Enrera
Mòdul 5
Dibuix i recreació d'imatges amb el Fireworks MX 2004
  Pràctica
1
2
3
4
   
Exercici
Exercicis
 
 

Els fils elèctrics han estat sempre un malson per als fotògrafs. Teniu davant els ulls una escena meravellosa: un carrer on les cases semblen haver estat distribuïdes per algú que ha dissenyat els plànols pensant en la composició fotogràfica, o bé un paisatge que us transporta a escenes bucòliques de pau i felicitat. Llàstima només d'una cosa: si no fos pels fils elèctrics que travessen l'escena de costat a costat, tot seria genial. I això dels fils elèctrics val per a aquella persona amb cangur blau que just s'ha posat al mig de l'enquadrament i espatlla la imatge, o per a aquelles ratllades i ditades del negatiu que es magnifiquen en ampliar sobre paper.

  Aquests problemes clàssics que limitaven i posaven traves a la tasca del fotògraf són fàcilment solucionables mitjançant procediments de l'edició digital de la fotografia. Hi ha diverses formes de restaurar una imatge deteriorada o de refer una presa que té algun detall que espatlla la composició. Una de les eines bàsiques en aquesta tasca és el Sello, eina que en molts altres programes rep també el nom de Tampón de clonar. En veurem la funcionalitat i característiques abans d'iniciar la tasca de substitució d'elements que fan nosa en una composició.
   
  Desenvolupament de la pràctica
   
Pràctica
El Fireworks MX 2004 disposa de l'eina Sello, que ens ajudarà molt en la tasca de restaurar una imatge. Seleccioneu-la de la barra d'eines i observeu els paràmetres que se'n poden configurar en el quadre d'eines que apareix a l'Inspector de propiedades.
 
A Tamaño, podeu definir el diàmetre que ha de tenir el segell.
A Borde, es determina el grau de difuminat de les vores del segell. Un valor alt provoca una transició gradual entre l'interior i l'exterior del segell, mentre que un valor baix crea vores més retallades.
Origen alineado fa referència al comportament del segell en fer diversos clics successius. Ho veureu detalladament tot seguit.
Utilizar todo el documento provoca que, en agafar o clonar una mostra, es tinguin en compte totes les capes o bé només l'activa. A les caselles de la dreta podeu definir el grau de transparència del segell i la forma com voleu que treballi.
   
 
   
  Inicialment us heu de fixar en les modificacions que provoquen en el segell els paràmetres que doneu a les caselles de Tamaño y de Borde.
   
  En la mostra següent (aquesta part de la pràctica no cal que la feu, únicament observeu), s'ha definit un diàmetre de 100 píxels per al segell i una vora d'1. Això dóna lloc a un cercle amb una silueta retallada i definida.
   
 
   
  A la segona mostra s'ha reduït el diàmetre a 50 píxels. La vora continua sent retallada.
   
 
   
  Si es retorna a un diàmetre de 100 píxels i es modifica el paràmetre de Borde, fixeu-vos que amb un valor de 50, la vora ja no és tan retallada ni definida com abans.
   
 
   
  Finalment si es dona un valor màxim de 100 píxels a la transició entre l'interior i l'exterior, la silueta del cercle es difumina del tot.
   
 
   
  Tot seguit veieu com es fa per agafar una mostra i procedir al clonat. També explorareu les opcions d'Origen alineado i Opacidad.
   
  Partiu de la imatge anomenada aviobig.png, que hi ha dins la carpeta imatges d'aquest mòdul i que està composta per una combinació del Big Ben i un avió al capvespre aterrant a l'aeroport de Son Sant Joan.
  Heu de prendre la mostra de l'avió i clonar-la damunt del Big Ben. A l'Inspector de propiedades doneu el valor Tamaño: 75 i Borde: 1. Com que treballeu sobre dues imatges, cal tenir seleccionada l'opció Utilizar todo el documento per tal que es traspassi la selecció d'una imatge a l'altra. Una vegada heu seleccionat el Sello situeu-vos al damunt de la imatge a copiar, l'avió, fent un únic clic amb el botó primari del ratolí.
  Una vegada fet el clic sobre l'avió, passeu el cursor a la zona del rellotge. Fixeu-vos com damunt l'avió hi ha ara una creu blava i damunt el cel de Londres un cercle també blau.
  La creu us indica la zona d'origen i el cercle, l'àrea on heu d'enganxar els píxels copiats. Feu clic sobre la zona del rellotge. A mesura que desplaceu el cursor sobre del Big Ben i s'hi enganxa l'avió, veieu com els dos cursors es mouen de forma simultània indicant-vos a cada moment les zones d'origen i les de destí.
   
 
   
  Ara analitzareu en què consisteix l' opció d'Origen alineado. Quan feu un clic per prendre una còpia de la imatge a clonar (l'avió), el programa en realitat agafa una còpia de tota la fotografia. Quan feu un primer clic sobre el Big Ben, comenceu a enganxar per la zona on heu pres la mostra (l'avió). Si l'opció d'Origen alineado està activa i feu un segon clic, es clona la zona corresponent al desplaçament que heu fet amb el cursor del ratolí (el lloc on es troba la creu en aquell moment). És a dir, en el cas de la imatge inferior esquerre, les llums de l'aeroport.
  En canvi si l'opció d'Origen alineado està inactiva, quan feu un segon clic es torna a enganxar la zona d'origen, en aquest cas l'avió que es pot veure a la imatge de la banda dreta d'aquest document.
   
