Les Terres de l'Ebre en l'obra de Joan Amades

La relació de Joan Amades amb les Terres de l'Ebre, i més concretament amb la Terra Alta, és estreta i familiar.

Per una banda, ens trobem que son pare, Blai Amades i Barrobés, era de Bot, així com el seus avis paterns, el Sr. Amades i la Sra. Baltasara Barrobés i Llopis, amb qui va viure fins els dos anys.1 És per això que, segons Calvo (1990: 5), en moltes ocasions, ell mateix deia "que era més de Bot que ningú".

De la seua àvia paterna, a més a més, sabem que va heretar una finca on s'aixecaven uns quants enderrocs que la tradició tenia per les restes del castell d'Aucalà.2

Els altres vincles familiars de la Terra Alta els trobem a Prat de Comte, d'on era Vicenç Amades i Alcoberro, oncle petit seu, i Teresa Amades i Alcoberro, coneguda per la Teresa de Blai,3 als quals potser caldria afegir altres informants del Folklore de Catalunya com ara Clara Alcoberro i Boix, coneguda per la Clara de Blai, Pabota de Blai i Teresa Boix.4

Seguint el suggeriment de Vilar (2003: 49, nota 10), que es mostra "ben segur que algunes de les dates que apareixen al costat d'alguns informants ens pugui donar la pista de possibles estades per aquesta comarca", hem compilat aquestes dates dels dos primers volums de El folklore de Catalunya:
TERRA ALTA
Bot: 1910-1911, 1918, 1922 i 1924-1925.
Prat de Comte: 1910-1911, 1915-1916, 1918-1922 i 1924.
Vilalba dels Arcs: 1918 i 1922.

MONTSIÀ
Alcanar: 1930.
Mas de Barberans: 1918.
Sant Carles de la Ràpita; potser, 1922.
l la Sénia: 1918.
RIBERA D'EBRE
Móra d'Ebre: 1930 i 1935.

BAIX EBRE
Aldover: 1925.
Tortosa: 1918, 1922 i 1935.
Xerta: 1911 i 1922.

MATARRANYA
Fórnols: 1918 i 1922.

BAIX CINCA
Mequinensa: 1922 i 1930-1931.

Si donem crèdit a aquestes dates, Amades hauria visitat les poblacions següents entre 1910 i 1935:

l'any 1910, Bot i Prat de Comte;
l'any 1911, Bot, Prat de Comte, Tortosa i Xerta;
els anys 1915 i 1916, Prat de Comte;
l'any 1918, Prat de Comte, Bot, Vilalba dels Arcs, Fórnols, la Sénia, Mas de Barberans i Tortosa;
els anys 1919, 1920 i 1921, Prat de Comte;
l'any 1922, Prat de Comte, Bot, Vilalba dels Arcs, Mequinensa, Fórnols i la Ribera de l'Ebre (Tortosa, Xerta i potser Sant Carles de la Ràpita);
l'any 1924, Bot i Prat de Comte;
l'any 1925, Bot i Aldover;
l'any 1930, Alcanar, Móra d'Ebre i Mequinensa;
l'any 1931, Mequinensa;
i l'any 1935, Tortosa i Móra d'Ebre.

Cal advertir, però, que també és possible, i hi ha indicis que ho fan suposar, que Amades hagués entrevistat alguns d'aquests informants a Barcelona o lluny de la població d'origen.

És el cas de Macària Llop, de Vilalba dels Arcs,5 que de petita havia estat asilada a l'Asil de Santa Llúcia de Barcelona; Teresa Monjo, coneguda per "la Tripis-Trapis", recollidora de papers; Amat Serra (o Serrat), de Vilalba dels Arcs, vigilant conegut per l'Amadu de les Claus; Timotea Blanc, de Fórnoles, Hospitalera; i Pere Lleixà, de Mas de Barberans, hospitaler. També podria ser el cas del Xertolí, repartidor de periòdics, de Xerta, que relata la tradició del castell de Miravet.6
També s'ha de tenir en compte que el Costumari i el Folklore de Catalunya, sovint han estat criticats per manca de rigor, sobretot a l'hora de citar les fonts.7 Així, per exemple, els nombrosos errors en les citacions de fonts i el fet que aquests llibres tenen índexs onomàstics van fer desistir Hèctor Moret del projecte de buidatge de la informació sobre la Franja del Costumari català i del Folklore de Catalunya.8
Una de les visites que tenim ben documentada és l'excursió "d'alguns dies" queva fer a Prat de Comte i Bot l'any 1918, fruit de la qual publica l'article «Termes dialectals de la comarca de Gandesa» (veg. el capítol 3).
El primer testimoni escrit d'una visita d'Amades per aquestes terres, però, és l'article «L'excursió per l'Ebre», publicada en el mateix noticiari, que relata l'excursió de trenta excursionistes els dies 19 i 20 de maig de 1918 seguint aquest itinerari: Barcelona, Reus, Salou, Reus, Móra la Nova, Móra d'Ebre, Miravet, Benifallet, assut de Xerta-Tivenys, Tortosa i Barcelona.
En aquesta crònica, encara que descriu, per exemple, la indumentària dels habitants de Benifallet o parla de les "extravagants llegendes" que conten elsllaüters sobre les muntanyes que envolten el riu, hi predomina l'admiració pel paisatge riberenc.9
En resum, com bé diu Vilar (2003: 48), "l'exploració de la Terra Alta per part deJoan Amades fa la impressió que no fou sistemàtica com ho foren altresrecerques o campanyes dutes a terme, conjuntament amb el mestre Joan Tomàs, a càrrec de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC). Però dit això, també hi he d'afegir que encara que la recerca no fou sistemàtica, el conjunt de les informacions que Joan Amades aporta sobre la Terra Alta és molt ric i variat". Fora de la Terra Alta, en canvi, Amades sí que va fer recerques per encàrrec de l'OCPC. La més ben documentada i estudiada és la que va fer a Tortosa i Aldover al mes de maig de 1921, en la primera missió que van fer conjuntament Joan Amades i el mestre Joan Tomàs.10 M. Carme Queralt, en un article publicat recentment, comenta amb detall les set pàgines de l'apartat titulat "Dia 1 de maig. Excursió a Aldover" (p. 112-119), en què Amades descriu la llarga sessió de treball que van fer aquell dia amb el gaiter Jaume Blanch Gelabert, lo Xato.11
De la resta de recerques que van fer Joan Amades i Joan Tomàs per a l'OCPC, caldria comprovar quines altres poblacions van visitar.12
Com ha dit Vilar (68), "cal continuar aquesta recerca perquè l'obra de Joan Amades és tan extensa que ben segur encara s'hi poden trobar notícies ampliades sobre aquesta comarca, especialment vinculades als aspectes més familiars".


