En conseqüència, l'objectiu d'aquesta pràctica és, per una banda, conèixer els diferents tipus de formats gràfics i la seva utilitat i per altra comprendre el  concepte de profunditat de colors i com canviar aquesta profunditat en les imatges amb l'ajut del Gimp.
 

 Els gràfics d’ordinador s’agrupen en dues grans tipologies de formats:

• Gràfics vectorials
  
• Els fitxers de gràfics vectorials contenen un conjunt d'instruccions (vectors). Aquests vectors descriuen les dimensions i formes de cada línia, cercle, arc o rectangle que fa el dibuix. Quan la imatge es visualitza, el programa llegeix aquestes instruccions i reconstrueix les formes i els colors per representar-los a la pantalla.
  
• L’avantatge principal dels gràfics vectorials és que cada peça de la imatge pot ser manipulada separadament. És possible moure objectes individuals al voltant de la pantalla, i allargar-los, rotar-los, duplicar-los o introduir una distorsió. També cal tenir en compte que al modificar la mida de les imatges aquestes no perden definició (en canvi, els bitmaps sí), i a més, els fitxers tenen una mida compacta.
  
• El principal desavantatge d’aquest format és que les imatges, com més complicades són, l'ordinador triga més temps a calcular-les i, per tant, a representar-les.
  
• Formats: CDR, DXF 
  
• Eines: Corel Draw, Illustrator, Freehand... 
  
  
• Mapes de bits (bitmaps) 
  
• Els bitmaps estan compostos d'un conjunt de bits en la memòria de l'ordinador que defineixen el color i la intensitat de cada píxel d’una imatge. Un píxel és cada una de les caselles o cel·les en què es pot descompondre una imatge digital. Els bitmaps són típicament usats per reproduir imatges que contenen molts detalls, ombres i colors: fotografies, negatius de pel·lícules i altres il·lustracions.
  
• Les eines usades per crear bitmaps són els editors gràfics, que permeten pintar píxel a píxel amb el color adequat.
  
• Els gràfics bitmap normalment requereixen més espai de disc que els gràfics vectorials, el motiu és que els bitmaps contenen informació específica sobre cada píxel representat a la pantalla. 
  
• Formats: BMP, PCX, JPG, TIF, GIF... 
  
• Eines: Gimp, Paint Shop Pro, Photoshop, Paintbrush... 
  

La profunditat de color es refereix a la quantitat de bits que necessita cada píxel per guardar informació de la imatge. Actualment, gràcies a l'avançada capacitat gràfica de les targetes de vídeo dels ordinadors, quasi totes les imatges són del tipus tot color o també anomenades true color (color vertader), això vol dir que per cada píxel es necessiten 24 bits, o el que és el mateix, 3 bytes, (8 bits corresponen a 1 byte), 8 bits per cada canal de color RGB "Red, Green, Blue" (RVA: vermell, verd, blau).

Com més profunditat de colors tingui una imatge millor es veurà, però més espai ocuparà en la memòria i, per tant, en el vostre disc. Aquí teniu un exemple de la mateixa imatge en tres profunditats diferents:

16 milions de colors, 45 Kb	256 colors, 15 Kb	16 colors, 7'5 Kb

És recomanable que l'escriptori del vostre sistema estigui configurat amb una profunditat de color de 24 bits o més, per tal d'evitar problemes amb la visualització d'imatges amb molts colors, com per exemple, les fotografies. Els usuaris de Windows podeu comprovar la profunditat de color fent clic damunt l'escriptori amb el botó secundari del ratolí i anant a Propietats - Configuració. En altres entorns operatius, comproveu la configuració del sistema de gràfics.

Un detall important és que algunes de les opcions de retoc d'imatges com poden ser alguns filtres i efectes, sols funcionen si les imatges estan amb una profunditat de 16 milions de colors o, el que és el mateix, imatges true color (24 bits). També és necessari treballar amb gràfics de 24 bits per poder treballar en capes (veure pràctica 4).

