D122. Mòdul 3. Pràctica 6. Dibuix tècnic amb l'AutoCAD

Figura 1. Aspecte del quadre de diàleg Parámetros de dibujo

Menú contextual de l'ordre Elipse

Figura 2. Canvi entre els plànols isomètrics amb F5

Dibuix del cub: (cara dreta)

Amb F5 activeu l'isoplànol dret i dibuixeu el quadrat que representa la cara dreta.

Figura 5. El cub acabat

Figura 6. Les diagonals de les cares

Figura 7. Cercles a sobre de les cares

Pràctica isomètrica 2 (optativa): dibuix d'una peça seccionada

En aquesta segona pràctica es dibuixarà la isometria de la peça de revolució representada a sota.

figura 9. Col·locació dels eixos a les distàncies adequades

Figura 10. Dibuix de la secció i les el·lipses isomètriques a sobre

Figura 11. La peça acabada

Guardeu el dibuix com a m3_pr6b.dwg a la carpeta Practiques.

Per fer aquesta tasca, l'AutoCAD dóna suport de la manera següent:

Figura 12. Quadre de diàleg de Sombcont

Figura 13. Quadre de selecció de patrons predefinits

Els patrons utilitzats per l'AutoCAD es troben al fitxer ACAD.PAT.

Es pot definir un patró directament des del quadre de diàleg -Tipo: Definido por el usuario- establint-ne els paràmetres.

Figura 14. Desplegable Tipo, per seleccionar: Definido por el usuario

Els patrons s'apliquen paramètricament podent modificar en tot moment la densitat, l'escala i l'angle, etc. (abans de l'aplicació definitiva). Amb un mateix patró, per tant, es poden obtenir resultats ben diferents.

Aplicació dels patrons d'ombrejat, bé a una selecció d'objectes -feta per l'usuari - o cercant automàticament un contorn tancat, dins d'un conjunt de línies.

Quan s'ombreja una selecció d'objectes, l'AutoCAD utilitza tres estils diferents d'aplicació: Normal, Exterior i Ignorar (pestanya Avanzadas).

El primer, Normal, ombreja alternativament els contorns que hi troba.

Figura 15. Formes d'aplicació a contorns

Quan s'ombreja un contorn tancat entre dues figures, i posteriorment se'n mou una, l'ombrejat canvia automàticament, si ha estat fet amb l'opció Asociativo.

Tot ombrejat, mentre no es descompongui, es pot editar

canviant-li el patró o qualsevol dels paràmetres d'aplicació. (Ordre: Modificar | Objeto | Sombreado) o barra d'eines Modificar II.)

El conjunt de línies d'ombrejat és un bloc amb identificador que queda associat al seu contorn (Asociativo). Si per qualsevol raó es descompon, perd les seves propietats i passa a ser un conjunt de línies individuals. Aquesta no és una opció gens recomanable, sobretot perquè la mida final del fitxer augmenta considerablement.

Figura 16. Menú contextual de l'ordre Sombreado

Figura 17. L'ombrejat abans i després d'aplicar-ho

Ombregeu, ara, la segona figura.

Ombregeu ara, la tercera figura.
Activeu la Vista guardada: estil Ignorar.

Repetiu novament el procés amb tres únics canvis:
- Entreu a la pestanya Avanzadas i seleccionareu l'estil Ignorar.
- L'angulo d'aplicació del patró serà de 90º.
- L'Escala del patró serà = 0,003.

S'ha ombrejat tot el que hi ha dins el primer contorn.

Figura 20. Moviment d'un contorn en un ombrejat associatiu

Figura 21. Ajustaments per a l'ombrejat del bany

Figura 22. Segon enrajolat del bany

Figura 23. Tercer enrajolat del bany

Figura 24. Quadre de Propiedades per a un patró d'ombrejat

Figura 25. Modificació de l'enrajolat del bany 1

	L'objectiu de la pràctica és aprendre a optimitzar els recursos de l'AutoCAD a l'hora de dibuixar en perspectiva isomètrica, així com treballar l'ordre Sombreado.

