Un record dels seus temps d'escola?
- Són molts els records que tinc de l'escola, atès que l'escolarització inclou pràcticament tota la infantesa, però si n'he d'esmentar un diré que recordo amb molt d'afecte la bona lletra del meu mestre, tan clara i elegant, necessària en uns temps on tot quedava reflectit a la pissarra de l'aula; era una lletra que contrastava amb la migradesa de mitjans de què disposava l'escola, situada als baixos del mateix vell edifici de l'ajuntament. Penso que malgrat els avenços tècnics no s'hauria de perdre el gaudir d'una lletra clara per a la comunicació escrita; és una qüestió estètica i de facilitació de la comunicació interpersonal.

Quin personatge del món de l'educació l'ha influït més?
- No crec que pugui identificar un personatge concret perquè no em considero deixeble de ningú. Amb tot, si he d'esmentar dues persones que, ja situat en el camp professional, m'han influït de manera considerable donaré els noms de Josep Pallach i d'Octavi Fullat. Considero que ambdós, encara que amb diferències evidents entre ells, han estat sempre honestos amb les seves propostes acadèmiques i coherents amb el seu comportament personal, la qual cosa és la base de tota projecció formativa sobre els altres

Citi'ns ara un personatge històric pel que senti una especial predilecció
- Encara que ja molt allunyat dels nostres temps, sempre he sentit respecte i admiració per Sòcrates, crec que encarna l'esperit del mestre proper i coneixedor personal de l'alumne, encara que la seva figura no sigui extrapolable als nostres temps, en què l'educació no és un dret exclusiu de certs grups socials i ha d'arribar a tothom. Però a banda de la dimensió educativa, Sòcrates representa la independència de judici, no alineat amb els interessos partidistes, i també representa l'actitud crítica vers la política i la societat quan no es regeixen pels principis morals.

Un encert de l'educació actual?
- L'encert principal de l'educació actual és la seva generalització d'una banda i la seva personalització per una altra. Els alumnes no es tracten en abstracte sinó des de la seva personalitat diferenciada per així obtenir els màxims resultats de cadascun d'ells, mentre els beneficis de l'educació arriben a tothom. Considero que aquesta és la perspectiva que mai hauria de perdre de vista el nostre sistema educatiu, la generalització és una responsabilitat de les institucions socials, la personalització és responsabilitat de l'actuació pedagògica dels docents.

I, una mancança?
- Entenc que encara és una mancança la formació inicial del professorat. En el cas de l'educació infantil i primària, perquè és insuficient atesa la complexitat de l'educació actual. En el cas de la secundària, perquè encara es considera la preparació en continguts científics com la dimensió principal de la formació, quan el més necessari és una formació psicopedagògica profunda, sobretot quan els continguts cada vegada són més a l'abast de tothom gràcies a la societat de la informació i en canvi educar adolescents és una tasca dura que requereix molts esforços i molta preparació específica.

Quin ha de ser per a una escola l'element més irrenunciable?
- La convivència, tant entre l'alumnat com entre els altres sectors de la comunitat educativa, docents, pares/mares, personal d'administració i serveis, etc. L'escola ha de preparar per viure en una societat convivencial i això solament s'aconsegueix si ella mateixa n'és un exemple permanent.

Considera certa l'opinió que, en conjunt, moltes famílies han desertat de la responsabilitat en l'educació dels seus fills?
- Si per educar entenem el marcar límits, el dir que no en certes ocasions, el dedicar temps per dialogar i conviure, el mostrar la importància del compromís personal en les decisions, etc., no hi ha dubte que moltes famílies hi han renunciat. El desenvolupament econòmic generalitzat entre nosaltres que garanteix l'alimentació, el vestir i la protecció dels fills sembla que ha instal·lat la creença que la resta és cosa de l'escola, quan sabem prou bé que l'escola sola no pot substituir l'educació familiar i menys encara si es produeix contraposició de models.

Què es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització obligatòria amb èxit?
- Si els podem garantir el domini d'unes competències bàsiques i els podem infondre el desig d'aprendre, això no ha de ser obstacle per recuperar al llarg dels anys posteriors el camí del saber. Això és més important que la simple sortida vers el camp laboral, forçosament poc qualificat, perquè avui, i més en el futur, no hi ha possibilitat de treball qualificat sense formació. Les rutines les fan les màquines i els qui fan anar les màquines han d'estar preparats. La "sortida" vers el món del treball no és cap sortida, és un carreró tancat si no s'acompanya de formació, per tant, aprendre és una exigència per a tots, dins i fora de l'escola.

Quina opinió li mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?
- Crec que poden ser un lloc bàsic de trobada per a l'intercanvi d'experiències i per a l'organització de grups d'innovació. Alhora, la seva aportació de recursos didàctics als centres ha de ser un factor estimulant per a l'actualització formativa dels docents.

