1. El folklore de Catalunya

 

Folklore de Catalunya (1950-1969) és una de les obres magnes de Joan Amades. Editada en tres volums, per l'Editorial Selecta a la col·lecció Biblioteca Perenne, és unaobra d'unes 4.000 pàgines que recull rondalles, llegendes i tradicions (vol. 1), cançons,refranys i endevinalles (vol. 2) i costums i creences (vol. 3).


Informants
En aquest treball recollim les aportacions d'informants de les quatre comarquesde les Terres de l'Ebre, del Matarranya i de Mequinensa. No recollim lescomarques del Maestrat i Ports perquè no n'apareix cap informant.


Les poblacions dels informants són les següents: Bot, Prat de Comte i Vilalbadels Arcs (Terra Alta); Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre); Alcanar, Mas de Barberans, la Sénia i Sant Carles de la Ràpita(Montsià); Aldover, Tortosa i Xerta (BaixEbre); Fórnols (Matarranya), i Mequinensa (Baix Cinca). Hi ha també una informant de la Ribera de l'Ebre, denominació que correspon més aviat a la
comarca actual de Baix Ebre que no pas a la Ribera de l'Ebre.


Els informants d'aquestes localitats que apareixen en els dos primers volums del Folklore de Catalunya són els següents:


TERRA ALTA


 
Bot:
Blai Amades i Barrobés, de Bot, sovint citat com "el nostre pare", és a dir, pare de Joan Amades, de qui recull tretze tradicions, una llegenda, quinze rondalles i dos cançons.

Citat al vol. 1, p. 1545: Pare nostre, serraller, resident a Barcelona des de molt infant.Molt aferrat a l'agre de la terra, però no havia retingut gaire del saber tradicional de tema explicatiu.

Veg. també Folklore de Catalunya, 3, pàg. 7, 619, 624 i 814-815.


Baltasara Barrobés i Llopis, de Bot, citada en alguna ocasió com "la nostra àvia", és a dir, àvia d'Amades, de qui recull una tradició i onze cançons del conreu de la mel.

Citada al vol. 1, p. 1546: Àvia paterna. Analfabeta i posseïdora d'una vasta cultura tradicional; entesa i pràctica en totes les arts populars femenines de caient rural i bona consellera, perquè tenia un clar judici, bon seny i recte sentir.


Rosa Mulet, de Bot, citada també com Rosa Xerraire del Calvo, de qui recull sis
tradicions els anys 1910-1911 i 1918, dos rondalles els anys 1918 i 1922, i dos
cançons d'encantament l'any 1918.

Citada al vol. 2, p. 1342: Rosa Xerraire del Calvo, de Bot. Analfabeta, pagesa. Gran cantadora i narradora de rondalles, posseïdora d'un gran cabal de cultura de diverses espècies tradicionals i gran parladera, fins al punt d'ésser-li aplicat el qualificatiu que la personalitza. 1918.
Citada al vol. 1, p. 1550: Rosa Mulet, de Bot. Coneguda per la Rosa Xerraire. Analfabeta. Coneixia molta literatura tradicional, especialment contarelles. D'uns 60 anys (1918). D'aquesta informant hi ha una notícia curiosa a la Introducció del vol. 2, p. 78, del Folklore de Catalunya. Vilar (50, nota 14).
Coco Briets, de Bot.
Citat al vol. 2, p. 1334: Analfabet. Pagès. Coneixa un bon repertori de tonades de treballada agrícola, 1918.
Coco Cabossa, de Bot.
Citat al vol. 2, p. 1334: Analfabet. Pagés. Mestre de podadors i esporgadors; cantava un bon repertori de cançons pròpies de feines agrícoles amb textos de corrandes castellanes. 1918.
Coco Campà, de Bot.
Citat al vol. 2, p. 1334: Analfabet, pagès. Cantava bona cosa de cançons de treballada, amb tonades rítimiques molt interessants i amb lletres de corrandes de jota en castellà. 1918.
Coco Moixoner, de Bot.
Citat al vol. 2, p. 1334: Analfabet. Pagès. Cantava bona cosa de cançons de treballada agrícola amb textos castellans. 1918.
Coco Xerels, de Bot.
Citat al vol. 2, p. 1334: Pagès. Analfabet. Cantava força tonades de feines de l'art de la terra. 1918.
Joan Fabregat, manobre, de Bot, de qui recull dos cançons l'any 1922.