	Dibuix isomètric i ombrejats

	Dibuix isomètric

	El dibuix isomètric L'AutoCAD dóna suport al dibuix isomètric, queés un cas particular de l'axonometria, en què les escales aplicables als eixos són iguals (els angles entre cada dos eixos són 120 graus). No se suporten altres tipus d'axonometria, entre d'altres coses pel fet de que el programa permet generar models en 3D reals i veure'ls des de qualsevol angle, en projecció tant paral·lela com cònica. El dibuix isomètric en AutoCAD s'obté a partir d'uns ajustaments en els paràmetres de Resolución i Rejilla. S'accedeix a aquests ajustaments pel menú desplegable Herramientas\| Parámetros de dibujo i de forma més senzilla prement la tecla dreta del ratolí sobre Rejilla, en l'àrea d'estat.

	Figura 1. Aspecte del quadre de diàleg Parámetros de dibujo
	Atès que el dibuix isomètric es pot fer en tres plànols diferents a l'espai: (Isoplano superior, izquierdo o derecho) en AutoCAD per canviar entre els plànols de treball, s'utilitza la tecla de funció F5. Per obtenir línies paral·leles als eixos isomètrics haureu d'activar l'Orto.	Menú contextual de l'ordre Elipse
	Figura 2. Canvi entre els plànols isomètrics amb F5
	Les corbes per simular cercles en els plànols isomètrics s'han de generar amb l'ordre Elipse seleccionant l'opció Isocírculo del menú contextual (imatge de la dreta).
	Figura 3. Generació d'un cercle, amb Elipse - Isocírculo
	Pràctica isomètrica 1: dibuix d'un cub amb cercles Es dibuixarà un cub de 80 unitats de costat, amb un cercle inscrit en cadascuna de les seves cares visibles. Paràmetres inicials del dibuix: Límites: (0,0) per a la cantonada inferior esquerra. (210,297) per a la cantonada superior dreta (format DIN A4). Capas : CUB: color blanc / negre, línia contínua. AUX: color verd, línia de traços. CERCLES: color vermell, línia contínua. Parámetros de dibujo: En el quadre de la figura 1 activeu la Resolución Isométrica i ajusteu la resta de valors com es veuen. Activeu la Rejilla i l'Orto. Seleccioneu el punt (30,160) com a punt Base (amb això s'aconsegueix que un punt de la Rejilla tingui aquest valor). Dibuix del cub: (cara lateral esquerra) Feu actual la Capa CUB. Establiu amb F5 el plànol esquerre. Amb l'ordre Línea, (Orto actiu), dibuixeu una primera línia des del punt d'origen indicat, cap a dalt. Com a longitud escriureu 80. Continueu amb la línia cap a la dreta, després cap avall i finalment tanqueu l'origen. Les distàncies seran sempre de 80 unitats. Dibuix del cub: (cara superior) Amb F5 activeu l'isoplànol superior i dibuixeu el quadrat que representa aquesta base.

	Figura 4. Dibuix de les dues primeres cares del cub
	Dibuix del cub: (cara dreta) Amb F5 activeu l'isoplànol dret i dibuixeu el quadrat que representa la cara dreta.

