| |
|
| |
Seguiu el vostre viatge a la recerca de més postals
i aterreu a Moscou. Ara aprofiteu per repassar un concepte fotogràfic
d'aquells que són importants tot i que puguin sonar estranys: la
profunditat de camp.
|
| |
Compareu les dues fotografies que hi ha a continuació. |
| |
Es tracta de dos retrats que reben un tractament diferent.
Els dos corresponen al carrer de l'Arbat de Moscou i la intenció
comunicativa de cada un intenta reflectir quelcom de l'entorn humà,
de les persones que trobem al carrer. A la primera, es pretén centrar
l'atenció sobre l'home amb barba del primer pla. Està separat
del fons. La resta de persones no interessen, sinó que es pretén
que surtin a la fotografia sense cap rellevància. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
A la segona, la del noi jove que ven records de la Rússia
tradicional o símbols del passat comunista, s'intenta que el seu
cap sigui una matrioixka més. Evidentment la forma com ha estat retallada
la imatge pretén intencionadament reforçar la idea d'una renglera
de nines russes que acaba en la cara del jove. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
La profunditat de camp és la quantitat d'imatge enfocada
que hi ha en una fotografia. La de l'home amb barba en té poca: tot
el que hi ha per darrere d'ell està fora de focus. S'ha cercat una
profunditat de camp reduïda utilitzant una òptica de teleobjectiu. |
| |
En la fotografia del noi s'ha necessitat incrementar al màxim
la profunditat de camp per mantenir en focus la cara del noi, les matrioixkes
i la bandera del fons. |
| |
|
| |
La profunditat de camp depèn de tres factors bàsics: |
| |
| |
En primer lloc, del diafragma de la càmera. Com
més es tanca el diafragma, més profunditat de camp;
com més s'obre, menys profunditat. Per tant, si hi ha molta
quantitat de llum, hi ha més profunditat de camp. |
| |
En segon lloc, de l'òptica utilitzada. Un teleobjectiu té
menys profunditat de camp que un gran angular. |
| |
En tercer lloc, de la distància a què tenim l'objecte
fotografiat. Com menys distància hi ha entre el motiu i l'òptica,
menys profunditat hi ha. A mesura que dirigim la càmera a motius
més allunyats, més s'incrementa la profunditat de camp. |
|
| |
|
| |
Compareu aquestes dues imatges de jardins.
|
| |
|
| |
|
| |
|
| |
En aquesta primera fotografia s'ha pres el jardí des
de lluny. La càmera s'ha enfocat a l'infinit i tant l'estàtua
del primer terme com les fonts i l'escala del fons estan enfocades. En aquesta
visió del jardí interessava una profunditat de camp alta per
presentar tota la imatge amb nitidesa. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
En el segon exemple, hi ha hagut una aproximació al
motiu. A distàncies curtes, la profunditat de camp disminueix, cosa
que en aquesta ocasió és ben adient. El fons desenfocat ajuda
a centrar l'atenció sobre la font que hi ha en primer terme. |
| |
|
| |
Si bé quan es treballa amb una càmera rèflex
es disposa d'òptiques que permeten un control acurat de la profunditat
de camp, quan es fa servir una càmera digital compacta aquesta possibilitat
és quelcom que sovint trobem a faltar. Les càmeres digitals
pràcticament sempre donen una profunditat de camp molt alta. És
una qüestió que es deriva de les dimensions del CCD, clarament
més petites que les del negatiu de 35 mm. En la fotografia que hi
ha a continuació, per exemple, la profunditat de camp reduïda
ajuda a centrar l'atenció sobre els samovars del primer pla. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Es tracta d'una imatge realitzada amb una càmera rèflex.
La mateixa imatge capturada amb una càmera digital compacta no tindria
pràcticament desenfocament del fons. Ara bé: si, al moment
de la captura, la tecnologia digital de vegades dóna massa profunditat
d'enfocament, els sistemes d'edició digital, per contra, permeten
treballar la profunditat de camp una vegada feta la fotografia. Veiem de
quina manera. |
| |
|
| |
Desenvolupament de la pràctica |
|
|
| |
Partiu de la imatge lenins.png.
