Per a P. Marqués (1999) l'alumne és el constructor de coneixement, ha de ser l'agent més actiu del procés d'ensenyament-aprenentatge, ja que l'activitat mental constructiva de l'alumne és imprescindible. Aquesta activitat l'ha de fer per si mateix. És per això que haurà d'adaptar-se als nous recursos tecnològics per a l'aprenentatge (programes multimèdia, Internet...), i per això, haurà de desenvolupar estratègies per poder prendre decisions, responsabilitzar-se del seu propi aprenentatge, desenvolupar habilitats comunicatives per interactuar amb els companys, professors i les TIC. Hauria de ser capaç de treballar compartint preguntes i opinions, saber cercar i seleccionar informació, i manifestar una actitud oberta i participativa.

Un altre autor, V. Larios (2000), fa les següents concrecions. L'alumne que vulgui aconseguir les noves actituds i habilitats haurà d'abandonar el paper de receptor passiu. Els alumnes s'han de convertir en agents actius en la recerca, selecció, processament i assimilació de la informació. Per això, és imprescindible una bona base de lectura i escriptura i una certa acceptació de l'ús de les TIC.

Es tracta que els alumnes aprenguin a utilitzar les TIC com una eina al servei de la pròpia autoformació.

A més, cada centre ha de ser conscient que el món actual ha de permetre l'obertura  de les portes del centre cap a l'exterior. Els alumnes ja no formen part aïllada del món, ni tant sols les escoles rurals apartades de tot soroll poden sacrificar el futur dels seus alumnes en un món on el treball ja es podrà fer des de casa, però que necessitaran els mecanismes per així aconseguir-ho.

Per aquest motiu, cada centre haurà de planificar aquest treball cooperatiu fent participar activament els seus alumnes en experiències compartides i fer veure que avui ja no hi ha fronteres.