	Figura 5. El cub acabat
	Dibuix de les diagonals de les cares: Feu actual la Capa AUX i dibuixeu les diagonals de les bases: AB, DE i AC. .
	Figura 6. Les diagonals de les cares
	Dibuix dels cercles: Feu actual la Capa cercles i activeu l'ordre Elipse: (els centres són els punts mitjos de les diagonals, i el radi arriba fins al punt mitjà d'una cara). Amb F5 activareu en cada cas el plànol corresponent. Comando: _ellipse Precise punto final de eje de elipse o [Arco/Centro/Isocírculo]: (per indicar Isocírculo) Precise centro de isocírculo: cliqueu sobre el punt mig d'una diagonal. Precise radio de isocírculo o [Diámetro] <Isoplano izquierdo> (Amb F5 canvieu de plànol si cal) ._mid de: assenyala el punt mig d'una cara.
	Figura 7. Cercles a sobre de les cares
	Guardeu el dibuix com a m3_pr6a.dwg a la carpeta Practiques.
	Pràctica isomètrica 2 (optativa): dibuix d'una peça seccionada En aquesta segona pràctica es dibuixarà la isometria de la peça de revolució representada a sota.
	Figura 8. Peça qeu s'ha de dibuixar en projecció ortogonal i isomètrica
	Paràmetres inicials del dibuix: Límites: (0,0) per a la cantonada inferior esquerra. (210,297) per a la cantonada superior dreta (format DIN A4). Capas : PEÇA: color blanc / negre, línia contínua. EIXOS: color cian, línia de traç i punt. SECCIO: color blau, línia contínua. Parámetros de dibujo: En el quadre de la figura 1 activeu la Resolución Isométrica i ajusteu la resta de valors com es veuen. Activeu la Rejilla i l'Orto. Dibuix dels eixos: Activeu la Capa eixos i dibuixeu una línia vertical d'una llargada superior a la de la peça, per exemple 150 unitats. Activeu amb F5 l'isoplànol superior i dibuixeu dos eixos que es creuin sobre l'eix vertical anterior. Seran els de la part superior de la peça. Amb l'ordre Copia, opció Múltiple, copieu aquests dos eixos, cap avall, primer a 80, després a 90, i per últim a 100 unitats respecte dels primers. (Prèviament haureu canviat a un isoplànol lateral per poder moure el ratolí en vertical.)
	figura 9. Col·locació dels eixos a les distàncies adequades
	Dibuix de la secció i els cercles: Activeu la Capa secció. Activeu amb F5 l'isoplànol esquerre. Sobre aquest isoplànol dibuixeu el perfil, com es veu a la figura de sota. Pot fer-se amb polilínia. Amb l'ordre Simetria copieu el perfil en l'isoplànol dret. L'eix de simetria és el vertical. Canvieu a la Capa peça. El pas següent és dibuixar les el·lipses (isoplànol superior) fent centre en l'encreuament dels eixos i radi fins a tocar la cantonada de la secció que li pertoqui. Dibuixeu ara les línies verticals de la peça. En aquest cas és molt simple, ja que sent verticals s'han de dibuixar entre els punts quadrants de les el·lipses.
	Figura 10. Dibuix de la secció i les el·lipses isomètriques a sobre
	Retallar els cercles: Amb l'ordre Recorta seleccioneu els tallants i després els sobrants, fins que la figura quedi com la de sota.