L'objectiu d'aquesta pràctica és aprendre diversos fonaments bàsics de les imatges digitals.

• Canviar el format de la imatge
• Modificar la profunditat de colors
• Modificar la mida d'una imatge

Els fitxers gràfics tenen un format definit en la seva extensió (BMP, GIF, JPG...). Cada extensió implica un sistema d'emmagatzematge concret de la imatge que comprèn, sobretot, el nombre de colors i la compressió o no de les dades del fitxer.

Amb el GIMP és molt fàcil convertir fitxers gràfics d'un format a un altre. Això té per finalitat aconseguir unes millores en el fitxer: ocupar menys espai de disc, canviar la profunditat de colors de la imatge, aconseguir un format per a un determinat programa... Però el canvi de format sol tenir un inconvenient a vigilar: la pèrdua de qualitat de la imatge.

• Obriu en el GIMP el fitxer japo.jpg, que és a d125\d125m2\japo.jpg. És un fitxer amb format comprimit JPG, però amb molt poc grau de compressió.
  
• Aneu a Visualitza | Finestra d'informació. Surt una finestra d'informació sobre el fitxer obert. Observeu la informació que dóna a General.

Per convertir a fitxer BMP:

• Seleccioneu la imatge japo.jpg. Aneu a Fitxer | Anomena i desa... . A la part mitjana de la finestra, cliqueu a sobre del signe + que hi ha a l'esquerra de Selecciona tipus de fitxer. Seleccioneu a Tipus de fitxer l'opció Imatge BMP de Windows i Extensions bmp. Automàticament que trieu el tipus de fitxer, el camp Nom de la part superior de la finestra s'actualitza del format anterior (japo.jpg) al que heu triat (japo.bmp). Cal que seleccioneu la vostra carpeta de treball a Desa en una carpeta. Premeu sobre el botó Desa i farà la còpia amb el nom japo.bmp.

Per convertir a fitxer GIF:

• Seguiu els mateixos passos que al punt anterior, però al desplegable Selecciona tipus de fitxer (Per extensió), seleccioneu a Tipus de fitxer Imatge GIF i Extensions dif. Automàticament que trieu el tipus de fitxer, el camp Nom de la part superior de la finestra s'actualitza del format inicial (japo.jpg) al que heu triat (japo.gif). Cal que seleccioneu la vostra carpeta de treball a Desa en una carpeta
  
  
  
  Aquest format només és possible en una imatge d'escala de grisos o indexada, raó pe la qual GIMP ha d'exportar la imatge abans de poder desar-la com a gif. L'exportació us ofereix dues possibilitats, convertir-la a indexada o convertir-la a escala de grisos. Trieu la primera.
  
  
  
  Ara un sortirà la finestra Desa en format GIFque us permetrà inserir un comentari del GIF o que el GIF sigui entrellaçat. Aquesta darrera opció es fa servir quan la imatge està destinada a un espai web i facilita que es carregui més ràpidament en el navegador d'internet. Deixeu desactivada l'opció Entrellaça, afegiu un comentari i cliqueu a D'acord.
  
  

Per convertir a fitxer JPG més comprimit:

• El fitxer japo.jpg ja té un format comprimit JPG. Si tingués un altre format i volguéssiu passar-lo a format JPG caldria seguir les mateixes passes anteriors però a l'apartat Selecciona tipus de fitxer (Per extensió) caldria tornar a seleccionar Imatge JPEG a Tipus de fitxer.

• Surt la finestra Desa com a JPEG. Desplaceu el cursor de Qualitat fins un valor més alt, per exemple 95. Podeu previsualitzar el resultat en una finestra d'imatge. Observeu l'explicació que dóna a sota la barra de compressió. Feu D'acord.
  
  
  

Obriu tots els fitxers que heu creat, junt amb l'original, en el GIMP. Observeu-ne les diferències visuals. La qualitat és prou bona, fins i tot la del fitxer amb més compressió (japo2.jpg). Els més comprimits poden servir per inserir en un treball del Writer, en una presentació de l'Impress i per enviar-los per correu electrònic Si la seva finalitat només és imprimir-los, després sí que cal buscar una qualitat més alta, d'acord amb la impressora de què disposeu.

