Motiu :
Els adolescents solen tenir gust pel risc. Alguns adults també. Els
nens i nenes també busquen un cert risc, no sé exactament si per naturalesa o
bé de forma adquirida. La televisió hi juga un paper important: esports d’aventura,
noves formes esportives més complicades, més difícils, nous rècords... el risc
és mediàtic i es contagia. I no es coneix prou.
El decret 142 del Departament d’Educació, que regula el currículum de
Primària, diu textualment que un dels eixos principals de l’educació física és
assolir “una competència d’autonomia i
iniciativa personal.” Més endavant explica que aquesta competència es
refereix, entre altres coses, a “l’adquisició
de la capacitat d’elegir, de calcular riscos i d’afrontar els problemes, així
com la capacitat de demorar la necessitat de satisfacció immediata, d’aprendre
de les errades i d’assumir riscos”.
Al gimnàs o al pati podrem parlar del risc, de la dificultat, i de la
relació entre ambdós.
Psicòlegs, sociòlegs i científics de tota mena han estudiat el fenomen
del risc i de les reaccions davant d’ ell. Alguns autors manifesten que en cas
de perill per a la vida, té més
possibilitats d’èxit qui coneix
el risc, es coneix a sí mateix i coneix els límits amb els quals pot jugar.
És en aquests tres vessants on pot entrar l’acció del professor
d’educació física:
·
El risc existeix i l’hem de conèixer ( pensament causa- efecte)
·
Cal que em conegui a mi mateix, les meves capacitats, les meves
reaccions... ( consciència d’un mateix, intel·ligència intrapersonal).
·
De la resultant entre el risc, la coneixença de mi mateix, i la suma de
factors de l’entorn ( els altres companys, el moment concret...) cal que
sapiguem quins límits tenim: què podem fer i què no.
·
Risc i dificultat no és el mateix. Passar a peu per sobre d’una paret de maons pot ser fàcil,
només consisteix en caminar. Enfilar-se a una via d’escalada de sisè grau és
difícil. Però en el primer cas el risc pot ser enorme, i en el segon cas pot
ser baixíssim. Tot consisteix a saber quines mesures de seguretat hi posem.
Un tema de debat freqüent en els equips directius és el d’establir la
frontera entre els riscos assumibles i els que no. Una frase ho diu de forma
resumida: “Haurem de tallar els rosers o
ensenyarem els alumnes a no punxar- se amb les espines?”. Crec que és del
tot impossible i poc saludable que l’escola sigui un entorn sobreprotector.
Hem de protegir els alumnes, però sobre tot, els hem d’ ensenyar a protegir-
se.
|
Pautes d’actuació: |
|
·
Conèixer
el risc és necessari. El mestre d’
educació física ha de destinar una part de la programació a explicar els
riscos existents en el material que s’usa, així com en els jocs i espais dels
patis. |
|
·
Hi
ha situacions possibles(que caigui un meteorit, que vingui un huracà) i
d’altres que són probables( que rebi
una coça jugant a futbol). No podem jugar amb una situació probable que porti
conseqüències severes. |
|
·
Hi
ha riscos assumibles (caure, patinar, rebre una coça, fer-me un esquinç), i
d’altres més severs ( que caigui de cap contra el terra, que la corda es
trenqui i caigui d’esquena contra un
ferro en angle, que en saltar em clavi un ferro punxegut que surt de la porteria...) . Amb els
riscos assumibles es pot jugar, amb
els altres no. |
|
·
La forma
de jugar és molt important. Controlar
els riscos té molta relació amb controlar el propi cos, el propi equilibri,
la pròpia força ( veure apartat 2.6 ). Cal donar les
pautes perquè en el joc hi hagi el menor nombre de riscos possibles. |
|
·
És
important relacionar els riscos dins l’ àrea d’ educació física amb els
riscos de la vida quotidiana, de l’aula, de la casa, del món de l’ esport o
del treball. Forma part de l’aprenentatge significatiu de la prevenció de
riscos. |
|
·
És
important avaluar l’actitud de l’ alumne davant del risc, el temor, la
temeritat, la tendència al pànic... són pistes per a pares, mares i altres
educadors per tal de donar un cop de mà en el creixement de l’ alumne en
aquest sentit. |
Propostes d’activitats:
|
Parlar dels