1 Vilar (2003: 49): Aquesta és l'estada a Bot i a la Terra Alta més documentada que tenim per ara. Ben segur que de gran faria diverses estades, per tota la informació i profit que en va obtenir però, ara per ara, no l'hem trobat. (Nota 10): El Sr. Francesc Morelló Boix i la seva família, de Bot, emparentats amb Joan Amades, posseeixen documentació gràfica que testimonien algunes de les seves estades a casa seva amb la seva esposa i cunyada. Caldrà fer recerca a partir d'aquesta família per a obtenir més informació.

2 Veg. Folklore de Catalunya, 1: Castell d'Aucalà, n.º 1843. Sobre el seu pare, veg. també Folklore de Catalunya, 3, pàg. 7, 619, 624 i 814-815.
 
3 Veg. Vilar (2003: 54, nota 23).

4 Si ens atenem als cognoms dels informants que em citat fins ara, és possible que també fossen parents seus Andreu Vinyals i Barrobés, de Bot, Teresa Barrobés, de Tortosa, i Joan Alcoberro, de Xerta; i també Miquel Barrobés, músic de Bot, autor d'algunes transcripcions musicals del Costumari català. 5 Segons Vilar (2003: 51), "és possible que [...] fos entrevistada a Barcelona mateix".

6 Veg. Joan Amades. Castells llegendaris de la Catalunya Nova. Barcelona: Neotípia, 1934. Ed. facsímil: Tarragona: El Mèdol, 2008, nota 26, p. 50.

7 Veg. Massot i Muntaner, Josep. "Folklore de Catalunya", Estudis Romànics, VII, Barcelona, 1959-1960, p. 194-197).

8 Moret, Hèctor. "La cultura popular (literatura i costumari) de l’Aragó catalanòfon contenguda en diverses obres lexicogràfiques i folklòriques", Sorolla’t, 10 (juliol 1995). [En línia:] <http://www.matarranya.com/ascuma/Sorollat/moret.html>.
 
9 Joan Amades. "L'excursió per l'Ebre", Noticiari mensual de la secció d'Excursions, núm. 40 (agost de 1918). Barcelona: Ateneu Enciclopèdic Popular, p. 208-211. A les pàg. 149-151 es va publicar el programa previst. Amades acaba l'article amb aquest paràgraf: "La sensació de bellesa sentida durant el trajecte per l'Ebre és d'aquelles que difícilment s'obliden, per anys que passin, i que un recorda amb goig quan en els moments de satisfacció hom passa balanç de les hores ben viscudes".

10 La memòria d'aquesta recerca ha estat publicada amb el títol "Missió de recerca de música instrumental i cançons realitzades per Joan Tomàs i Joan Amades a diversos indrets del 13 de febrer al 29 de maig de 1927", dins Massot i Muntaner, Josep (dir.). Materials de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials. Memòries de missions de recerca. Volum VIII. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998.

11 Queralt Tomàs, M. Carme (2009). "La dolçaina: estudis i reculls dels cronistes, etnòlegs, folkloristes i músics catalans del tombant dels segles XIX i XX", Recerca, 13, p. 149-176. Al vol. 2, p. 1343-1344, del Folklore de Catalunya, apareix amb el nom de Tio Jaume, d'Aldover, 1925, data que no concorda amb la de la missió.

12 Per exemple, en el manuscrit de la Memòria de la missió per a la recerca de música instrumental amb Joan Tomàs, pel Camp de Tarragona, la Teiosa, el Gironès, la Ribera de l'Ebre, el Ripollès, la Selva i Pla de Barcelona, 1928-1929, citat a la bibliografia del vol. 2, p. 1348, del Folklore de Catalunya.