Hi ha el noi que ven records a la taula, però hi ha tants elements
al fons que acaben distraient la atenció: el segon noi, les icones
del fons, els soldats d'esquena, la dona asseguda, un fons amb cotxes
mig vistos. Massa coses per a centrar l'atenció en el noi que hi
ha en primer terme. Val a dir que els elements del fons estan lleugerament
desenfocats. Això no obstant, treballareu la creació d'un
desenfocament selectiu que permeti controlar més els plans en què
es vol centrar l'atenció.
|
| |
|
| |
|
| |
|
| |
La tasca que es proposa a continuació és un
pèl entretinguda. De fet, realitzar seleccions és més
precís que quan en fotografia clàssica calia tancar-se al
laboratori i retallar i fer màscares de cartolina per reserves i
plantilles. Treballar digitalment permet obtenir uns resultats més
acurats i perfilats, però seria il·lusori pensar que sempre
estalvia temps. En ocasions i en certes tasques també suposen estar-s'hi
molta estona. De totes maneres, no tant com en els antics processos. A més,
actualment sempre es pot salvar el treball en un moment determinat i continuar
més endavant. |
| |
|
| |
Analitzant la fotografia s'hi distingeixen tres plans que
interessa destacar. Un primer pla constituït pel primer noi i el que
ven, que cal que destaqui sobre tota la resta i per això heu de fer
que es correspongui a una zona perfectament enfocada i nítida. En
segon lloc, el segon noi del fons, la dona, els militars i les icones del
fons cal fer que s'identifiquin perquè reforcin l'ambient de carrer
que reflecteixen. Tanmateix, cal que no desviïn l'atenció del
primer terme. S'ha de deixar aquesta zona en un desenfocament mitjà.
Finalment, el fons, la tanca i el cotxe fan més nosa que servei.
Cal desenfocar-los per a deixar-los com un fons absolutament neutre. |
| |
Per a desenfocar selectivament zones de la imatge cal treballar
amb seleccions. Agafeu l'eina Lazo polígono
i recordeu que: |
| |
| |
Quan cal sumar a una selecció o afegir zones
a la selecció existent, cal prémer Majúscules
(Shift). |
| |
Quan hàgiu de restar parts d'una selecció, treure'n
zones, heu de prémer Alt |
|
| |
|
Com que la tasca és complexa, heu de procedir de la següent
manera:
Treballeu sobre el fons. Feu una selecció de la valla i
el cotxe. Quan la tingueu feta, copieu i enganxeu. Si ho feu amb
la selecció activa, es crea una nova capa a l'arxiu i la
nova part enganxada se situa a la mateixa posició on hi havia
la selecció inicial.
|
|
Seleccioneu cada zona de la fotografia (la del mig i la del primer
pla), tenint en compte de fer sempre la selecció a partir
de la imatge inicial de la foto, tot clicant sobre la capa recurs
de fons.
La Persiana de capas quedarà
com indica el gràfic. Canvieu el nom a les capes i ordeneu-les,
arrossegant-les fins la posició que mostra el gràfic.
La capa de fons (recurs de fons) conté una còpia de
la imatge original, mentre les capes frontal,
mig i fons,
contenen les seleccions complementàries en què heu
dividit les zones de la fotografia que calia treballar de manera
individualitzada.
|
|
| |
|
|
Primer terme
(frontal)
|
| |
|
|
Segon terme
(mig)
|
|
| |
|
|
Fons |
|
| |
|
| |
A continuació, apliqueu un filtre de desenfocament
gaussià a les capes de segon terme i de fons. Per a fer-ho activeu
Filtros | Desenfocar | Desenfoque gaussiano... |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
S'obrirà la finestra de diàleg corresponent al filtre.
Observeu que hi podeu donar diferents graus o nivells de desenfocament.
Per al cas de la capa de fons, col·loqueu-hi un valor de 5.2.
Per tal de treballar amb més comoditat, podeu amagar les capes
sobre les que no treballeu prement la icona de l'ull a la Persiana
de capas.
|
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Seleccioneu la capa de segon terme (mig) i doneu-hi un valor
d'1.8 |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
En la imatge anterior podeu veure que en pantalla hi ha la
visualització de les capes mig i
fons, malgrat que el filtre de desenfocament
només s'aplica a la capa mig, que
és la que està activa a la Persiana
de capas. Fixeu-vos com al voltant dels soldats hi apareix una lleugera
vora clara. |
| |
Difícilment les tres seleccions encaixen a la perfecció
i és lògic que apareguin lleugeres rebaves. |
| |
Per dissimular-les, visualitzeu alhora les quatre capes de
l'arxiu prement sobre la icona de l'ull. La que heu anomenat recurs
de fons, que conté la imatge original i que heu situat
al fons, taparà qualsevol silueta o vora que hagi pogut quedar entre
les seleccions de les altres tres capes. |
| |
|
| |
Tot seguit, veieu un possible resultat final. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Val a dir que l'efecte de desenfocament aconseguit no és
idèntic a l'enfocament selectiu que s'obtindria amb una òptica
fotogràfica. L'efecte de la poca profunditat de camp és diferent
quan és un resultat òptic o quan és el resultat d'un
procediment d'edició digital. Però sense entrar en el fet
que un sigui millor o pitjor que l'altre, és interessant poder modificar
la profunditat de camp durant l'edició. |
| |
Deseu la imatge resultant amb el nom lenins1.png |
| |
|
 |
| |
|
| |
|