Lo Manset, de Bot.
Citat al vol. 2, p. 1338: Analfabet. Pagès. Cap de colla, de segadors, havia voltat gran part de la Terra Alta, del Parrissal, del Matarranya, dels Monegros, del Mestrat, del Millars i del massís de Caro i del Montciar (sic: Montsià), comandant colles de segadors. Sabia molt bé els costums de la transhumància agrícola i coneixia un vast repertori de cançons de segar i de batre. D'uns 80 anys. 1918.
Pabota, de Blai, de Bot.
Citada al vol. 2, p. 1340: Analfabeta, pagesa. Cantava bona cosa de cançons de dansa i de representacions de carnestoltes i de messes, veremes i collita d'olives. 1918.
Roc del Piulo, de Bot.
Citat al vol. 2, p. 1342: Analfabet. Pagès. Cantava un vast (sic) repertori de cançons de treballada agrícola amb textos castellans. 1918.
Tia Mústia, de Bot.
Citada al vol. 2, p. 1343: Analfabet. Pagesa. Cantava tonades de tasca agrícola. 1918.
Tia Parraia, de Bot.
Citada al vol. 2, p. 1343: Analfabeta. Pagesa. Cantava cançons de dansa. 1918. Tia Xerels, de Bot, p. 1343. Cantava bona cosa de cançons de dansa i de treballada mig en català mig en castellà. 1918.
Andreu Vinyals i Barrobés, de Bot, de qui recull una llegenda l'any 1925.
Citat al vol. 2, p. 1345: Cantava cançons de tasca agrícola. 1924. Rosa Xerraire del Calvo, de Bot. Veg. Rosa Mulet.
Xima del Manso, de Bot.
Citada al vol. 2, p. 1345: Analfabeta. Pagesa. Cantava bona cosa de cançons de treballada agrícola i de dansa. 1918.
Prat de Comte:

