Enrera
Mòdul 5
Dibuix i recreació d'imatges amb el Fireworks MX 2004
  Pràctica
1
2
3
4
5
   
Exercici
Exercicis
 
 
   

Seguiu el vostre viatge a la recerca de més postals i aterreu a Moscou. Ara aprofiteu per repassar un concepte fotogràfic d'aquells que són importants tot i que puguin sonar estranys: la profunditat de camp.

  Compareu les dues fotografies que hi ha a continuació.
  Es tracta de dos retrats que reben un tractament diferent. Els dos corresponen al carrer de l'Arbat de Moscou i la intenció comunicativa de cada un intenta reflectir quelcom de l'entorn humà, de les persones que trobem al carrer. A la primera, es pretén centrar l'atenció sobre l'home amb barba del primer pla. Està separat del fons. La resta de persones no interessen, sinó que es pretén que surtin a la fotografia sense cap rellevància.
   
 
   
  A la segona, la del noi jove que ven records de la Rússia tradicional o símbols del passat comunista, s'intenta que el seu cap sigui una matrioixka més. Evidentment la forma com ha estat retallada la imatge pretén intencionadament reforçar la idea d'una renglera de nines russes que acaba en la cara del jove.
   
 
   
  La profunditat de camp és la quantitat d'imatge enfocada que hi ha en una fotografia. La de l'home amb barba en té poca: tot el que hi ha per darrere d'ell està fora de focus. S'ha cercat una profunditat de camp reduïda utilitzant una òptica de teleobjectiu.
  En la fotografia del noi s'ha necessitat incrementar al màxim la profunditat de camp per mantenir en focus la cara del noi, les matrioixkes i la bandera del fons.
   
  La profunditat de camp depèn de tres factors bàsics:
 
  En primer lloc, del diafragma de la càmera. Com més es tanca el diafragma, més profunditat de camp; com més s'obre, menys profunditat. Per tant, si hi ha molta quantitat de llum, hi ha més profunditat de camp.
  En segon lloc, de l'òptica utilitzada. Un teleobjectiu té menys profunditat de camp que un gran angular.
  En tercer lloc, de la distància a què tenim l'objecte fotografiat. Com menys distància hi ha entre el motiu i l'òptica, menys profunditat hi ha. A mesura que dirigim la càmera a motius més allunyats, més s'incrementa la profunditat de camp.
   
 

Compareu aquestes dues imatges de jardins.

   
 
   
  En aquesta primera fotografia s'ha pres el jardí des de lluny. La càmera s'ha enfocat a l'infinit i tant l'estàtua del primer terme com les fonts i l'escala del fons estan enfocades. En aquesta visió del jardí interessava una profunditat de camp alta per presentar tota la imatge amb nitidesa.
   
 
   
  En el segon exemple, hi ha hagut una aproximació al motiu. A distàncies curtes, la profunditat de camp disminueix, cosa que en aquesta ocasió és ben adient. El fons desenfocat ajuda a centrar l'atenció sobre la font que hi ha en primer terme.
   
  Si bé quan es treballa amb una càmera rèflex es disposa d'òptiques que permeten un control acurat de la profunditat de camp, quan es fa servir una càmera digital compacta aquesta possibilitat és quelcom que sovint trobem a faltar. Les càmeres digitals pràcticament sempre donen una profunditat de camp molt alta. És una qüestió que es deriva de les dimensions del CCD, clarament més petites que les del negatiu de 35 mm. En la fotografia que hi ha a continuació, per exemple, la profunditat de camp reduïda ajuda a centrar l'atenció sobre els samovars del primer pla.
   
 
   
  Es tracta d'una imatge realitzada amb una càmera rèflex. La mateixa imatge capturada amb una càmera digital compacta no tindria pràcticament desenfocament del fons. Ara bé: si, al moment de la captura, la tecnologia digital de vegades dóna massa profunditat d'enfocament, els sistemes d'edició digital, per contra, permeten treballar la profunditat de camp una vegada feta la fotografia. Veiem de quina manera.
   
  Desenvolupament de la pràctica
Pràctica
 

Partiu de la imatge lenins.png. Hi ha el noi que ven records a la taula, però hi ha tants elements al fons que acaben distraient la atenció: el segon noi, les icones del fons, els soldats d'esquena, la dona asseguda, un fons amb cotxes mig vistos. Massa coses per a centrar l'atenció en el noi que hi ha en primer terme. Val a dir que els elements del fons estan lleugerament desenfocats. Això no obstant, treballareu la creació d'un desenfocament selectiu que permeti controlar més els plans en què es vol centrar l'atenció.