Per comprovar la mida dels nous fitxers, podeu fer-ho des de l'Explorador de fitxers del vostre entorn operatiu:

Hi ha la possibilitat de reduir els colors d'una imatge i, en conseqüència, de reduir el pes del fitxer:

• Obriu el fitxer japo.jpg. A la informació sobre el fitxer, Visualitza | Finestra d'informació, a Profunditat visual s'indiquen els colors que té la imatge (24 milions de colors).

• A la finestra de Posterize dins el menú Eines | Eines de color trobareu que hi ha 256 nivells de posterització (reducció del nombre de colors).
  
  
  
  Si desplaceu el cursor de nivells de posterize fins a 8, par exemple, i teniu activada la previsualització, us adonareu ràpidament de com influeix sobre la definició del color a la imatge. Deseu la imatge, en format JPEG, amb el nom japo3.jpg.

Podeu comprovar la mida dels nous fitxers des de l'explorador de fitxers del vostre entorn operatiu:

Per a aquesta pràctica podeu fer servir la imatge carrilet_nuria.jpg que es troba a la carpeta fitxers.

• Obriu el GIMP i obriu la imatge anterior.
  
• Accediu a l'opció Escala la imatge... del menú Imatge.
  
  
  
  Us mostra la finestra següent:
  
  
  
  En aquesta finestra observem a la part superior, a l'esquerra, el nom, i a la dreta, la miniatura de la imatge. Separat d'aquesta capçalera, hi ha el contingut de la finestra format per: Mida de la imatge, Resolució i Qualitat.
  
  A Mida de la imatge trobem una part superior a la qual podem expressar les noves mides de la imatge i a la part inferior podrem expressar la seva resolució. Amb aquest mètode de modificació de la mida de píxels, el GIMP duplica o elimina píxels amb la finalitat d'obtenir l'amplada i l'alçada desitjades d'una imatge. Us permet modificar les dimensions de la imatge, deixant a la vostra elecció la manera de mesurar la imatge en: píxels, percentatge, polzades, mil·límetres, punts, piques i altres unitats. Hem de vigilar de no "deformar" la imatge; caldrà vigilar l'aspecte de la icona que apareix a la dreta de les mides de la imatge:

	Icona d'una cadena amb les anelles tancades. Canviant l'amplada l'alçada es modifica de manera proporcional, i a l'inrevés.
	Icona d'una cadena amb les anelles obertes.Caldrà modificar l'amplada o l'alçada per separat: DEFORMAREM LA IMATGE

La Resolució de la imatge es pot modificar i això comportarà un canvi en les dimensions de la imatge. La manera d'expressar aquesta resolució estarà basada en el que s'ha explicat abans referent a la mida de la imatge i lligat amb la icona present de nou a la dreta -la icona de la cadena-. Aquest aspecte estarà relacionat amb la darrera part de la finestra: la Qualitat.

Si augmentem la resolució, el programa necessitarà "interpolar" (afegir) píxels per a aconseguir-ho i ho farà mitjançant diferents algorismes o mètodes matemàtics; GIMP ens proposa tres mètodes d'interpolació de píxels, a l'apartat de Qualitat:

• Cap (el més ràpid i el que fa és senzillament augmentar els píxels com si fos un zoom).
  
• Lineal
  
• Cúbic (el millor, però presenta l'inconvenient de què és el més lent ja que necessita fer molts càlculs).

Si el que volem és aconseguir una disminució del pes del fitxer, a banda de jugar amb el format de sortida de la imatge -formats amb compressió-, el que podem fer és una combinació de disminució de resolució i nombre de píxels, restablint posteriorment les dimensions inicials de la imatge

Escolliu-ne una i modifiqueu la imatge, configurant tots els paràmetres explicats de manera que la imatge quedi reduïda a la meitat del seu tamany original.