	Figura 11. La peça acabada
	Guardeu el dibuix com a m3_pr6b.dwg a la carpeta Practiques.
	Ombrejat
	Les diferents parts, peces o components d'un dibuix s'han de diferenciar unes de les altres utilitzant gruixos diferents i ressaltant-hi els perfils seccionats amb ratllats diferents, a fi d'ajudar a la comprensió visual del dibuix. Això és aplicable a dibuixos d'arquitectura, construcció, mapes rurals, mecànica, etc., que requereixen que cada zona es diferenciï clarament de la resta, amb ombrejats que indiquin de quin material es tracta. Per fer aquesta tasca, l'AutoCAD dóna suport de la manera següent: Es disposa de l'ordre Sombreado..., barra d'eines Dibujo i menú Dibujo \| Sombreado. Aquesta ordre porta a un quadre de diàleg en el qual simplement indicant un punt interior o una selecció d'objectes, i seleccionant el patrón d'ombrejat, l'Escala i l'Angle d'aplicació d'aquest, permet previsualitzar el resultat.
	Figura 12. Quadre de diàleg de Sombcont
	Col·lecció de patrons d'ombrejat amb grafismes diferents, classificats en quatre categories: S'entra pel botó a la dreta de Patrón: ANSI: col·lecció de patrons Ansi. ISO: segons normes ISO. Predefinidos: patrons per simular materials, etc. Personalizados: mostra tots els patrons definits en qualsevol arxiu .PAT personalitzat, que s'hagi afegit a la ruta de cerca de l'AutoCAD, quadre de diàleg Opciones, pestanya Archivos. Inicialment, aquesta pestanya és buida, si no introduïu fitxers .PAT propis. (A Internet és possible trobar patrons.)
	Figura 13. Quadre de selecció de patrons predefinits
	Els patrons utilitzats per l'AutoCAD es troben al fitxer ACAD.PAT. Es pot definir un patró directament des del quadre de diàleg -Tipo: Definido por el usuario- establint-ne els paràmetres.
	Figura 14. Desplegable Tipo, per seleccionar: Definido por el usuario
	Els patrons s'apliquen paramètricament podent modificar en tot moment la densitat, l'escala i l'angle, etc. (abans de l'aplicació definitiva). Amb un mateix patró, per tant, es poden obtenir resultats ben diferents. Aplicació dels patrons d'ombrejat, bé a una selecció d'objectes -feta per l'usuari - o cercant automàticament un contorn tancat, dins d'un conjunt de línies. Quan s'ombreja una selecció d'objectes, l'AutoCAD utilitza tres estils diferents d'aplicació: Normal, Exterior i Ignorar (pestanya Avanzadas). El primer, Normal, ombreja alternativament els contorns que hi troba. El segon, Exterior, només aplica l'ombrejat a l'espai entre el primer i el segon contorn. El tercer, Ignorar,aplica l'ombrejat a tots els contorns.
	Figura 15. Formes d'aplicació a contorns
	Quan s'ombreja un contorn tancat entre dues figures, i posteriorment se'n mou una, l'ombrejat canvia automàticament, si ha estat fet amb l'opció Asociativo. Tot ombrejat, mentre no es descompongui, es pot editar canviant-li el patró o qualsevol dels paràmetres d'aplicació. (Ordre: Modificar \| Objeto \| Sombreado) o barra d'eines Modificar II.) El conjunt de línies d'ombrejat és un bloc amb identificador que queda associat al seu contorn (Asociativo). Si per qualsevol raó es descompon, perd les seves propietats i passa a ser un conjunt de línies individuals. Aquesta no és una opció gens recomanable, sobretot perquè la mida final del fitxer augmenta considerablement.
	Perquè els ombrejats es vegin o s'apliquin correctament, ha d'estar activa una variable de nom Fillmode, amb valor 1. Per defecte, l'AutoCAD ja la dóna activada, però si per error es desactivés, no seria posible veure cap ombrejat. El camí fàcil per accedir a aquesta variable és a través del quadre de diàleg d'Herramientas \| Opciones... a la pestanya Visual i al sector Opciones de visualización \| Aplicar relleno sólido.
	Pràctica: ombrejats per contorns i per punt interior
	Primer s'aplicarà l'ombrejat a una selecció d'objectes: Obriu el fitxer de suport: ombrejats.dwg . El fitxer mostra 3 figures iguals, a l'esquerra, per ombrejar per selecció d'objectes, i a la dreta un bany copiat tres vegades, per ombrejar per punt interior. Activeu la Vista guardada: estil normal. Ordre: Sombreado... S'activa el quadre de diàleg (figura 12). Comando: _bhatch En el quadre de diàleg, cliqueu sobre: Seleccionar objetos. Designe objetos: Feu un marc de captura entre els punts 1 i 2. Designe esquina opuesta: 7 encontrados Designe objetos: Tecla dreta del ratolí, i en el menú contextual seleccioneu Intro, per finalitzar la designació. Feu les seleccions següents en el quadre de diàleg: Cliqueu sobre el botó Previsualizar del quadre, a baix a l'esquerra. <Previsualizando el sombreado> <Pulse intro o haga clic en el botón derecho para volver al diálogo>
	Figura 16. Menú contextual de l'ordre Sombreado
	Per finalitzar l'ordre, premeu sobre el botó Aceptar del quadre de diàleg.
	Figura 17. L'ombrejat abans i després d'aplicar-ho
	Observeu que AutoCAD, ha preservat el text, deixant un marc blanc al seu voltant (el text ha d'estar inclòs en la selecció). L'Escala que s'ha aplicat al patró = 0,005, ha estat seleccionada després de comprovar que amb l'escala = 1, no es veu res ombrejat, amb 0,10 surt molt gran, i fent proves s'ha arribat al valor més adient. L'estil Normal no requereix seleccionar-lo, ja que és el valor per defecte. Per defecte s'estan aplicant ombrejats Asociativos.
	Ombregeu, ara, la segona figura. Activeu la Vista guardada: estil exterior. Repetiu el procés anterior amb dos únics canvis: Entreu en la pestanya Avanzadas i seleccionareu l'estil Exterior. L'angulo d'aplicació del patró serà de 45º. El resultat mostra que només s'ha ombrejat entre el primer i el segon contorn.
	Figura 18. Ombrejat amb aplicació Exterior
	Ombregeu ara, la tercera figura. Activeu la Vista guardada: estil Ignorar. Repetiu novament el procés amb tres únics canvis: Entreu a la pestanya Avanzadas i seleccionareu l'estil Ignorar. L'angulo d'aplicació del patró serà de 90º. L'Escala del patró serà = 0,003. S'ha ombrejat tot el que hi ha dins el primer contorn.
	Figura 19. Ombrejat amb aplicació Ignorar
	Queda clar que un mateix patró pot generar resultats ben diferenciats.
	Es mourà ara un dels contorns interiors per veure el comportament de l'ombrejat Asociativo. Torneu a la Vista guardada: estil normal. Seleccioneu el cercle i moveu-lo 2 unitats cap a la dreta.
	Figura 20. Moviment d'un contorn en un ombrejat associatiu
	Ombrejat per Punto interior: En aquest cas, l'ombrejat tracta de representar l'enrajolat del bany. El punt interior del contorn que s'ha d'ombrejar el marcareu a l'interior del bany, amb cura que no estigui a dins d'un sanitari. Activeu la Vista guardada: bany 1. Seleccioneu l'ordre: Sombreado...