   
 
   
  La tasca que es proposa a continuació és un pèl entretinguda. De fet, realitzar seleccions és més precís que quan en fotografia clàssica calia tancar-se al laboratori i retallar i fer màscares de cartolina per reserves i plantilles. Treballar digitalment permet obtenir uns resultats més acurats i perfilats, però seria il·lusori pensar que sempre estalvia temps. En ocasions i en certes tasques també suposen estar-s'hi molta estona. De totes maneres, no tant com en els antics processos. A més, actualment sempre es pot salvar el treball en un moment determinat i continuar més endavant.
   
  Analitzant la fotografia s'hi distingeixen tres plans que interessa destacar. Un primer pla constituït pel primer noi i el que ven, que cal que destaqui sobre tota la resta i per això heu de fer que es correspongui a una zona perfectament enfocada i nítida. En segon lloc, el segon noi del fons, la dona, els militars i les icones del fons cal fer que s'identifiquin perquè reforcin l'ambient de carrer que reflecteixen. Tanmateix, cal que no desviïn l'atenció del primer terme. S'ha de deixar aquesta zona en un desenfocament mitjà. Finalment, el fons, la tanca i el cotxe fan més nosa que servei. Cal desenfocar-los per a deixar-los com un fons absolutament neutre.
  Per a desenfocar selectivament zones de la imatge cal treballar amb seleccions. Agafeu l'eina Lazo polígono i recordeu que:
 
  Quan cal sumar a una selecció o afegir zones a la selecció existent, cal prémer Majúscules (Shift).
  Quan hàgiu de restar parts d'una selecció, treure'n zones, heu de prémer Alt
 

Com que la tasca és complexa, heu de procedir de la següent manera:

Treballeu sobre el fons. Feu una selecció de la valla i el cotxe. Quan la tingueu feta, copieu i enganxeu. Si ho feu amb la selecció activa, es crea una nova capa a l'arxiu i la nova part enganxada se situa a la mateixa posició on hi havia la selecció inicial.

Seleccioneu cada zona de la fotografia (la del mig i la del primer pla), tenint en compte de fer sempre la selecció a partir de la imatge inicial de la foto, tot clicant sobre la capa recurs de fons.

La Persiana de capas quedarà com indica el gràfic. Canvieu el nom a les capes i ordeneu-les, arrossegant-les fins la posició que mostra el gràfic. La capa de fons (recurs de fons) conté una còpia de la imatge original, mentre les capes frontal, mig i fons, contenen les seleccions complementàries en què heu dividit les zones de la fotografia que calia treballar de manera individualitzada.

   
Primer terme
(frontal)
 
Segon terme
(mig)
 
Fons
   
  A continuació, apliqueu un filtre de desenfocament gaussià a les capes de segon terme i de fons. Per a fer-ho activeu Filtros | Desenfocar | Desenfoque gaussiano...
   
 
   
 

S'obrirà la finestra de diàleg corresponent al filtre. Observeu que hi podeu donar diferents graus o nivells de desenfocament. Per al cas de la capa de fons, col·loqueu-hi un valor de 5.2.

Per tal de treballar amb més comoditat, podeu amagar les capes sobre les que no treballeu prement la icona de l'ull a la Persiana de capas.

   
 
   
  Seleccioneu la capa de segon terme (mig) i doneu-hi un valor d'1.8
   
 
   
  En la imatge anterior podeu veure que en pantalla hi ha la visualització de les capes mig i fons, malgrat que el filtre de desenfocament només s'aplica a la capa mig, que és la que està activa a la Persiana de capas. Fixeu-vos com al voltant dels soldats hi apareix una lleugera vora clara.
  Difícilment les tres seleccions encaixen a la perfecció i és lògic que apareguin lleugeres rebaves.
  Per dissimular-les, visualitzeu alhora les quatre capes de l'arxiu prement sobre la icona de l'ull. La que heu anomenat recurs de fons, que conté la imatge original i que heu situat al fons, taparà qualsevol silueta o vora que hagi pogut quedar entre les seleccions de les altres tres capes.
   
  Tot seguit, veieu un possible resultat final.
   
 
   
  Val a dir que l'efecte de desenfocament aconseguit no és idèntic a l'enfocament selectiu que s'obtindria amb una òptica fotogràfica. L'efecte de la poca profunditat de camp és diferent quan és un resultat òptic o quan és el resultat d'un procediment d'edició digital. Però sense entrar en el fet que un sigui millor o pitjor que l'altre, és interessant poder modificar la profunditat de camp durant l'edició.
  Deseu la imatge resultant amb el nom lenins1.png
 
Amunt