| |
"Els aprenentatges són el
resultat de la construcció del coneixement que es produeix quan es duen
a terme tasques i es solucionen problemes."
REFLEXIONS
Bases que tindrem presents en tot moment referent a les
actituds que mostrarem vers els nostres alumnes i l’escola.
Cal crear en els alumnes expectatives de futur i de participació.
El/la mestre/a ha d’estar al seu costat com a punt de referència.
Cal crear missatges positius ja que la societat en dóna ben pocs.
Cal animar-los en tot moment.
Dir "aquests alumnes són un desastre.... la culpa la tenen
les famílies... no saben llegir ni escriure ..." i no posar
remei, no adaptar-se a les seves necessitats o al nivell classe, ser poc
flexible amb la programació ... no comporta cap benefici. Cal actuar.
Cal saber utilitzar els recursos que la nova societat ofereix i que els
alumnes ja utilitzen normalment en la seva vida quotidiana.
No s’ha de confondre sistematització i rigor en la planificació
amb rigidesa i inflexibilitat.
L’aprenentatge de continguts no s’ha d’equiparar a la simple
acumulació d’informació. Hem de donar més importància
al procés que al contingut i sistematitzant en tot moment les bases
que fan possible l'autonomia de l'aprenentatge i en aquest procés
agafa força la incorporació de les TIC.
La concepció constructivista es vincula a la idea d’un currículum
obert. Per aquesta raó aprofitarem en tot moment aquells esdeveniments
importants del moment per relacionar-los amb la nostra programació
i tots els recursos motivadors que estiguin al nostre abast.
L’escola no és només un instrument de transmissió
d’instrucció sinó un lloc d’educació i
formació personal tot respectant la diversitat i la tolerància.
La predisposició d’una bona actitud personal del mestre vers
els alumnes comporta canvis d’actitud. L’autoritat rígida
no en comporta.
Cal adequar els continguts a les necessitats dels alumnes. Els continguts
dels currículums són iguals que abans, els interessos dels
alumnes han canviat, per això, els continguts
que hem de donar cal adaptar-los a la realitat més propera al nen/a.
Cal introduir temes que ajudin a entendre la pròpia realitat i
que recullin les inquietuds dels alumnes.
Els alumnes disposen de molta informació que els arriba de molts
llocs diferents. La funció del mestre és ajudar-los a entendre
aquesta informació variada i completar-la.
Cal aplicar estratègies per atendre la diversitat de la classe
a fi de no augmentar les diferències. Alguns alumnes no troben
el seu lloc i això fa que es retardin en els prenentatges i que
alhora entrin en conflicte amb si mateixos i amb l’entorn.
Cal potenciar la participació dels alumnes en les decisions de
la classe i fer-los co-partíceps de diferents temes que podem tractar.
No hem d’apartar de manera sistemàtica temes d’interès
que tenen els alumnes, perquè ens semblin tonteries, sinó
aprofitar-los per una bona causa.
El/la mestre/a ha de fer un esforç per entendre les noves situacions
dels alumnes, les seves problemàtiques personals i les coses que
els atrauen. Així podrem acostar-nos a ells/es. També ha
de comprendre el món en que vivim per tal de millorar-lo i utilitzar
els recursos que ofereix d'una manera òptima i sensata.
Cal optar per la simpatia, l’estima, la tendresa ... vers els alumnes
i participar dels seus problemes
Cal tenir una gran flexibilitat pel canvi, i saber-s’hi adaptar.
No refusar mai cap problema, per insignificant que ens sembli i donar-li
sortida.
Els càstigs no han de comportar en cap cas activitat lectiva, ja
que va en detriment dels propis aprenentatges i en contra del que pretenem
a l’escola com a mestres.
Per poder dur a terme una bona formació dins d’un Centre escolar
no n’hi ha prou amb una bona preparació professional, cal
una predisposició i unes actituds d’estima vers el lloc de
treball i els alumnes i una participació constant en totes aquelles
activitats que el Centre realitza així com ser un element actiu
que aporti solucions i sàpiga adaptar-se en les diferents realitats
per tal de que la comunitat educativa assoleixi el seu principal objectiu:
EDUCAR.
Per aconseguir aquests objectius no n’hi ha prou en tenir una bona
organització ni tots els projectes escrits i aprovats. EDUCAR només
s’aconsegueix amb la participació i bona
predisposició del professorat que intervé i amb una gran
dosi de paciència, estima, autoestima i dedIcació
|