	Figura 21. Ajustaments per a l'ombrejat del bany
	En el quadre de diàleg, feu els ajustaments de la figura 21. En el desplegable Tipo seleccioneu Definido por el usuario. Deixeu Ángulo en 0. En el camp Intervalo escriviu 0,30, que serà la mida de la rajola. Activeu la casella Doble, de la part de baix a la dreta. Això generarà un ombrejat de línies creuades formant retícula ortogonal. Necessari per simular rajoles. Premeu sobre el botó Designar puntos. Sobre el dibuix indicar un punt de la zona que s'ha d'enrajolar. Es detectarà el contorn. Comproveu que no s'ha seleccionat cap contorn interior dels sanitaris, si fos així s'hauria d'aplicar Eliminar islas Cliqueu sobre el botó Previsualizar i si és correcte a Aceptar.
	Figura 21. Primer enrajolat del bany
	Heredar propiedades
	En aquest cas, l'AutoCAD aprofitarà l'ombrejat de la figura 19. L'AutoCAD, per capturar els valors d'aquest, utilitza Heredar propiedades . Activeu la Vista guardada: bany 2. Seleccioneu l'ordre: Sombreado... Cliqueu sobre la icona Heredar propiedades. L'AutoCAD torna al dibuix per indicar l'ombrejat desitjat. Seleccioneu l'ombrejat de la figura 19. L'AutoCAD demana Designar puntos . Indiqueu un punt interior. Cliqueu sobre el botó Previsualizar. Veureu que el patró és massa gran. Torneu al diàleg i en el camp Escala passeu de 0,003 a 0,002. Torneu a Previsualizar i Aceptar.

	Figura 22. Segon enrajolat del bany
	En aquest tercer cas, s'utilitzarà un patró predefinit, per simular lloses grans de marbre col·locades a trencajunts. Activeu la Vista guardada: bany 3. Seleccioneu l'ordre: Sombreado... Ajusteu els valors com a la figura de sota. Cliqueu sobre el botó Previsualizar i Aceptar.

	Figura 23. Tercer enrajolat del bany
	Edició d'ombrejats
	Per editar un ombrejat existent, es poden emprar els camins següents : Barra d'eines Modificar II . Ordre Modificar \| Objeto \| Sombreado. Clicar sobre l'ombrejat i seleccionar l'opció del Menú contextual. Amb l'ordre Propiedades:
	Figura 24. Quadre de Propiedades per a un patró d'ombrejat
	Es modificarà ara l'enrajolat del bany 1, girant-lo 45º i fent les rajoles de 0,40 x 0,40. Activeu la Vista guardada: bany 1. Seleccioneu l'ordre: Editar sombreado... Cliqueu sobre l'enrajolat del bany 1, per seleccionar-ho. Canvieu l'Ángulo a 45º. En el camp Intervalo, escriviu 0,40 (mida de la rajola). Deixeu activa la casella Doble. Cliqueu sobre el botó Previsualizar i Aceptar.

	Figura 25. Modificació de l'enrajolat del bany 1
	Guardeu el dibuix com a m3_pr6c.dwg a la carpeta Practiques i sortiu del programa.