Quin paper han de jugar les tecnologies de la informació a l'escola?
- La mateixa que juguen en la vida quotidiana. Si l'escola ha de preparar per a la vida on són presents en totes les seves dimensions: informació, oci, organització, feina, etc., l'escola les ha de fer servir igualment perquè són elements quotidians dels nostres temps

Com es pot fer possible el concepte "L'educació al llarg de la vida"?
- Pel que fa a l'escola, de la manera que ja he comentat abans: garantint el domini dels coneixements instrumentals bàsics, aquells que permeten seguir aprenent de manera significativa i consistent i també amb la instauració del desig d'aprendre, de la curiositat i la inquietud per continuar formant-se. Fora de l'escola ha de ser el lloc de treball el punt de referència per continuar aprenent de manera que la formació es vinculi amb la feina. Finalment, el context social, organitzat en forma de població o barri ha de tenir ofertes i ambient estimulant per a les vivències culturals. Hem d'afegir, com a denominador comú, que l'educació al llarg de la vida no es pot veure com l'equivalent a una escolarització permanent, sinó que les eines i situacions d'aprenentatge han de ser diverses i personalitzades.

Considera que els mitjans de comunicació, especialment la televisió col.laboren en l'educació general de la població?
- És massa fàcil desautoritzar de manera global la televisió, a la qual s'ha considerat culpable de la "mort de la infància", si bé és indubtable que hi ha programes especialment negatius i contraposats als valors que defensa l'educació. Els estudis demostren que els efectes de la televisió, com els de la premsa i els altres mitjans de comunicació, depenen bàsicament de la maduresa personal i del grau de preparació dels receptors, per tant, atès que els mitjans de comunicació són part inherent dels nostres temps, més que combatre'ls l'escola ha de preparar per a fer-ne un ús conscient i profitós. D'altra banda, avui el pes de la televisió ha disminuït entre els infants i joves en benefici d'altres mitjans com l'ordinador i els jocs electrònics, que plantegen una problemàtica diferent.

Què es més important, preparar els alumnes pel futur o preparar el futur per als alumnes?
- La pregunta juga amb una suposada dicotomia quan en realitat es tracta de dues perspectives d'una mateixa qüestió. El futur el construïm entre tots, no ens ve donat com un fatalisme. Hem de preparar els alumnes perquè siguin actius en la construcció del seu futur. Això suposa analitzar tendències i reforçar la convicció que res és inevitable si hi ha voluntat de canvi. Alguns canvis desitjables no seran a les seves mans, però sí que és a les mans de cadascun el no deixar-se arrossegar per corrents no desitjables. Ser una persona conscient i responsable suposa estar un xic "inadaptat" respecte del'entorn, perquè solament qui té un cert descontentament buscarà camins de millora; la simple adaptació suposa submissió.

Un llibre?
- Sincerament em resulta difícil respondre aquesta pregunta. Amb tot, vull esmentar un llibre vivencial i novel·lat de l'escola religiosa dels anys cinquanta-seixanta d'un col·lega pedagog, José Manuel Esteve, titulat El árbol del bien y del mal. Crec que il·lustra bé l'escola d'una època sortosament superada i ens evidencia els canvis que s'ha produït al sistema educatiu dels nostres temps.

Una cançó?
- Ho sento, perquè semblaré nostàlgic, però encara considero vigent l'Estaca d'en Lluís Llach.

Una pel.lícula?
- Em limitaré a esmentar una de les últimes que he vist, Los lunes al sol (2002) de Fernando León de Aranoa. Em sembla realista i desmitificadora d'una certa imatge de la societat pretesament opulenta i sense problemes que ens volen vendre des de certs poders polítics.

Un paisatge?
- N'he vist uns quants d'arreu del món que recordo amb afecte i admiració, però em quedo amb un vinculat a la meva infància: la vista sobre el riu Segre des de la casa on vivia a Térmens (La Noguera). Ara la vista no és la mateixa, però aleshores era una manifestació de natura integrada per aigua corrent, boscos i conreus que em feien sentit vinculat a la terra que trepitjava.

Un desig per a l'escola del futur?
- Que sigui capaç d'integrar la diversitat sense renunciar a cap dels principis morals que fan progressar la humanitat. Que en el cas de Catalunya s'arreli profundament al país i treballi perquè les futures generacions l'estimin, sense nostàlgies del passat, però amb la força de convicció que dóna l'estimació a la pròpia pàtria - terme, sembla, poc emprat en alguns contextos -. Finalment, que es mantingui ferma en les seves conviccions malgrat que hagi d'anar contracorrent en moltes ocasions; solament així preparà per no deixar-se arrossegar pels corrents alienadors que ens envolten arreuv