Mòdul 4

Aprofitament didàctic de la imatge fixa digital

Pràctica

Exercici

Desenvolupament de la pràctica

La composició

La composició és un aspecte nou que cal afegir a l'enquadrament tractat a la pràctica anterior. La composició es refereix a la manera com estan repartits els subjectes dins d'una fotografia.

La norma de composició estàndard és la regla dels terços. Aquesta regla afirma que si es divideix l'amplada i l'alçada del requadre de la foto en tres parts es creen  quatre punts, a les interseccions de les línies divisòries,  que estableixen les zones de màxima atenció del quadre fotogràfic. Aquests punts s'anomenen punts auris. Les línies divisòries s'anomenen línies àuries. Les zones al voltant dels punts seran les zones àuries. En funció d'aquests punts i línies s'hauria de fer la composició de la imatge de manera que els elements que es vulgui destacar estiguin situats a l'entorn d'aquests punts o línies.

La regla dels terços es basa en una característica fisiològica dels nostres ulls. Quan es mira una imatge els nostre cervell cerca referències i se situa dins l'espai fotogràfic de manera que les zones  de màxima percepció corresponen a les zones àuries.

Hi ha imatges que trenquen expressament la regla dels terços per aconseguir efectes estètics, fet plausible si es fa de forma conscient. 
Sovint, però, es posen els elements mal compostos de forma inconscient. 
La reflexió a l'entorn de la composició  i la regla dels terços pretén millorar les composicions de les vostres fotografies.

Un exemple clar de l'ús de les línies àuries la trobaríem a l'hora de situar l'horitzó dins d'una fotografia.  Segons la regla dels terços hauríem de situar-lo a la línia superior o a la inferior en funció de si volem ressaltar el cel o volem ressaltar el terra. En tot cas mai, hauria de ser al mig. Ben segur que si mirem les nostres fotos trobarem que en la majoria dels cassos la línia de l'horitzó divideix la imatge pel mig. 

El punt de vista de la càmera

Quan es parla de punt de vista de la càmera es fa referència a la posició on es troba situada en funció de la qual s'obtindrà un resultat determinat.
Si la càmera és més alta que els subjecte el resultat serà un pla picat. 
Si es troba a la mateixa alçada que la cara del subjecte el pla resultant serà natural.
Si es troba per sota del subjecte obtindrem un pla contrapicat.

Pla picat molt forçat d'un alumne	Pla natural fet amb el tele	Pla contrapicat

Cadascun d'aquests plans aporta una significació particular a la foto.  Els naturals mostren un punt de vista normal i per tant no matisen el significat de la foto.  Els picats empetiteixen els subjectes i de forma inconscient, en veure'ls, es té la percepció de quelcom que es troba per sota de nosaltres.  Justament al contrari dels contrapicats que tendeixen a enaltir els subjectes.

Aquests conceptes no tindrien gaire rellevància en el nostre món escolar si no fos per la gran diferència de grandària que sovint hi ha entre alumnat i professorat. 
A més a més el punt de vista dependrà sovint de l'alçada del mestre o de l'alumne.
Quan el/la mestre fa fotos dels nens els plans surten picats i si l'alumne en fa dels mestres surten contrapicats. El resultat reprodueix l'esquema de dominants i dominats. Gegants i nans. Mestres i alumnes en un sentit no desitjat.
Caldrà posar una atenció especial a situar el punt de vista de la càmera de forma que no reprodueixi significats no desitjats.

Per fer els plans naturals caldrà tenir la prevenció de situar la càmera més baixa. Fotografiar asseguts o acotxats. 
El teleobjectiu  - en les càmeres digitals el zoom tancat al màxim -  us ajudarà a mostrar plans naturals i més espontanis.

Els plans picats - talment com els aeris - tenen una vàlua important per la seva capacitat descriptiva.  Caldrà utilitzar-los  per bé que sovint un efecte indesitjat  col·lateral seran les imatges picades dels alumnes.  Cal valorar en tots els casos si el que es vol és mostrar l'activitat o la imatge d'un noi o noia. 

• Nota:  Totes les fotografies han estat fetes amb una càmera digital Sony Mavica-73