Vicenç Amades i Alcoberro, de Prat de Comte, de qui recull vint-i-quatre tradicions
els anys 1916 i 1918-1921, nou llegendes els anys 1911 i 1918, disset rondalles els
anys 1918 i 1922 i tretze cançons els anys 1915, 1918 i 1920, vuit de les quals són
cançons d'encantament.
Citat al vol. 2, p. 1331: Oncle petit nostre. Pastor, bosquerol i mariner. Havia exercit i practicat tots els oficis de bosc i de mar, havia navegat amb tots els vents i per totes les mars, corregut a peu la Península i gran part del migdia de França i d'Itàlia. Personatge folklòric de primer rengle i de gran força, posseïdor d'un cabal de coneixements de cultura tradicional imponderable dins d'una profusa varietat d'ordres, i, això no obstant, era eixut per a la cançó. Sabia poques cançons, no cantava gaire, entonava malament i en boca seva les cançons perdien i degeneraven, contràriament a com passava amb les espècies orals narratives que millorava i embellia amb abundor de detalls. Poques cançons li havem recollit.
Citat al vol. 1, p. 1545: Oncle nostre. Analfabet. Encarnava valors tradicionals de tot ordre, que vivia i practicava amb tota intensitat, tant dins del pla material com espiritual. Malgrat el seu analfabetisme, era un savi dins el sentit primitiu del concepte. Fou pagès entès, pastor competent i practicà tots els oficis de bosc, carboner, llenyataire, escorçaire, pegaire, guicaire i calcinaire. Durant molts anys féu de traginer i menà uns captaires tranhumants amb els quals seguí gairebé tota la Península. També capitanejà una colla de segadors, amb la qual seguí les contrades bladeres del Baix aragó i les Riberes del Matarranya i de l'Ebre, els cims del Parrissal, el Priorat, el Pla de Tortosa, el Mestrat, el Millars i el Montsià. Traslladat a Barcelona, es dedicà als oficis de mar i durant molts anys féu de pescador i de mariner. Viatjà per totes les mars i naufragà tres vegades. Entre els oficis de port era conegut per en Maiet, i a la Barceloneta, entre mariners i pescadors, el coneixien per en Mitja Lluna. Era de dienda fàcil i bon parlador. On era ell aviat s'aixecava conversa, i d'ací que hagués parlat i fet parlar molt i hagués assimilat idees i elements de tots els ambients en què havia viscut.
Teresa Amades i Alcoberro, de Prat de Comte, de qui recull una tradició l'any 1918 i cinc rondalles els anys 1911 i 1918.
Citada al vol. 1, p. 1545: Analfabeta. Coneguda per la Teresa de Blai; pagesa.
Clara Alcoberro i Boix, de Prat de Comte, de qui recull dos tradicions els anys 1918 i 1924, quatre llegendes l'any 1918 i cinc rondalles els anys 1910, 1918-1919 i 1920.
Citada al vol. 1, p. 1545: Coneguda per la Clara de Blai. De vers 80 anys (1922).
Teresa Boix, de Prat de Comte, de qui recull dos tradicions els anys 1918 i 1921.

Coco Meix, de Prat de Comte.
Citat al vol. 2, p. 1334: Cantava corrandes de dansa i cançons curtes de treballada. 1918.
Vilalba dels Arcs:

Macària Llop, de Vilalba dels Arcs, de qui recull dos cançons els anys 1918 i 1922, apreses a l'asil de ceguetes de Sant Llúcia de Barcelona.
Citada al vol. 2, p. 1338: Mig cega, de petita havia estat asilada a l'Asil de Santa Llúcia de Barcelona, on aprengué a cantar. Coneixia un bon repertori de cançons, especialment religioses, que cantava afinadament i amb bona veu. D'uns 45 anys 1918.
Amat Serra, de Vilalba dels Arcs, de qui recull una rondalla l'any 1922.
Citat al vol. 1, p. 1552: Amat Serrat. De Vilalba dels Arcs, a la Terra Alta. Vigilant conegut per l'Amadu de les Claus. D'un 50 anys (1922).
 
RIBERA D'EBRE
 
Móra d'Ebre:
Agustí Fontanet, de Móra de'Ebre, de qui recull tres tradicions i tres llegendes els anys 1930 i 1935.
Citat al vol. 1, p. 1548: Analfabet, baster, molt coneixedor de les tradicions de la Conca de l'Ebre (1935).
 
MONTSIÀ
 
Alcanar:
La Secretària d'Alcanar, d'Alcanar, de qui recull cançons de festa major i cançons de ronda l'any 1930.
Citada al vol. 2, p. 1343: D'uns 30 anys. Sabia cançons de pandero i de ronda. 1930.
Mas de Barberans:
Pere Lleixà, de Mas de Barberans, de qui recull una tradició l'any 1915.
Citat al vol. 1, p. 1549: Analfabet. Hospitaler. De 50 anys (1918).
la Sénia:
Joan Escuin, de la Sénia, de qui recull una llegenda l'any 1918.
Citat al vol. 1, p. 1547: Ferrer (1918).
Sant Carles de la Ràpita:
Jaume Vila, traginer de sal, de Sant Carles de la Ràpita, de qui recull una cançó l'any 1922.
 