riscos a tres nivells: |
|
|
Tipus de riscos |
Es poden
tractar dins la classe d’educació física? Problemes que
se’ns plantegen |
|
a. A nivell
de la salut Els hàbits de netedat, alimentació i son es poden parlar des de Cicle Inicial, però és al Cicle Superior on els alumnes estaran més capacitats per entendre’n el significat, els problemes i les solucions. |
- Netedat : es parla dins l’assignatura d’educació física i din del currículum de coneixement del medi natural. - Alimentació i son : en podem parlar a classe d’educació física, però es troba sistematitzada dins el currículum de coneixement del medi natural. Els alumnes de Cicle Superior ens posaran al davant
algunes contradiccions en aquest camp ·
“Si és tan important rentar-nos les mans després de l’exercici... per
què no ho fem en tornar de l’esbarjo?” · “Si és tan important l’alimentació sana, per què molts mestres beuen cafè a l’hora de l’esbarjo i durant més vegades al dia?”. |
|
b. A nivell dels perills exteriors, a l’escola s’ha de poder parlar dels perills de: § La carretera i el carrer § La natura § La llar § Els riscos de l’esport i el joc |
· Els perills de la carretera es poden tractar dins de les activitats d’educació vial que l’escola porti a terme, però a nivell c’educació física es pot parlar de la necessitat de controlar l’espai i el temps que tenim quan volem travessar un carrer, la necessitat d’atenció constant, de sincronització de moviments en la conducció... · Els perills de la natura es poden tractar dins activitats al medi natural. Activitats com “fem el cim”, explicat a l’apartat 3.2 (estimar i cuidar la natura). van en aquesta direcció. · L’aula és el millor lloc per parlar dels perills de la llar, però el mestre d’educació física hauria d’aprofitar cada ocasió, pregunta... per a recordar, treure dubtes... · Els riscos del joc i esport van totalment lligats a les activitats que es desenvolupen dins la classe d’educació física: agafar bé el pal d’hoquei, no llançar una pilota dura a la cara, estar atent als moviments dels altres, controlar la força, protegir el cap i coll en les caigudes... |
|
c. A nivell de riscos socials, cal parlar i fer entendre que les emocions i sentiments ens poden salvar o bé causar-nos perills: la nostra reacció davant d’una persona airada, una reacció de pànic davant d’una situació, l’estrès, la forma de dir les coses... |
Són temes de prevenció que tenen el seu lloc predilecte a la tutoria, però que poden també sortir dins la pràctica de la classe d’educació física (veure apartat 1.4 sobre expressió de sentiments, i apartat 2.7 sobre resolució de conflictes). |
|
2-
Programa “No badis”
|
|
|
N’explico uns quants a les columnes de la dreta: |
Les cartes i el dominó sobre els riscos. Una bona forma de fomentar el pensament conseqüencial i alternatiu. |
|
El pòster de “Qui se la juga”? és una eina excel·lent per a explicar els riscos al carrer, a la llar... |
|
|
El vídeo d’en
Pau i |
|
Cites
d’autors sobre el tema 2.14
Criteris i
ítems d’avaluació sobre l’apartat 2.14
Per a saber-ne més:
TORRA, M/ FONT, P (2002) “No
badis! Obre els ulls! Barcelona: Departament d’Ensenyament, Departament de
treball, Indústria, Comerç i Turisme . Carpeta amb materials per a la prevenció
de riscos en general: simulacres d’evacuació, seguretat a
UNIVERSITAT RAMON LLULL, AGRUPACIÓ ESCOLAR CATALANA, A SS.PROFESSIONALS SERVEIS EDUCATIUS DE CATALUNYA “ Prevenció de Risc Escolar “ recuperat el 12 març 2008 des del lloc http://www.prevencio.cat/?fi=97&lang=ca Web dedicada a la prevenció de riscos escolars; conté diverses finestres, una de les quals és específica sobre educació física.
LAURENCE GONZALES( 2005): “Quién vive, quién
muere, y porqué”.
Madrid, Ed Desnivel.
Un llibre que de fet està fora de l’àmbit de l’educació física escolar;
presenta un anàlisi de les actituds que provoquen accidents en les persones que
practiquen esports de risc. Un anàlisi de la psicologia humana davant del
perill.
LED, PERE / QUERA, PILAR/ BOQUÉ Mª CARME et alt. (2007) “
publicacions del
Departament d’Educació. Les
pàgines
