amb l’ésser humà (medecina, biologia, psicologia, etc.) l’observació i, sobretot, l’experimentació estan sotmeses a l’imperi de les normes morals.

Exemple:

No es pot observar, sense autorització prèvia de l’interessat la vida íntima d’una persona; d’altra banda es pot observar la pèrdua del llenguatge en un individu, afasia, produïda per un traumatisme cranial degut a un accident, però no es pot experimentar el mateix fenomen en un altre individu.