 
BAIX EBRE
 
Aldover:
Tio Jaume, d'Aldover, a la ribera de l'Ebre, de qui recull cançons d'Advent i Nadal l'any 1925.
Citat al vol. 2, p. 1343-1344: Grallaire i camperol. Analfabet de lletra i de nota. Sabia molta música, danses, representacions i cançons d'escassa valor. D'uns 70 anys. 1925.
Tortosa:

Teresa Barrobés, de Tortosa, de qui recull una llegenda l'any 1911
la Teresa del Ferro, de Tortosa, de qui recull dos cançons d'encantament els anys 1908 (sic?) i 1918.

Joan Morelló, llaguter, de Tortosa, de qui recull un romanço l'any 1931.

Josepa Mulet, de Tortosa, de qui recull una rondalla l'any 1922.
Citada al vol. 2, p. 1339: Analfabeta. Cantava bona cosa de cançons curtes i corrandes. D'uns 60 anys. 1922.
Citada al vol. 1, p. 1550: De Tortosa. Analfabeta. De vers 80 anys (1922).
Pere Mulet, de Tortosa, de qui recull una rondalla l'any 1935.

Teresa Mulet, de Tortosa, de qui recull dos rondalles l'any 1922.

Xerta:
Joan Alcoberro, de Xerta.
Citat al vol. 1, p. 1545: De 50 anys (1922).
Xertolí, de Xerta, de qui recull una llegenda l'any 1911.

Ribera de l'Ebre:
Teresa Monjo, la Tripis-Trapis, de la Ribera de l'Ebre, de qui recull sis rondalles l'any 1922 i una cançó d'encantament l'any 1918.
Citada al vol. 2, p. 1339: Analfabeta. Recollidora de papers. Coneguda per "la Tripis-Trapis". D'uns 80 anys. 1922.
Citada al vol. 1, p. 1550: íd.
 
MATARRANYA
 
Fórnols:
Timotea Blanc, de Fórnoles, de qui recull una cançó d'encantament l'any 1922.
Citada al vol. 2, p. 1332-1333: Hospitalera. Analfabeta. Sabia moltes cançons, especialment religioses, que cantava de manera descolorida i pesada, sense aire ni relleu. D'uns 51 anys. 1918.
 
BAIX CINCA
 
Mequinsensa:
La Bastera, de Mequinença (sic).
Citada al vol. 2, p. 1332: Sabia unes quantes cançons de ronda. 1931.
Antoni Mauri, de Mequinença (sic).
Citat al vol. 2, p. 1339: Mestre de carros. D'uns 50 anys. 1922.
Citat al vol. 1, p. 1549: íd.
Jordi Mestre, de Mequinença (sic).
Citat al vol. 2, p. 1339: Llaguter. Sabia cançons de sirga i de dalí de menar embarcacions a la sirga estirant-les corrent amunt des de la riba. D'uns 30 anys. 1930.
 
 
 
Bibliografia

En la bibliografia del vol. 1 (1950), dels folkloristes de les Terres de l'Ebre només trobem citat Enric Bayerri (Refraner català de Tortosa, 1936).

En la bibliografia del vol. 2, trobem també Enric Bayerri (Refraner català de Tortosa, 1936), citat la bibliografia del refranyer; Joan Moreira (Recull de cançons de Tortosa, 1906. Ms.; i [Del] Folklore Tortosí, Tortosa, 1934), citat a la bibliografia del cançoner, i diversos treballs de Felip Pedrell.

A més a més, també podem identificar treballs que recullen material de la nostra zona i dels voltants. Al vol. 2, a part dels reculls de geografia folklòrica de Sanchis Guarner, destaquem els treballs de Cels Gomis (Tradicions faveroles, "Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya", vol. II, Barcelona, 1892; Follies particulars de Fraga, de Mequinença i de Tortosa, "Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya", vol. VII, Barcelona, 1897) i de Josep Teixidor (Danses religioses de Moià, de Morella i d'Olot. Ms.), per posar dos casos.