 
   
  Ara modifiqueu l'opacitat. Fins ara heu treballat amb un segell opac. Allà on feu el clic es clona la imatge d'origen tapant totalment el cel o el Big Ben. Però si baixeu l'opacitat a un 50%, aconseguiu barrejar les imatges de l'avió i el cel mallorquí amb les del rellotge i el cel londinenc.
   
 
   
 
   
  Fixeu-vos que fins i tot si feu un segon clic sense desplaçar el cursor, se suma la intensitat de la zona clonada d'una forma gradual. Observeu, per exemple, com a la zona inferior esquerra de la segona imatge superior, el cel de l'aeroport té dos nivells de negre. Són resultat de fer-hi un segon clic. Podeu tancar aquesta imatge sense desar-la.
   
  Ara analitzeu com es comporten els diferents modes de Mezcla. Heu de trobar la casella per modificar-los a la part inferior dreta de l'Inspector de propiedades.
 

Com a base de treball per aquesta segona part de la pràctica, feu servir l'arxiu lisboria.png, que inclou una imatge de l'Expo de Lisboa i una altra de la platja de Riazor de la Corunya.

A l'Inspector de propiedades, torneu a disposar els valors opacitat al 100%, el Tamaño a 75 i el Borde a 1.

   
  La imatge de Lisboa és la imatge a clonar. Heu de considerar-la el color de mescla, és a dir, heu d'aplicar un mode de color determinat als seus píxels.
  La de Riazor és el destí i heu de considerar-la com el color de base. Per tant, els seus píxels han de rebre les modificacions en funció de les característiques dels que hi enganxeu a sobre.
  La combinació d'ambdues, el resultat de clonar l'Expo sobre Riazor, és el que es denomina el color resultant.
   
  Dit així en sec i com a concepte pot resultar una mica complicat d'entendre, o sigui que és molt millor que proveu i observeu bé els resultats, perquè és més senzill del que sembla.
   
  En primer lloc, fixeu-vos que en el mode Normal veieu que no s'aplica cap combinació especial. Les torres de l'Expo es copien damunt de la platja de Riazor i la tapen. Fins aquí és el que ja heu fet a la primera part d'aquesta pràctica. Desplaçant el ratolí i sense deixar de prèmer el botó esquerre, podeu "pintar" una part de la imatge de l'Expo sobre la de Riazor.
   
 
   
  En el mode Multiplicar us resulten un colors més foscos perquè es multiplica el color dels píxels base de la platja pel color del píxel corresponent de la imatge de l'Expo.
   
 
   
 
Recordeu que cada color de la paleta té una representació matemàtica que combina els tres colors primaris (RGB) i els dóna respectivament un valor entre 0 i 255. Tot plegat, origina al voltant de 64 milions de combinacions de colors entre el blanc pur (RGB = 255, 255, 255 ) i el negre (RGB = 0, 0, 0).
   
  El mode Pantalla, en canvi, dóna com a resultat un aclariment general. Aquí s'inverteix el valor del color de mescla, el de l'Expo, i es multiplica pel color de base de la platja.
 
   
  El mode Oscurecer selecciona els píxels de color més fosc a cada posició entre el color de mescla (l'Expo) i el color de base (la platja) i els fa servir com a color resultant. En aquest mode de color només se substitueixen els píxels que són més clars que el color de mescla. Fixeu-vos que al blanc de les torres hi apareix la textura de la platja i en canvi les cistelles penjades estan pràcticament iguals.
   
 
   
  El mode Aclarar selecciona els píxels de color més clar a cada posició entre el color de mescla (l'Expo) i el color de base (la platja) i els fa servir com a color resultant. En aquest mode de color només se substitueixen els píxels que són més foscos que el color de mescla. Fixeu-vos en la zona de la torre blanca sobre l'aigua i compareu-la amb el mode anterior. El color fosc de l'aigua s'ha substituït pel blanc de la torre..
   
 
   
  En el mode Diferencia es comparen les brillantors dels píxels de cada posició. El que resulta menys brillant es resta del color que ho és més. Els resultats poden donar lloc a irrealitat cromàtica i a colors aleatoris allunyats dels de la realitat.
   
 
   
  En el mode de color Matiz es combinen els tres paràmetres que composen el color (matís, lluminositat i saturació). S'agafa el matís del color de mescla (l'Expo) i la saturació i lluminositat del color de base (la platja). La imatge de Lisboa pren aleshores la textura de la platja.
   
 
   
  En el mode de color Saturación es combinen d'una forma diferent a l'anterior els tres paràmetres definitoris del color. S'agafa la saturació del color de mescla (l'Expo) i es combina amb el matís i la lluminositat del color de base (la platja) per donar lloc al color resultant.
   
 
   
  En el mode Color es combinen el matís i la saturació del color de mescla amb la lluminositat del color de base. S'ha dessaturat la imatge de la platja per tal d'assenyalar que aquest mode de color funciona molt bé quan es tracta d'acolorir imatges grises. Fixeu-vos com el blau del cel pren plenament la textura de la sorra, que sembla haver-se tenyit de blau.
   
 
   
  El mode Invertir actua sobre el color de base invertint-ne els colors. No s'obté cap mescla de les dues imatges en aquest cas, sinó que converteix les parts clonades de la segona en la imatge que tindria el seu negatiu.
   
 
   
  El mode Luminosidad combina la lluminositat del color de mescla amb el matís i la saturació del color de base.
   
 
   
  El mode Tinta afegeix gris al color de base.
   
 
   
  Finalment, el mode Suprimir elimina els píxels del color de base.
   
 
   
  Deseu el document sense salvar els canvis.
 
Amunt